Dissabte, abril 13, 2024
ENTREVISTESVÍDEOS

“S’està acabant el prejudici de l’asturià com una llengua de pagerols”

Entrevista a l’escriptora en llengua asturiana Blanca Fernández Quintana

Blanca Fernández Quintana és professora d’asturià i escriptora en llengua asturiana. Amb només 29 anys ja ha guanyat diversos guardons literaris com el premi Enriqueta González Rubin, de narrativa juvenil (2021); el premi Radagast (2021); i el María Josefa Canellada de literatura infantil i juvenil (2022). Aquest any ha estat distingida amb el premi Ostana Jove per la seva trajectòria amb l’asturià i la literatura.

Hi ha gaires escriptors en llengua asturiana?

Sí, n’hi ha molts. Tenim un recorregut de diversos segles. Com en altres literatures, vam tenir un període de sorgiment en el qual va augmentar el nombre d’escriptors. En el nostre cas, el ressorgiment va ser als anys setanta i vuitanta, una mica més tard que en altres literatures, i després n’hem vingut molts més. Cada any surten novel·les en asturià: poesia, novel·les, assajos, literatura infantil. Hi ha, però, poques dones que facin novel·la.

Per què passa això?

No ho sé. És la pregunta del milió de la literatura asturiana. Si surten vuit o nou novel·les l’any, de dones en surten una o dues i hi ha anys que no se’n publica cap.

I de dones joves?

Crec que la més jove soc jo i ara en tinc 29.

Per què vau escollir l’asturià com a llengua literària?

Soc d’Astúries, d’un lloc que es diu Bimenes, on l’asturià és la llengua que parla gairebé tothom. Hi té molta vitalitat. Tots els senyals i tota la documentació són en castellà i asturià. Hi ha un caldo de cultiu propici: tenim l’asturià de casa, vivim amb ell, és la llengua amb què ens relacionem. A parlar castellà sense errors n’aprenen a l’escola i a l’institut. Fins aleshores parlem asturià o, com a molt, barregem les dues llengües.

Ara és molt normal que la gent vulgui aprendre asturià

Sou professora d’asturià en un institut. Com reben els estudiants que sigueu una escriptora d’èxit en asturià?

Ho porten bé. D’entrada no els ho vaig explicar, però quan vaig guanyar un premi vaig sortir als mitjans i alguns em van dir que m’havien vist al diari o a la TPA [Televisió del Principat d’Astúries]. Hi estan acostumats perquè solen seguir-me a Instagram o a Twitter i em veuen parlant de literatura, escrivint…

És important que tinguin referents i més d’una dona jove.

Crec que és important i en el cas dels meus alumnes tenen la sort que diversos escriptors asturians van néixer a Tinéu com Antón García, Xuan Bello, Pilar Arnaldo, Miguel Rojo. Són escriptors d’aquest municipi, precisament, que són molt importants per a la literatura asturiana. Tenen la sort de tenir uns referents molt potents de la literatura asturiana.

Quina és la situació de l’asturià en l’ensenyament?

M’atreviria a dir que està millor que fa deu o quinze anys, quan jo era alumna. Hi ha més matrícula i hi ha una llei de promoció i ús de l’asturià que se suposa que vetlla perquè hi hagi grups en asturià i es fomenti l’ús de l’asturià, però aquella llei, ja quan jo era estudiant, no s’aplicava sempre i hi havia instituts que intentaven que no hi haguessin prou matrícules ni prou grups. Ara continua passant en algun institut, en algun centre concertat, però ha millorat molt la situació. A primària, l’asturià és optatiu amb una assignatura que es diu Cultura asturiana que té més matrícula. A secundària el problema és que s’ha d’escollir entre matèries com el francès, digitalització, economia i coses així amb les quals és difícil competir.

Hi ha més interès en la llengua asturiana que fa uns anys?

Jo crec que sí. Fa vint o trenta anys l’asturià es va haver de normalitzar. Per un costat hi havia l’asturià que parlava la gent del país i hi havia l’estudi de l’asturià des de la perspectiva de la normalització, de fer-ne una llengua de prestigi. L’asturià ha superat la manca de prestigi i està molt més estès, hi ha molta més gent interessada a estudiar-lo: estan sortint videojocs, programes de YouTube, jocs de rol, tot tipus de literatura. S’està innovant molt i gràcies a això s’està arribant a molta més gent. Ara és molt normal que la gent vulgui aprendre asturià.

Quina presència té als mitjans de comunicació més tradicionals?

Aquí tenim la TPA, que és la radiotelevisió del Principat d’Astúries, que té algun apartat en asturià, algun documental. Els noticiaris són en castellà i, en general, es pot sentir l’asturià en la gent que és entrevistada. Aquesta és una assignatura pendent molt important de l’asturià i jo crec que la nostra televisió no està donant el suport que hauria de donar a la llengua.

La nova composició del Parlament asturià complica o facilita la situació de la llengua?

La complica. Jo no soc una gran entesa en política, ni militant de cap partit polític, però perquè s’oficialitzi l’asturià s’ha de reformar l’Estatut d’Autonomia i cal una majoria de vots. En l’anterior legislatura en calien 28. Entre el PSOE, IU i Podemos en tenien 27 i van aconseguir el vot de Foro Asturies, que és un partit més favorable a l’asturià que altres. Per aconseguir aquell vot que faltava es demanaven unes reformes, al final no es va arribar a un acord i va quedar aturat. Aquesta legislatura el problema és que entre el PSOE, Podemos i Izquierda Unida tenen 24 escons. És molt més complicat perquè necessitarien tres vots més del Foro perquè del PP i de Vox no els aconseguiran. Veig més complicada l’oficialitat.

