Convoquen mobilitzacions per exigir la reforma de la Constitució francesa
El col·lectiu que aplega les entitat en defensa de les llengües minoritzades per França denuncia l’ús de la Carta magna per imposar “la llengua de la República”
El col·lectiu Perquè visquin les nostres llengües, que aplega entitats en defensa de les diferents llengües minoritzades per França, ha convocat una jornada de mobilitzacions l’1 de juny vinent a Catalunya Nord, el País Basc, la Bretanya, Còrsega, Alsàcia, Occitània i altres territoris per reclamar la modificació de l’article 2 de la Constitució francesa, que imposa el francès com a “llengua de la República”.
El col·lectiu denuncia que la Carta Magna “s’oposa sistemàticament a cada possible avenç” de les llengües minoritzades i fa que “es multipliquin els problemes” per a la seva normalització. L’article 2 de la Constitució és utilitzat contínuament per les autoritats franceses per justificar la imposició del francès i manté molt limitada la Llei de Protecció patrimonial i promoció de les llengües regionals, coneguda com a Llei Molac, aprovada el maig de 2021 i escapçada posteriorment pel Consell Constitucional en considerar que vulnera l’article 2 de la Constitució.
Perquè visquin les nostres llengües denuncia atacs a les llengües com les traves als pares que volen posar als seus fills noms en la seva llengua com el bretó Fañch, el basc Iñaki i l’occità Artús perquè el Diari Oficial de la República francesa estableix des del juliol del 2014 que els únics accents diacrítics que s’accepten per als noms són els propis del francès: à, â, ä, é, è, ê, ë, ï, î, ô, ö, ù, û, ü, ÿ, ç. Noms catalans com Lluís i Núria també estan afectats per aquest veto. També critica la prohibició de fer servir el català als plens dels ajuntaments nord-catalans, la imposició del francès a les institucions de la Polinèsia francesa, al Parlament de Còrsega i la negativa a reconèixer el crioll com la llengua oficial de la Martinica. El govern francès ha marginat, a més, les anomenades “llengües regionals” en l’ensenyament i les proves diagnòstiques del batxillerat.
“Les nostres llengües no poden viure en aquesta precarietat. Cal que el que s’ha construït fins ara no pugui ser revocat. Necessiten consolidar els seus projectes de futur i una seguretat jurídica per a la qual cal una modificació de la Constitució”, conclou el col·lectiu.
Foto: Concentració en defensa del català al davant de la prefectura de Perpinyà el 10 de maig del 2023 / Òmnium Cultural