L’escola i la universitat van fer feina pel català

La consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis, durant la jornada sobre el català en el sistema universitari / Gencat

Els mestres de Catalunya hauran d’acreditar el nivell C2 el 2024

Universitats engega un pla d’enfortiment de la llengua pròpia

Alguna cosa es mou en el món educatiu en relació a la llengua a Catalunya. Si fa unes setmanes, el Departament d’Educació i el de Cultura presentaven un Pla de promoció de l’ús de la llengua catalana als centres educatius, aquest divendres ha estat el torn de l’ensenyament universitari, que ha anunciat un Pla d’enfortiment del català en l’educació superior. Paral·lelament, Educació comunicava dijous als directors dels centres educatius d’infantil, primària, secundària i formació professional que els docents hauran d’acreditar el nivell C2 de català a partir del 2024.

El requisit d’acreditar el C2, anunciat per la secretària de Transformació Educativa, Núria Mora, ja estava previst, de fet, en la Llei d’Educació de Catalunya (LEC), però no s’havia dut a la pràctica perquè no se’n va tenir l’aval jurídic fins que ho va fer una sentència del Tribunal Constitucional el 2019. Tenir el nivell C1, el que es reconeix automàticament a tots els alumnes quan acaben quart d’ESO, és suficient, a hores d’ara, per exercir la docència, i acreditar el C2 és només un mèrit.

El sindicat majoritari en l’ensenyament públic a Catalunya, USTEC-STEs, s’ha mostrat “d’acord a prestigiar el català garantint un major domini de la llengua entre els docents”, però ha advertit que “el C2 no resol el retrocés en l’ús ni la correcta aplicació de la immersió” i que “en cap cas els docents han de pagar de la seva butxaca nous cursos i drets d’examen”.

L’administració ha explicat que està treballant amb les Escoles Oficials d’Idiomes (EOI) i el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) per facilitar l’accés al nivell de català als mestres. A més, els docents que ja treballen podran acreditar-lo més enllà del 2024.

En el terreny de l’educació superior, durant la jornada sobre el català en el sistema universitari i de recerca, la consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis, ha anunciat el Pla d’enfortiment del català, que té com a objectiu “garantir els drets lingüístics de l’estudiantat, el professorat i tota la comunitat del sistema universitari i de recerca del país, i preservar el paper del català com a llengua vehicular”.

Entre les mesures que es proposa el pla, que es presentarà a l’abril, hi ha assolir un 80% de docència en català als graus, garantir que tots els graus tinguin un itinerari en català, i equilibrar l’ús d’aquesta llengua als màsters i altres estudis de postgrau; incrementar l’ús del català en la recerca; reforçar i ampliar els programes d’acollida lingüística; i desenvolupar el concepte de llengua vehicular en l’ensenyament universitari.

Durant la jornada s’han presentat dades actualitzades sobre els usos lingüístics a tot el sistema, així com els resultats dels primers informes semestrals de compliment de la llengua de docència. Les dades mostren que, si  bé el català és majoritari en la docència en els graus universitaris (el 70,5% de les assignatures s’ofereixen en català no necessàriament en tots els grups), el percentatge baixa notablement en els màsters, on el català és present en un 39,8% de les matèries.

L’àmbit on el català té una presència més escassa és el de la recerca. Segons les dades del govern, només un 10,3% de les tesis doctorals es presenten en aquesta llengua, contra un 54% que es fan en anglès. El director general d’Impacte Territorial i Social del Coneixement, Xavier Quinquillà, ha recordat, però, que “el 52% de les tesis llegides són de doctorands de fora del sistema universitari de Catalunya i que el percentatge de pes del català es dobla, i arriba al 20,2%, quan es comptabilitzen els estudiants procedents d’universitats catalanes que opten pel català a l’hora de fer la tesi”.

Durant l’acte també s’ha presentat els primers informes semestrals de les universitats sobre les reclamacions pel canvi de la llengua en què s’ofereixen les classes, acordats arran de les queixes de molts estudiants perquè s’impartien en castellà assignatures anunciades en català. Les universitats han rebut des de l’inici del curs 2021-2022 un total de 55 reclamacions que, en el 100% dels casos, han estat d’estudiants que havien escollit el català com a llengua de docència a l’hora de formalitzar la seva matrícula i que, en iniciar les classes, es van veure afectats per un canvi de llengua. Segons Universitats, en un 60% dels casos verificats s’ha pogut restituir la llengua de la docència anunciada en el moment de la matrícula, mentre que el 40% restants obeïen a un canvi de professor.

One thought on “L’escola i la universitat van fer feina pel català

  • 29 de gener de 2022 at 10:24
    Permalink

    Els polítics d´ aquí, entestats en les seves tristes batusses internes, s´han oblidat que

    estan al servei de la societat. Entre els serveis a prestar hi ha la cura de la nostra llengua

    Ara tots a corre.

    Reply

Respon a Josep Garcia Calavera Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà.

LinkedIn
Share