França imposa un nom en francès a un nadó occità
Les autoritats s’acullen a l’ordre del Consell Constitucional per impedir posar l’accent a ‘Artús’
Lissandre Varenne, pare d’Artús, un nen nascut el 15 de desembre passat a la localitat occitana de Mende, al Losera, es va trobar amb un problema ben absurd quan va anar a inscriure el seu fill. Dies després d’haver fet el tràmit al registre civil, l’Ajuntament de Mende li va dir que no podia registrar el nom occità d’Artús perquè “l’accent agut sobre la u no era a l’alfabet francès”.
L’Ajuntament ha seguit la doctrina del Consell Constitucional francès, que el maig del 2021 va anul·lar dos articles de la Llei de Protecció patrimonial i promoció de les llengües regionals aprovada a l’Assemblea Nacional, entre els quals el que autoritzava les grafies d’idiomes diferents del francès com els accents catalans de Lluís i Núria, la ñ pròpia del bretó i del basc i l’accent agut a la u de l’occità i altres llengües. La norma sobre les llengües, coneguda com a Llei Molac, nom dels seu impulsor bretó, pretenia, entre altres coses, evitar casos com com el de Fañch, un nen bretó que es va fer famós el 2017 perquè no van deixar als seus pares inscriure el nom en la seva llengua.
Mentre espera poder canviar el nom del seu fill en el llibre de família, que ara figura com a Artus, Varenne, parlant d’occità, ha engegat una campanya per donar a conèixer el seu cas i no descarta presentar un recurs contra “l’esperit retrògrad i les pràctiques discriminatòries cap a les llengües autòctones”. De moment, ja ha anunciat que demanarà ajut a la presidenta de la regió d’Occitània, Carole Delga. El pare d’Artús assenyala que l’accent del nom del seu fill és bàsic per saber com es pronuncia la paraula i recorda que “els noms d’origen anglès, italià o alemany s’accepten sense limitacions”.
El Diari Oficial de la República francesa estableix des del juliol del 2014 que els únics accents diacrítics que s’accepten per als noms són els propis del francès: à, â, ä, é, è, ê, ë, ï, î, ô, ö, ù, û, ü, ÿ, ç. Aquesta disposició exclou, per exemple, noms catalans com Martí i Núria i el basc Iñaki.
