Un 49% més de normes que discriminen el català

Font: Plataforma per la Llengua

La Plataforma per la Llengua eleva a 139 les disposicions del 2018 que marginen l’idioma a l’Estat espanyol

Les normatives discriminatòries amb els catalanoparlants que viuen a l’Estat espanyol aprovades l’any 2018 es van enfilar fins a 139, un 49% més de les 93 de l’any anterior, segons l’informe Novetats legislatives en matèria lingüística aprovades el 2018 que afecten els territoris de parla catalana, fet públic aquest dijous. El document aplega les novetats legislatives del 2018 aparegudes al Butlletí Oficial de l’Estat espanyol (BOE), que conté previsions lingüístiques que afavoreixen una llengua o una altra, i també altres sentències i normes autonòmiques addicionals.

Segons l’informe, les institucions generals espanyoles van aprovar 57 normes impositives de la llengua castellana, i les institucions europees en van aprovar 76. Crida l’atenció l’augment important de normes lingüístiques de la Unió  Europea (UE), que ha passat de les 38 del 2017 a les 76 de l’any passat. El nombre de normes d’àmbit estatal (55), en canvi, no ha variat gaire d’un any a l’altre. La Comissió Econòmica per a Europa, organisme de les Nacions Unides, va contribuir a la legislació que discrimina el català amb cinc reglaments que regulen l’etiquetatge i la documentació obligatòria de productes del sector de l’automòbil.

La Plataforma per la Llengua remarca que, tot i l’aparent hostilitat de les instàncies europees amb el català, “tota la normativa europea que imposa la llengua castellana en territoris catalanoparlants o que hi relega la llengua catalana és, en última instància, d’origen estatal”, ja que “les normes que les institucions comunitàries aproven que resulten lingüísticament impositives solen fer referències generalistes a les llengües oficials de la Unió o dels estats membres, i només molt rarament identifiquen aquestes llengües pel nom”. “Gairebé la totalitat de la normativa europea que ara resulta perjudicial per al català, passaria a afavorir-lo si el català esdevingués una llengua oficial en el pla estatal i en el comunitari, estatus que ara no té perquè el govern i el parlament espanyols ho veten”, afegeix l’entitat en l’informe.