La ministra d’Inclusió Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, en un acte recent / Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions

Denuncien que el govern espanyol ignora el català en la regularització d’immigrants

Plataforma per la Llengua recorda al govern català que va dir que caldria aprendre la llengua per renovar la residència i Junts denunciarà la “marginació” del català a les institucions europees

Redacció / ACN

Junts i Plataforma per la Llengua han denunciat que el procés de regularització d’immigrants engegat pel govern espanyol no té en compte que el requisit d’aprendre català, tot i que el govern de Catalunya va presentar al febrer una esmena perquè el coneixement del català es tingués en compte en la primera renovació de la residència dels immigrants. La proposta establia que les persones regularitzades disposessin d’un any, fins a la primera renovació del permís de residència, per iniciar-se en l’aprenentatge de les llengües oficials de les diferents comunitats autònomes. 

“Fa dos mesos, el govern va anunciar que volia fer del català un requisit per renovar la residència al cap d’un any en la regularització extraordinària d’ahir [per dimecres]. Havent analitzat la normativa publicada al BOE ahir veiem que no és pas així. El català no és cap requisit obligatori, només apareix en un informe d’arrelament opcional en casos concrets”, ha lamentat Plataforma per la Llengua en un missatge a les xarxes socials. L’entitat assenyala que per “integrar cal fer el català necessari”. “Sinó, què estem fent? Cohesió o segregació lingüística?”, ha afegit l’organització, que ha lamentat que “ni els tràmits de renovació ni el web del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions estan disponibles en català”.

Paral·lelament, Junts ha anunciat, en un comunicat, que ha encarregat al seu departament jurídic que prepari una denúncia davant les institucions europees per “la vulneració de diverses directives i la marginació d’una llengua cooficial com a criteri d’integració”. El partit portarà a totes les cambres on té representació una sèrie d’iniciatives per intentar corregir aquesta situació. Segons Junts, el govern espanyol ha modificat el decret de manera que “exclou” el català com a requisit a l’hora d’adquirir la residència. Així doncs, segons asseguren, el català no és cap requisit obligatori i “només apareix en un informe d’arrelament opcional en casos concrets”. “Es tracta d’una via excepcional, però si les persones regularitzades ja treballen a Catalunya no cal que acreditin cap coneixement de la llengua”, asseguren.

Compromís d’Illa

Junts denuncia que fa dos mesos, el govern de Salvador Illa va anunciar que volia fer del català un “requisit” per renovar la residència al cap d’un any en la regularització extraordinària impulsada pel govern espanyol, però diu que aquesta condició no apareix al text de la normativa publicada al BOE. “Un cop més, el govern de Salvador Illa ha enganyat als catalans i torna a demostrar que l’existència d’una Conselleria de Política Lingüística és només pura façana i que acords com el Pacte Nacional per la Llengua són paper mullat”, diu la formació.

De fet, va ser el mateix govern espanyol qui, just després que l’executiu català anunciés l’esmena perquè el coneixement del català es tingués en compte en la primera renovació de la residència dels immigrants, va avisar que no s’exigiria el coneixement de “cap llengua oficial” per concedir l’autorització inicial de residència i treball dins del procés de regularització extraordinària.

Comparteix:

Subscriviu-vos-hi Dona'ns suport a l'Aixeta