Les entitats en defensa de les llengües minoritzades per França fan pinya

Perquè visquin les nostres llengües es constitueix en associació per defensar millor el dret de viure en l’idioma propi amb normalitat

El col·lectiu Perquè visquin les nostres llengües, que aplega les principals entitats en defensa de les llengües minoritzades per França, s’ha constituït en una associació, un pas que servirà per enfortir la coordinació davant els atacs a la diversitat lingüística de les institucions franceses. La coordinadora d’entitats, nascuda l’any 2019 per denunciar les conseqüències contra les anomenades “llengües regionals” de les mesures de l’aleshores ministre d’Educació, Jean-Michel Blanquer, es va constituir, oficialment, en associació, durant l’Assemblea General Constitutiva feta a Baiona el 25 d’octubre passat.

Aquesta assemblea general arriba en un moment en què el suport públic a les llengües minoritzades és més alt que mai. Segons una enquesta de l’Institut Francès d’Opinió Pública (IFOP) encarregada pel moviment Regions i Pobles Solidaris, feta pública el juliol passat, revela que el 77% dels habitants de l’Estat francès desitja el reconeixement de les anomenades “llengües regionals”, un percentatge que s’eleva fins al 87% a la Catalunya Nord.

Els membres de Perquè visquin les nostres llengües, entre els quals hi ha La Bressola, van reafirmar la necessitat que l’associació continuï interpel·lant parlamentaris i candidats a les diferents eleccions, dugui a terme campanyes de sensibilització dirigides al públic en general i organitzi accions reivindicatives sobre el terreny, tant a París com als diferents territoris a través de mobilitzacions descentralitzades.

L’associació va denunciar, un cop més, la manca de voluntat política per definir un marc jurídic que permeti l’aplicació de polítiques lingüístiques territorials eficients per garantir el ple desenvolupament de les llengües i el respecte dels drets dels seus parlants. Perquè visquin les nostres llengües va reafirmar també la necessitat de modificar l’article 2 de la Constitució francesa, que estableix que el francès és la llengua de la República, i d’aprovar una llei lingüística global.

Sense estatus de cooficialitat

Les entitats van recordar que les llengües diferents del francès no tenen actualment, als territoris on històricament es parlen, un estatus de cooficialitat, que la seva transmissió i ús són marginals i que, de fet, els seus parlants són relegats a la categoria de ciutadans de segona. És per això que una persona que parla francès pot viure en la seva llengua quotidiana amb tota normalitat, mentre que aquesta possibilitat no està jurídicament assegurada per a un parlant d’una llengua dita “regional”. Aquesta realitat –assenyala l’associació– impedeix el procés de recuperació de les llengües pels habitants dels territoris afectats. “Les nostres llengües no viuen, per tant, plenament i, en molts territoris, només arriben a sobreviure”, afegeixen.

El pas de col·lectiu a associació permetrà a Perquè visquin les nostres llengües estructurar-se millor, tant pel que fa al funcionament com en el pla econòmic, consolidar la seva acció i esperen que fer que més entitats en defensa de les llengües se sumin a les estructures de la nova associació.

Foto: Constitució de Perquè visquin les nostres llengües en associació / Perquè visquin les nostres llengües