Resistència contra el veto als casaments en català a Perpinyà
Plataforma per la Llengua ofereix suport jurídic a les parelles a qui el batlle vulnera un dret recollit al reglament municipal des del 1993
L’hostilitat del govern d’extrema dreta de Perpinyà, encapçalat pel batlle, Louis Aliot, ha arribat a l’extrem de vetar la llengua pròpia de la ciutat en una cerimònia tan important per als ciutadans com els casaments. L’ajuntament s’ha dedicat els darrers anys a posar traves als casaments en català, tot i ser un dret recollit al reglament municipal de la ciutat des del 1993, i els ciutadans s’ha rebel·lat contra aquesta discriminació.
Segons ha informat La Semaine du Roussillon, Brice Lafontaine, exregidor de l’Ajuntament de Perpinyà, no va ser autoritzat a accedir a la sala de casaments del consistori el 14 de setembre de l’any passat perquè volia contraure matrimoni en català. El cas va aixecar la indignació de bona part de la societat nord-catalana, que ara s’està organitzant per recuperar un dret perfectament estipulat que apareix a la primera casella del formulari que els ciutadans de Perpinyà reben quan es volen casar a la seva ciutat.
El govern de Reagrupament Nacional de Louis Aliot, però, bloqueja els casaments en català emparant-se en la possibilitat que els ciutadans demanin casar-se en altres llengües diferents del francès i el català, un fet que no s’ha donat mai, segons explica l’advocat de Lafontaine, Mateu Pons-Serradeil, a La Semaine du Roussillon. “Normalment, el reglament municipal preveu que les persones que desitgen casar-se en català se’ls assigni un regidor catalanoparlant, o en defecte d’això, un document amb el contingut del que s’ha de pronunciar es transmet al regidor encarregat d’aquesta tasca. En el cas del meu client, això no es va fer, i se sospita que la relegació a la sala de casaments de Perpinyà Nord, en lloc del centre de la vila, es deu a la petició del meu client de casar-se en català. Altres parelles m’han explicat la mateixa història, tot i que aquests últims no desitgen fer-ho públic, ni anar a la justícia”, explica l’advocat al diari nord-català, que afegeix que l’ús del francès és obligatori en “l’intercanvi de consentiments com la lectura dels articles de llei es fa en francès per una qüestió de legalitat”.
El mes passat Plataforma per la Llengua va engegar un procediment de prerecurs indemnitzatori contra l’ajuntament per no haver respectat el reglament i, mentrestant, l’associació Perpinyà la Catalana ha proposat a la desena de parelles que estan esperant per casar-se en català que els ho comuniquin per garantir la la presència d’un regidor municipal de l’oposició a la cerimònia.
Plataforma per la Llengua s’ha posat a disposició de totes les persones que hagin vist o vegin vulnerat el seu dret de casar-se en català a l’Ajuntament de Perpinyà, com el mateix Lafontaine, per donar-los suport jurídic. L’entitat recorda que “mai cap institució ni tribunal francès no ha qüestionat la vigència ni la legalitat de casar-se en català” i “malgrat això, sota el mandat de l’actual equip de govern municipal, encapçalat per Louis Aliot, s’ha instaurat una pràctica de vulneració d’aquest dret, exercida de manera opaca i sense cap modificació legal ni administrativa”. “L’Ajuntament de Perpinyà ha impedit o dificultat l’ús del català durant les cerimònies, ha eliminat el model bilingüe i ha pressionat el personal municipal perquè no s’expressi en aquesta llengua”, denuncia Plataforma per la Llengua.
Infracció de la llei
L’entitat remarca que “aquesta situació constitueix no només una discriminació lingüística, sinó també una infracció del dret a la vida privada i familiar recollida en l’article 8 del Conveni europeu dels drets humans, així com de l’article 9 del Codi civil francès”. Per això posa a disposició de tots els afectats un advocat especialitzat que assessora i impulsa la defensa del cas a la qual es pot accedir a través d’un formulari en línia.
“S’exigeix simplement el respecte d’un dret reconegut, exercit durant més de trenta anys i inscrit oficialment en la normativa interna de l’Ajuntament de Perpinyà. Els arguments del batlle, que pretenen fer creure que la presència del català obriria la porta a altres llengües, no tenen cap base jurídica ni factual. El reglament municipal només preveu el català com a llengua complementària al francès en aquestes cerimònies, i només un acord exprés del Consell Municipal podria modificar aquesta disposició, fet que ni s’ha produït ni ha estat sol·licitat per ningú”, destaca l’entitat.
Segons Lafontaine, prop d’un 20% dels casaments a Perpinyà es feien en català abans de l’elecció de Louis Aliot com a batlle de la ciutat.
Foto: Ajuntament de Perpinyà / CC-BY-SA-4.0
