Òmnium Cultural demana que l’escola sigui “l’eix prioritari” del Pacte Nacional per la Llengua
L’entitat reconeix avenços en el primer any de l’acord però demana ser “encara més exigents”
Òmnium Cultural ha demanat que la defensa de l’escola en català sigui “l’eix prioritari” del segon any d’aplicació del Pacte Nacional per la Llengua en el balanç que l’entitat ha fet del primer any de l’acord impulsat pel govern de Catalunya. “Defensar l’escola catalana ha de ser l’eix prioritari del segon any del Pacte Nacional per la Llengua per tal que l’escola recuperi la seva capacitat per garantir el coneixement i l’ús del català a totes les noves generacions”, ha dit el president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich.
Òmnium, una de les entitats que va signar el Pacte Nacional per la Llengua, valora positivament els avenços fets pel que fa a l’accés a l’aprenentatge del català, amb l’increment de més de 30.000 places per als cursos de català, un augment en el nombre de professors, una major oferta a municipis i barris. Tot i això, considera insuficient aquest increment, especialment en àmbits com el laboral, on encara restaria pendent la creació de 30.000 places més.
Antich creu que “aquest segon any ha de servir de revulsiu per avançar més i millor en els objectius fixats”, “ser encara més exigents” i “abordar amb mesures, pressupost i polítiques concretes” les necessitats i obligacions lingüístiques. El president d’Òmnium ha advertit que les polítiques lingüístiques del país no només han de ser una prioritat del Departament de Política Lingüística, sinó també una acció prioritària de tot el govern: “És el govern qui ha de materialitzar i executar els objectius, les mesures i els pressupostos previstos, utilitzant el català sempre i arreu, però sobretot assumint proactivament, des de totes les conselleries, els compromisos del pacte i, naturalment, dotant tots els departaments d’un pressupost adequat que permeti portar a terme les polítiques lingüístiques que se’n deriven”.
Antich ha assenyalat l’escola, la feina i l’esport com els tres principals àmbits a prioritzar. “Considerem especialment greu la situació de l’escola catalana que, per a Òmnium, és un dels espais que més protecció necessita ja que representa, no només un model educatiu, sinó també un model cohesionador que ens defineix”, ha dit el president de l’entitat, que ha afegit que és a les escoles i instituts on es juga “la batalla real de la llengua”.
Poques mesures en l’àmbit laboral
Pel que fa a l’entorn laboral, Antich ha denunciat que “de les onze mesures que preveia el Pacte en l’àmbit de la feina, se n’han portat a terme molt poques, i això és especialment greu perquè, tant sindicats com organitzacions empresarials, tenen molt clar que la llengua és, a l’àmbit laboral, una oportunitat”, ha dit, i ha recordat que, al mercat laboral català, “el 36% dels professionals nascuts fora de Catalunya i nou de cada deu llocs de treball creats des de la pandèmia s’han cobert amb persones nouvingudes”. A més, en el cas específic de la sanitat, “tres de cada deu metges encara no el sap parlar i, malgrat això, la voluntat del sector hi és, perquè dos de cada tres metges nascuts fora de Catalunya manifesta que el vol aprendre”.
En relació a l’àmbit de l’esport, Antich ha remarcat que “és el principal espai de socialització d’infants i joves fora de l’escola” i “només un 14% dels entrenaments es fan en català”, tal com revelava la macroenquesta que Òmnium Cultural va impulsar amb la UFEC i la UCEC, que recull que els clubs i federacions esportives reclamen més finançament i que se’ls ajudi a implementar plans lingüístics: “Cal més ajuda institucional perquè el català a l’esport sigui una realitat general”.