El Senat francès tem l’extinció de les “llengües regionals” d’aquí a una o dues generacions
Una comissió de la cambra alta reclama una promoció decidida a l’escola dels idiomes minoritzats per capgirar la tendència a l’extinció
La Comissió de Cultura, Educació, Comunicació i Esport del Senat francès ha alertat, en un informe fet quatre anys després de l’aprovació de la Llei de Protecció patrimonial i promoció de les llengües regionals, coneguda com a Llei Molac, que les “llengües regionals” de França estan en perill d’extinció imminent i que, sense canvis dràstics, podrien desaparèixer d’aquí a una o dues generacions.
La comissió d’avaluació de la cambra alta considera que amb la llei Molac, que obliga a promoure l’ensenyament de les llengües pròpies diferents del francès i garantir-ne la presència a l’administració, no n’hi ha prou per evitar la progressiva desaparició dels més de setanta idiomes minoritzats per França que, segons la Constitució, formen part del patrimoni de la República.
La llei, a més, va ser mutilada pel Consell Constitucional, que va en eliminar diversos articles com el relatiu a l’aval a l’ensenyament immersiu, com el de la xarxa d’escoles de La Bressola, i va prohibir que es puguin posar noms amb grafies que no existeixen en la llengua francesa com els de Fañch, Iñaki, Aña, Martí i Artús del bretó, el basc, el català i l’occità. El Ministeri d’Educació va suavitzar parcialment la retallada del Consell Constitucional amb una circular aprovada el desembre del 2021 que reconeixia que “l’ensenyament immersiu és una estratègia possible d’aprenentatge de l’ensenyament bilingüe” que no perjudica “l’aprenentatge del francès”.
La missió d’avaluació del Senat constata que els darrers quatre anys hi ha hagut alguns avenços, però del tot insuficients per capgirar la ràpida davallada de les llengües minoritzades. Segons l’informe de la cambra, a primers del 2023, 107.192 alumnes de primària aprenien una “llengua regional” a l’escola, fet que suposa un 47% més que el 2021, tot i que el nombre total d’alumnes va disminuir en 172.000 a causa de la disminució demogràfica. En el cas del català, es va passar de 12.964 alumnes el 2021 a 13.289, un augment del 3%.
El document del Senat denuncia els problemes que hi ha per obrir línies d’ensenyament bilingüe, la poca informació que es dona a les famílies, l’escassetat de recursos i de professors i les dificultats perquè els alumnes puguin continuar l’estudi de la llengua del seu territori al llarg de les diferents etapes educatives, especialment a l’educació secundària.
Més professors
Davant aquests problemes, la comissió demana una estratègia conjunta que garanteixi un impuls homogeni per a tot el territori que inclogui un conveni per a cadascuna de les llengües, ampliar l’oferta educativa als centres públics en totes les etapes, garantir l’adequat finançament de les xarxes immersives privades i crear un cens estatal dels professors de “llengües regionals”.
El document demana també que els estudiants puguin fer en la seva llengua autòctona parts de la prova del Diploma Nacional del Brevet (DNB) –un examen que es fa abans d’entrar al liceu– i del batxillerat i que se certifiqui, de forma oficial, el nivell de llengua dels alumnes d’acord amb el Marc Europeu Comú de Referència per a les llengües des de primària fins al batxillerat.
Foto: Sessió al Senat francès el 15 d’octubre passat / Senat francès
