Andorra aprova el Pla d’acció nacional per la llengua per als pròxims tres anys
El document preveu refermar el coneixement i ús del català i dur a terme una campanya per incentivar l’hàbit de parlar l’idioma oficial entre els nouvinguts
El Consell Nacional per la Llengua ha aprovat aquest dilluns el Pla d’acció nacional per la llengua 2026-2028, l’eina de planificació dels objectius i de les actuacions de política lingüística de totes les institucions i entitats del Principat per als propers tres anys.
El ministre de Relacions Institucionals, Educació i Universitats, Ladislau Baró, un dels presidents del Consell Nacional per la Llengua, juntament amb la ministra de Cultura, Joventut i Esports, Mònica Bonell, ha qualificat la reunió de “dia històric, com ho va ser el dia de l’aprovació de la nova llei del català, ja que aquest Pla d’acció nacional per la llengua és la primera fructificació explícita de la nova llei”. En el mateix sentit s’ha expressat Mònica Bonell, que ha manifestat que “amb aquest document l’Administració general, els comuns i el teixit social i econòmic del Principat ens comprometem, a través d’accions específiques, a continuar treballant per protegir el català com a element d’identitat i cohesió social i refermar el seu coneixement i ús entre la població”.
El Pla d’acció nacional per la llengua conté dos grans objectius per al trienni 2026-2028: consolidar el compromís i l’activitat institucional per protegir la llengua pròpia com a element d’identitat i cohesió social, i refermar el coneixement i l’ús del català entre la població. D’aquests dos grans objectius se’n desprenen vint més d’específics que s’executaran a través de 22 actuacions concretes per complir aquests objectius, indicadors per mesurar-ne el compliment, el calendari d’aplicació i el pressupost estimat, així com la institució o entitat responsable de cada actuació.
Entre les accions previstes en matèria de coneixements lingüístics del personal de les administracions destaquen: establir els coneixements de català com a criteri qualitatiu puntuable en els concursos d’empreses de serveis personals (acompanyants, monitors, conductors, etc.) i desenvolupar tallers per la llengua (d’assertivitat lingüística) per al personal de les administracions. En matèria de coneixement del català de la població, es preveuen accions com l’elaboració de l’Estudi de coneixements i usos lingüístics del 2026 i un estudi específic sobre la població escolar, que s’elaborarà el 2028, així com la posada en marxa, per part de l’Administració general i els comuns, d’una campanya per incentivar l’ús del català entre els nouvinguts.
Pel que fa a les propostes per refermar el coneixement del català de la població es preveu l’obertura de nous centres de català a la vall central i Sant Julià de Lòria; ampliar el pla de foment de la lectura escolar en català als tres sistemes educatius públics; el suport a creadors de contingut digital en català; incloure formació de llengua en els plans de formació de les empreses de més de trenta assalariats i recomanar-ho a les empreses més petites, i la formació en català per a locutors, entrenadors, àrbitres i responsables de comunicació de clubs.
Corresponsabilitat en la preservació de la llengua
El Consell Nacional per la Llengua es va crear amb l’aprovació de la Llei de la llengua pròpia i oficial, amb l’objectiu d’establir un organisme de caràcter polític i social constituït per representants institucionals i d’amplis sectors de la societat, i assumir així la corresponsabilitat sobre la preservació de la llengua oficial entre totes les institucions i el teixit social i econòmic del país.
Les funcions del Consell Nacional per la Llengua són fixar els objectius principals de la política lingüística amb les aportacions de les administracions i els representants de la societat, establir els grans objectius del Pla d’acció nacional per la llengua del trienni següent i fer-ne el balanç periòdic.
El Consell està format pels ministres titulars d’educació i política lingüística i representants tècnics d’aquests ministeris, un cònsol designat en representació dels comuns, els secretaris generals dels comuns, el rector de la Universitat d’Andorra, un representant d’Andorra Recerca i Innovació, un representant de les associacions culturals andorranes i dos representants de les organitzacions sindicals i empresarials del Consell Econòmic i Social.
Foto: Reunió del Consell Nacional per la Llengua: Govern d’Andorra
