La Catalunya Nord, a la cua de l’Estat francès en l’ensenyament de llengües “regionals”
El Llibre blanc de l’ensenyament del català denuncia que només el 6% dels alumnes estan escolaritzats en centres bilingües o immersius, molt lluny del País Basc i Còrsega
La Catalunya Nord és a la cua de l’Estat francès en matèria d’ensenyament de llengües “regionals”, segons revelen les dades del Consell Acadèmic de les Llengües Regionals per al curs 2024-2025 recollides al Llibre blanc de l’ensenyament del català a Catalunya Nord elaborat per l’associació cultural Angelets de la Terra del qual se n’ha fet ressò la Revista de Llengua i Dret.
D’acord amb aquestes dades, només el 6 % dels alumnes del departament del Pirineus Orientals –al qual pertany la Catalunya Nord– segueixen un itinerari escolar bilingüe o immersiu, menys de l’1 % dels estudiants de batxillerat mantenen un ensenyament bilingüe i no hi ha encara cap liceu amb línia immersiva. En canvi, al País Basc, més de la meitat dels alumnes segueixen un ensenyament bilingüe o immersiu, i a Còrsega s’han multiplicat el nombre de línies bilingües gràcies al Pla Lingua 2020-2030 té com a objectiu la generalització progressiva del bilingüisme dins del sistema públic. Segons l’article a la Revista de Llengua i Dret, de Ramon Faura, president d’Angelets de la Terra, i d’Ausiàs Vera, professor de català en l’ensenyament públic bilingüe a la Catalunya Nord, la Catalunya Nord, a diferència d’altres territoris amb llengües pròpies que han pres decisions polítiques estructurals i han dotat els centres educatius dels recursos necessaris, continua depenent d’iniciatives fragmentades i d’una voluntat institucional insuficient.
El Llibre blanc recorda que el 76 % de la població és favorable a l’ensenyament sistemàtic del català a l’escola. L’enquesta més recent, feta per l’Institut Francès d’Opinió Pública (IFOP) i encarregada pel moviment Regions i Pobles Solidaris, revela que el 87% dels nord-catalans desitja el reconeixement de les anomenades “llengües regionals” i un 64% són partidaris de l’ensenyament obligatori del català a les escoles del país.
Segons el Llibre blanc, la contradicció entre demanda i oferta fa que moltes famílies es vegin obligades a desplaçar-se a altres municipis o a inscriure els fills en escoles immersives privades amb un ús social i escolar més intens del català, com les escoles La Bressola.
Tot això, malgrat que la legislació actual afavoreix l’aprenentatge de les llengües. La Llei de Protecció patrimonial i promoció de les llengües regionals, coneguda com a Llei Molac, aprovada el 2021, garanteix el dret dels alumnes a aprendre una llengua “regional” i la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries (Celrom), aprovada per França, però no ratificada, reconeix la necessitat de protegir i promoure aquestes llengües.
“El problema –diu l’article de la Revista de Llengua i Dret– no és, per tant, legal, sinó de decisions administratives i polítiques. Els territoris que han avançat ho han fet a través de compromisos forts entre col·lectivitats territorials, departaments, regions i acadèmies. La Catalunya del Nord necessita aquest mateix tipus de coordinació i de voluntat conjunta.”
Territori plenament bilingüe d’aquí al 2040
El Llibre blanc proposa fer de la Catalunya Nord un territori plenament bilingüe d’aquí al 2040 amb tres eines principals: la generalització de les seccions bilingües a totes les escoles, la continuïtat educativa fins al batxillerat i la creació de centres o línies immersives.
Angelets de la Terra remarca que els municipis tenen un paper decisiu en l’extensió del català a l’escola, ja que són els qui sol·liciten l’obertura de seccions bilingües, que no generen cap cost directe per al municipi perquè els mestres són proporcionats i remunerats per l’Educació Nacional, així com el material pedagògic bàsic, i el funcionament ordinari de l’escola no canvia. A més, quan una escola del municipi no ofereix un programa bilingüe i les famílies escolaritzen els fills en un poble veí que sí que en té, el municipi sense oferta es veu obligat a pagar el forfet escolar, és a dir, a fer-se càrrec de les despeses d’escolarització de l’infant.
El Llibre blanc recull nombrosos estudis que demostren els avantatges del bilingüisme com ara els beneficis cognitius dels alumnes, beneficis culturals i socials i avantatges econòmics, ja que faciliten la integració en tot l’espai de parla catalana. El text continua la tasca feta el 2021 amb la primera edició del Llibre blanc de Catalunya Nord, que agrupava 55 municipis, i que va ser reforçat el 2022 amb una segona edició que aplegava 115 ajuntaments dels 198 municipis catalans del departament. Aquells dos documents proposaven 55 mesures que els municipis podien aplicar a favor de la llengua, la cultura, el patrimoni i la cooperació transfronterera.
La publicació del Llibre blanc arriba després que el setembre passat l’Associació per a l’Ensenyament del Català (APLEC) denunciés que el nombre de places d’alumnes de català en l’educació maternal i primària a les escoles públiques de la Catalunya Nord ha caigut a 8.000 estudiants, un 16% respecte dels 9.500 del curs passat.
Foto: Un fragment de la portada del Llibre blanc de l’ensenyament del català a Catalunya Nord
