El govern de Gal·les reclama una “revolució” educativa per revifar el gal·lès
L’executiu demana mesures “transformadores” per assolir l’objectiu del milió de parlants el 2050
La comissionada per la Llengua Gal·lesa del govern de Gal·les, Efa Gruffudd Jones, ha presentat aquest dimarts l’informe quinquennal sobre la situació del gal·lès, que alerta que cal una “revolució en la manera d’ensenyar la llengua gal·lesa” per fer revifar la llengua i assolir l’objectiu d’un milió de parlants d’aquí al 2050.
Les dades més recents sobre el coneixement de la llengua són del cens del 2021 i assenyalen que només el 17,8% dels gal·lesos saben parlar la llengua del seu país, un percentatge inferior al 19% que reflectia l’Oficina d’Estadístiques Nacional el 2011. Es tracta de la xifra més baixa des que se’n tenen registres. “Cal una intervenció audaç i transformadora” per revertir la situació, sosté Gruffudd Jones, que fixa com a prioritat estendre el nombre d’escoles d’ensenyament en gal·lès.
Les autoritats calculaven que a finals de la pròxima legislatura al Parlament de Gal·les, la que sorgirà de les eleccions del maig vinent, hi hauria d’haver 680.000 parlants per assolir la fita del milió de parlants el 2050. Per accelerar els canvis, la cambra legislativa va aprovar l’any passat una llei per garantir que tots els estudiants del país acabin l’escola com a “parlants independents” de gal·lès, però hi ha encara un dèficit important d’escoles en gal·lès per fer possible l’objectiu.
Cases per a parlants de gal·lès
Els governs locals, mentrestant, miren de preservar la llengua a les regions on encara hi té una forta presència i ja hi ha hagut dos municipis que han aprovat lleis que limitaven la venda de promocions d’habitatge protegit a parlants de gal·lès. En tots dos casos, la norma ha estat rebutjada per “il·legal”. L’últim exemple ha estat el del municipi de Gwynedd, que volia que a la promoció de quinze cases al poble de Trefor només hi poguessin accedir parlants de gal·lès per preservar la llengua, de la mateixa manera que es protegeixen “els paisatges i la biodiversitat”.
La compra d’habitatge per part de ciutadans, generalment amb més poder adquisitiu, de parla anglesa, està fent recular la llengua gal·lesa en zones on encara és predominant o hi té una presència important.
