El Parlament tramita la nova llei del català a l’escola

Diverses entitats i sindicats rebutgen la norma perquè “acaba” amb la immersió lingüística

El Parlament de Catalunya ha iniciat aquest dimecres els tràmits per aprovar una nova llei sobre l’ús de les llengües en l’educació amb què es pretén esquivar la imposició de percentatge lingüístics a les aules que ha ordenat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). La cambra ha aprovat tramitar per lectura única la norma amb el suport d’Esquerra, Junts, el PSC i els Comuns, però Ciutadans, Vox i el PP han anunciat que portaran la llei al Consell de Garanties Estatutàries, fet que la deixa paralitzada fins que aquest organisme en faci un dictamen per a la qual cosa té set dies hàbils.

El text acordat dona al català l’estatus de “llengua vehicular” a l’escola i reconeix l’“ús curricular” del castellà, que “és emprat en els termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre”. La norma, que no fixa percentatges de llengües, assenyala que “la presència de les llengües oficials en l’ensenyament ha de tenir en compte la situació sociolingüística”.

Els promotors de la llei han destacat el consens assolit entre quatre grups parlamentaris, mentre que els partits de dretes -Ciutadans, PP i Vox- han qualificat la nova norma de “frau” i de “trampa” per no acatar la resolució del TSJC.

A l’extrem oposat, la CUP ha assegurat que “qui està legislant no són els diputats, sinó els membres del TSJC” i que deixa tocat el model d’escola en català perquè fa del castellà “llengua vehicular”.

També han rebutjat la llei la plataforma Pública i en català, integrada per cinc sindicats de mestres i estudiants, la Plataforma per la Llengua i la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalans (CAL). Pública i en català ha advertit que la norma “obre la porta que la presència del català i el castellà vingui deteminada pels centres educatius i agreugi la segregació escolar la existent”. La CAL considera també que la llei facilita “la segregació lingüística i legitima la fi de la immersió”, mentre que la Plataforma per la Llengua ha advertit que definir el castellà com a “llengua curricular” pot permetre al govern espanyol fixar un 50% de castellà a l’escola emparant-se en l’article 6 de la Lomloe, la llei educativa de l’Estat.

Òmnium Cultural, en canvi, ha celebrat, des del seu compte de Twitter, que s’hagi “reconduït” “un ampli acord del 78% per defensar el català com a llengua vehicular i d’acollida, que rebutja els percentatges dels jutges i aposta pels criteris pedagògics”. L’entitat avisa, però, que “ara cal que es faci efectiu, es garanteixi la protecció jurídica dels centres i es desterrin els tribunals de les escoles”.