La llei del català dispara l’interès per aprendre la llengua a Andorra
Les inscripcions als exàmens de l’idioma oficial assoleixen xifres rècord, creix el nombre de parelles lingüístiques i la Universitat d’Andorra s’implica en la realització de proves
L’entrada en vigor de la Llei de la llengua pròpìa i oficial ha disparat l’interès per aprendre el català a Andorra. Els darrers dies hi ha hagut tres senyals molt clars que demostren l’impacte de la nova normativa lingüística en les actituds dels residents al país.
El primer, el rècord d’inscripcions als exàmens oficials de català d’aquest juny, que amb 900 inscrits, en suma 200 més que en la mateixa convocatòria de l’any passat, segons ha informat El Periòdic d’Andorra.
La segona prova de l’efecte de la llei del català ha estat el nou rècord de parelles lingüístiques, 87 de noves, que se sumen a les que continuen actives de temporades anteriors (43), les de joves del Col·legi María Moliner (12) i les participants en el programa de voluntariat virtual entre Andorra i Praga (13). En total, el Voluntariat per la Llengua a Andorra ha tingut 155 parelles el curs 2024-2025.
“En aquests vint anys, hem consolidat el Voluntariat com a eina d’integració i de foment del català”, ha destacat la ministra de Cultura, Joventut i Esports, Mònica Bonell, per a qui l’increment de les noves parelles enguany reflecteix la voluntat dels nouvinguts d’aprendre la llengua i la dels catalanoparlants d’ensenyar-la.
L’interès per aprendre català i acreditar-ne el coneixement ha facilitat també la implicació de més institucions del país. Bonell i el rector de la Universitat d’Andorra (UdA), Juli Minoves, van signar divendres un memoràndum d’entesa perquè a la universitat s’hi facin proves oficials de català. L’acord inclou la regulació de l’establiment de l’equivalència dels certificats de llengua catalana dels nivells B2 i C1 de la Universitat, amb els diplomes oficials de llengua catalana del Govern d’Andorra d’aquests nivells.
D’aquesta manera, segons Bonell, es facilita una nova via d’accés als títols oficials de català als ciutadans a banda de les que ofereix el govern amb els exàmens oficials que es fan dos cops l’any, ja que qui disposi dels certificats emesos per l’UdA podrà acreditar els seus coneixements per als nivells corresponents sense haver de passar per un procés de reconeixement de l’executiu. Minoves, per la seva part, ha destacat el fet que la universitat pública del país doni resposta a la necessitat d’ampliar els períodes en els quals qui necessiti acreditar aquests nivells pugui fer-ho, atesa la creixent demanda.
El principal motiu que ha empès tanta gent a aprendre català és l’entrada en vigor de la nova llei del català, que exigeix un nivell bàsic de la llengua per renovar el permís de residència. A partir de l’any n 2026 es demanarà el nivell A1 per fer la primera renovació del permís de treball, i l’A2 per a la segona.
Foto: Acte de reconeixement al Voluntariat per la Llengua a Andorra / Govern d’Andorra