Revitalitzar una llengua millora la salut pública

Un estudi de la Universitat de la Colúmbia Britànica demostra que recuperar els idiomes autòctons té un impacte positiu en la salut mental i la cohesió social

La revitalització de les llengües indígenes no només conserva la identitat i la cultura d’una comunitat, sinó que també pot tenir un impacte directe i mesurable en la salut pública. Així ho demostra una recerca recent liderada per la Universitat de la Colúmbia Britànica (UBC), que analitza com l’ús i la recuperació de les llengües ancestrals estan lligats a millors resultats en salut mental, educació i cohesió social, així com a una reducció de les taxes de suïcidi entre els joves.

Els investigadors, en col·laboració amb la Universitat de Toronto i la Universitat de Sydney, han revisat més de 260 estudis acadèmics i iniciatives comunitàries del Canadà, els Estats Units, Austràlia i Aotearoa Nova Zelanda. El resultat revela que en el 78% dels casos, la vitalitat de la llengua indígena —ja sigui parlant-la, ensenyant-la o revitalitzant-la— està associada a una salut millor, tant mental com física.

A la Colúmbia Britànica, per exemple, s’ha observat que els joves de les nacions autòctones que parlen la seva llengua ancestral tenen menys probabilitats de morir per suïcidi. A Austràlia, les iniciatives comunitàries per preservar les llengües originàries estan vinculades a millors resultats en salut mental. “Ha estat molt interessant veure les moltes dimensions de la salut que milloren amb l’ús de la llengua —no només la salut mental i l’esperit, sinó també la salut física”, explica Julia Schillo, estudiant de doctorat en lingüística i coautora de l’estudi, en una entrevista publicada a UBC News.

La investigació va més enllà de la salut mental. El fet d’oferir serveis sanitaris en la llengua indígena —o almenys amb una traducció adequada— fa que els pacients entenguin millor el seu estat de salut, segueixin més fidelment els tractaments i se sentin més respectats. La manca de suport lingüístic, en canvi, pot tenir conseqüències greus: un estudi citat en la investigació mostra com els nens inuit sovint eren mal diagnosticats en proves cognitives perquè aquestes es feien en anglès i no en la seva llengua materna, l’inuktitut.

La llengua actua, a més, com a eina d’identitat, autoestima i orgull cultural, factors clau per al benestar emocional i mental. En moltes comunitats, l’aprenentatge o l’ensenyament de la llengua ancestral forma part del procés de cura. Diversos estudis mostren que aquesta pràctica ajuda a superar el trauma, incloent-hi els efectes de la colonització i de les escoles residencials, que van intentar erradicar les llengües indígenes durant generacions.

Impacte en el benestar col·lectiu

“La llengua era una de les moltes parts de la nostra identitat indígena que la història del genocidi va intentar erradicar. Qualsevol suport per reparar aquest passat i ajudar-nos a curar és important”, afirma Karleen Delaurier-Lyle, coautora de l’estudi de la UBC, en declaracions recollides per UBC News. “Hi ha accions concretes en les recomanacions que, si s’apliquen, poden tenir un impacte molt positiu en el benestar col·lectiu. Per a mi, aquesta és la part més destacable de l’estudi”, afegeix Delaurier-Lyle.

La recerca posa èmfasi en la necessitat que els governs i els sistemes sanitaris reconeguin la llengua com a factor determinant en la salut, al mateix nivell que la renda, l’educació o l’habitatge. Els investigadors recomanen que es facin inversions estables i plurianuals en la revitalització lingüística en les polítiques de salut pública.

Foto: AzzedineRouichi / Unsplash