Vols aprendre la meva llengua materna?

Posted on

Zuhal Ata ensenya dari a la nau Bostik, de Barcelona / R. G. A.

El projecte Prollema converteix joves tutelats i extutelats en professors del seu idioma

Els joves que arriben a Catalunya procedents de països empobrits o en guerra han estat notícia darrerament pels brots de xenofòbia que hi ha hagut en algunes localitats. Moltes històries d’aquests nois i noies, però, són casos d’èxit, de superació personal en situacions difícils i de solidaritat i acompanyament de les entitats locals.

Aquest és el cas de Prollema, projecte de llengua materna de joves d’origen estranger tutelats i extutelats, que fa sis anys que es va posar en marxa i que està ajudant molts nois i noies amb dificultats per obrir-se camí en la societat a guanyar autonomia i, en alguns casos, a llaurar-se un futur laboral. I tot això, explica David Garcia, coordinador de Prollema, a partir d’un “coneixement inherent” d’aquests joves com el de la seva llengua materna.

Què pot oferir un jove vingut del Marroc, de l’Àfrica subsahariana, de l’Afganistan o d’algun altre país asiàtic a la societat on viu? Doncs, entre moltes altres coses, l’ensenyament del seu idioma, una competència comuna a tots els nois i noies que, un bon dia, David Garcia, juntament amb altres companys, va decidir que es podria aprofitar com a eina de treball amb els nois tutelats i extutelats.

Ensenyar una llengua, però, per més que es domini, no és fàcil. Per això el grup de quatre nois i noies, com a màxim, que participen en cada edició del projecte, abans de fer de professors passen per un període de formació, entre l’octubre a l’abril, que inclou sessions formatives en què se’ls donen eines didàctiques per ensenyar la llengua i pràctiques amb alumnes voluntaris amb les quals acaben de polir les seves habilitats com a docents. Un cop superada aquesta fase, els joves ja estan a punt per ensenyar el seu idioma als aprenents que s’hi apuntin, unes classes que imparteixen entre l’abril i el juny o, en alguns casos, en cursos intensius al juliol.

Actualment hi ha tres alumnes en període de formació: un marroquí que ensenyarà dàrija (modalitat de l’àrab), un gambià que ensenyarà wòlof i la Zuhal Ata, una noia de Kabul que impartirà dari. La Zuhal, de 21 anys, es va apuntar al projecte perquè li agraden molt els idiomes i perquè, segons diu, “ensenyar és una manera d’aprendre”. Fa un any i mig que va arribar a Catalunya i estudia un cicle formatiu de Documentació sanitària a Sant Joan de Déu. Diu que el dari és “menys difícil del que sembla”, cosa que corroboren els dos alumnes voluntaris que li fan d’espàrring en la seva formació com a professora de la llengua: l’Arantxa, lingüista; i en Carles, periodista.

Els alumnes que, properament, s’apuntaran a aprendre dari, dàrija o wòlof seran, molt probablement, persones de l’entorn de l’ensenyament o de l’educació social  “més del 90%, dones”, puntualitza Garcia, que es basa en l’experiència d’edicions anteriors. Només aprendran les beceroles de la llengua oral i, més endavant, si ho volen, ja ampliaran els estudis. Amb això, assegura Garcia, en tindran prou per comunicar-se, de forma bàsica, amb els parlants d’aquestes llengües, tant si han de parlar amb pares nouvinguts d’una escola d’aquí, com amb gent dels països  on hi vagin de vacances, per feina o a treballar en un projecte de cooperació.

Els joves professors -explica Garcia-  guanyaran uns diners amb la seva activitat docent i, encara més important, veuran valorada “la seva llengua, que forma part de la seva identitat i del seu territori”, s’obligaran a dur a terme uns “hàbits, rutines i responsabilitats” i tindran l’oportunitat d’establir “xarxes” entre joves en situacions semblants a les seves que els poden obrir portes. El sol fet de venir un cop a la setmana a la nau Bostik (el lloc on es duu a terme el projecte, al barri de la Sagrera de Barcelona), ja els obliga a sortir del seu entorn habitual, a estar ocupats i a mantenir un compromís amb un projecte, explica el responsable de Prollema.

La idea de David Garcia és poder “replicar” la iniciativa en altres localitats de Catalunya. De moment, però, treballa per consolidar el projecte teixint xarxes de col·laboració amb actors i entitats, especialment les dedicades a l’“economia social i solidària”, amb un objectiu comú: l’“apoderament dels joves” que han vingut aquí a la recerca d’un futur millor.