Només un de cada cinc ciutadans de Catalunya s’adreça en català als desconeguts
L’InformeCAT 2026 alerta dels perills de canviar de llengua i celebra que el català mantingui el valor social
Només el 19,7% de la població de Catalunya fa servir el català quan s’adreça a una persona que no coneix i que creu que és originària d’un altre país, segons recull l’InformeCAT 2026 de Plataforma per la Llengua, que anualment aplega les 50 dades que considera més rellevants sobre la salut del català. En aquest cas, es tracta d’una dada que apareix a la primera onada de 2025 de l’Enquesta Òmnibus del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat de Catalunya i que revela també que el 71,1% dels ciutadans de Catalunya s’adreça als desconeguts en castellà i el 8,4% en anglès o en una altra llengua.
L’entitat avisa que l’hàbit de canviar de llengua per prejudicis condiciona l’acollida lingüística de la població nouvinguda i dificulta la consolidació del català com a llengua de cohesió social. Tot i que el comportament varia segons la llengua inicial dels enquestats, les dades mostren que només el 48,6% dels catalanoparlants inicials s’adrecen en català a les persones que sospiten que són originàries d’un altre país, mentre que entre els castellanoparlants inicials el percentatge cau fins al 5,9 %. La mateixa enquesta també revela que només el 22,2% dels residents a Catalunya afirmen que inicien sempre les converses en català, mentre que un 20,7% asseguren que no ho fan mai.
Plataforma per la Llengua atribueix aquest fenomen a diverses circumstàncies. D’una banda, al marc jurídic, que continua situant el català en una posició de desigualtat respecte del castellà, tal com ho demostra el fet que entre el 2021 i el 2025 el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) va publicar més d’un miler de disposicions normatives que privilegiaven el castellà i discriminaven el català. En segon lloc, l’augment del nombre de persones que no coneix la llengua. A Catalunya, dades de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població (EULP) recollides a l’InformeCAT de 2025 mostren que només el 8,6% de les persones nascudes a l’estranger fan servir habitualment el català. En tercer lloc, molts catalanoparlants continuen renunciant a la llengua amb interlocutors que perceben com a no catalanoparlants. L’informe mostra que només el 17,4% de les persones que inicien una conversa en català mantenen la llengua quan reben una resposta en castellà. Finalment, la predominança de continguts audiovisuals en altres llengües també condiciona els hàbits lingüístics, especialment entre els més joves. L’InformeCAT recull que només el 15,9% dels joves d’entre 15 i 29 anys inicien sempre les converses en català, una xifra que evidencia la fragilitat dels usos lingüístics entre les noves generacions.
Tot i això, el català manté el seu valor social i una enquesta elaborada pel gabinet estadístic GESOP el juliol de 2025 per encàrrec de Plataforma per la Llengua indica que el 88,7% dels residents a Catalunya consideren que aprendre català pot donar més oportunitats laborals, culturals o de millora personal als infants d’origen immigrant. És per això que el 73,8% de la població està d’acord que cal reforçar l’ensenyament del català als immigrants.
El català continua en una situació d’emergència lingüística a tots els Països Catalans com demostra l’anàlisi territorial de l’EULP 2023, que mostra que menys del 15% dels residents al Barcelonès Nord, al Baix Llobregat Sud i a l’Hospitalet de Llobregat fan servir habitualment el català. També hi ha retrocessos significatius en territoris tradicionalment més catalanoparlants: entre el 2018 i el 2023, el percentatge de parlants habituals exclusius va passar del 72,2% al 66,8% a les Terres de l’Ebre, del 54,1% al 45,1% a les Comarques Gironines i del 65,7% al 56,4% a l’Alt Pirineu. La situació fora de Catalunya tampoc no millora. A les Illes Balears només el 59,5 % de la població afirma que sap parlar bé català, mentre que a la Catalunya del Nord menys d’un terç dels habitants asseguren que comprenen bé o força bé la llengua.
Malgrat el retrocés que es detecta en diversos àmbits, l’InformeCAT 2026 també recull indicadors que mostren que el català guanya terreny en alguns sectors. Així, les visualitzacions de continguts en català a les xarxes socials van augmentar un 71,7% entre el 2024 i el 2025, fet que evidencia la consolidació progressiva d’un ecosistema digital en llengua catalana.
Indicadors positius
Durant el 2025 es van produir avenços institucionals rellevants. Andorra va començar a aplicar la nova legislació lingüística que protegeix l’ús del català en els serveis i establiments comercials i el Congrés dels Diputats va aprovar la primera llei estatal d’atenció al client que estableix obligacions lingüístiques en català per a les grans empreses que operen en territoris on la llengua és oficial.
Plataforma per la Llengua considera que, malgrat la situació d’emergència lingüística, el català continua disposant de recursos i espais de creixement que poden contribuir a revertir la tendència actual. “La societat ha pres consciència de la situació d’emergència en què es troba la nostra llengua”, ha dit el president de l’entitat, Òscar Escuder, que ha destacat que, “en conseqüència, l’interès mediàtic sobre la qüestió ha augmentat notablement”. Ara falta que aquesta presa de consciència es transformi en accions per capgirar la situació.