L’oficialitat és necessària per protegir la llengua

Segons els resultats preliminars de l’estudi de l’Academia de la Llingua Asturiana ‘Coneixement de l’asturià en els àmbits urbans’, la meitat de la població d’Uviéu, Xixón i Avilés té un coneixement de la llengua entre alt i acceptable. Què passa amb l’ús social?

La llengua asturiana va passar de ser dels parlants patrimonials a ser una llengua de prestigi que es va començar a estendre a la resta de parlants. Està cada cop més normalitzada i s’està acabant el prejudici que hi havia als anys noranta, quan deien que l’asturià era una llengua de pagerols, de gent de poble i que servia per parlar de l’hort, que era el tòpic que hi havia sobre l’asturià. En aquestes dades també influeix molt la tendència de la població dels pobles d’anar a viure a Xixón, Avilés i Uviéu. L’occident està perdent molta població i són gent que parla asturià. A més, ja hi ha diverses generacions que han estat escolaritzades en asturià i si no el sabien de casa el van aprendre a l’escola i a l’institut.

Encara hi ha molta gent que li diu ‘bable’ a la llengua asturiana?

El mateix Estatut d’Autonomia parla del bable-asturià. Aquest terme es va utilitzar als anys vuitanta i noranta de manera despectiva. Els detractors de l’oficialitat deien que a Astúries hi havia diversos bables perquè a cada vall es parlava d’una manera. Ara es fa servir més asturià, astur-lleonès o lleonès. És un argument que es pot rebatre. L’asturià estàndard tendeix més a l’asturià central, però agafa característiques de l’oriental i l’occidental. Per mantenir-lo i ensenyar-lo no pots ensenyar vuitanta varietats, n’has d’ensenyar una.

Quan es parla de les llengües de l’Estat espanyol se sol citar el castellà, el català, el gallec i el basc i, en canvi, no es parla d’altres com l’aranès, l’aragonès i l’asturià. Hi ha molt de desconeixement de la diversitat lingüística?

No sé si és desconeixement per ignorància o volent-ho. Jo he trobat llibres de llengua castellana, tot i que cada cop n’hi ha menys, que descriuen l’asturià com a dialecte, directament. No especifiquen d’on ve o diuen que és un dialecte històric que ja no es parla. Amb l’aragonès passa el mateix. Potser això denota la ideologia de qui fa el llibre. Ja és prou difícil trobar informació sobre què és l’asturià com perquè un llibre de text que llegiran un munt de nens tingui aquesta informació. Crec que en les comunitats bilingües com Catalunya, Galícia, el País Basc i la Comunitat Valenciana si els parles de l’asturià saben el que és. A Lleó, òbviament, també, però si vas a comunitats que no són bilingües o que no estan a prop d’Astúries, hi ha gent que es pensa que l’asturià són quatre paraules i prou.

S’hauria de fomentar el coneixement de la diversitat lingüística a l’Estat?

Sí. Jo, a primària, sabia què era l’aragonès perquè quan es parla de l’asturià sempre es parla de l’aragonès. De l’aranès no en vaig saber res fins que vaig arribar a segon o tercer de l’ESO. Ningú me n’havia parlat. El problema és que si no et diuen que existeix, quan ets un noi o una noia, no intentes ni buscar-ho perquè no t’ho qüestiones. Tot i això, jo crec que cada cop hi ha més informació.

Sou optimista pel que fa al futur de l’asturià?

Jo crec que, mentre es mantingui en l’ensenyament i es continuï fomentant, es mantindrà. El problema és que hi ha una pèrdua de parlants patrimonials, que el parlin a casa. En contraposició, el que tenim de bo és que hi ha parlants que l’estan aprenent i no només a l’escola, sinó perquè s’apunten a aprendre’l d’adults i això és un avenç.

Què suposaria l’oficialitat per a la llengua?

L’oficialitat és necessària per protegir-lo perquè, tot i que la llei d’ús i promoció, el protegeix i, suposadament, vetlla per la seva difusió, la realitat és que quan vas a l’administració o la Universitat d’Uviéu on, suposadament, pots utilitzar l’asturià, hi ha gent que no et posarà problemes, però, de tant en tant, surt gent a qui no li han deixat fer algun tràmit en asturià, o una persona que va anar al metge i va parlar en asturià i el metge es va negar a atendre-la o va dir que no l’entenia. A la Universitat d’Uviéu hi ha un munt de problemes amb la presentació de treballs de fi de grau i de fi de màster que hi ha gent que vol presentar en asturià, cosa que pot fer d’acord amb els estatuts d’aquesta universitat. Tot i això, els posen problemes. Això passa en tots els àmbits que et puguis imaginar. L’oficialitat no deixaria cap tipus de dubte sobre aquest tipus de coses.

One thought on ““S’està acabant el prejudici de l’asturià com una llengua de pagerols”

  • Josep B Gárcia Calavera

    Celebro que la llengua de Asturies es revifi i es perdi la por a parlar-lo. Amb el gallec passava quelcom
    semblant.; els hi feia nosa. Ara sembla que el gallec està més arrelat a classes més urbanes, no tan sols
    a les rurals. Clar que cal vigilar la pressió negativa del poder central. Ells només tenen cervell per una llengua, la seva,

Comments are closed.

Verified by ExactMetrics