“No competim amb el mòbil, hi compartim un espai”

Posted on Tagged

Mercè Canela a la redacció de ‘Cavall Fort’, a Barcelona / R. G. A.

Entrevista a la directora de ‘Cavall Fort’, Mercè Canela

Mercè Canela i Garaoya (Sant Guim de Freixenet, 1956) és la directora de la revista Cavall Fort, que aquest dissabte rebrà el Premi Especial de la Setmana del Llibre en Català “per la seva tasca ininterrompuda al llarg de 58 anys de treball a favor del foment de la lectura, de la defensa del català i la consciència de país”. El Diari de la llengua ha parlat amb la directora de la revista sobre aquest reconeixement, la lectura i la llengua.

Com valoreu el reconeixement de la Setmana del Llibre en Català?

Tots els reconeixements fan il·lusió. Que sigui, a més, la Setmana del Llibre en Català, que amb els anys s’ha anat convertint en un esdeveniment molt important del panorama de la literatura en la nostra llengua i que hagin fet un premi especial per reconèixer la feina de Cavall Fort fa que estiguem molt contents i agraïts. Són coses que t’ajuden a continuar.

A Cavall Fort sempre heu fet un tasca de divulgació de la literatura catalana important.

Sí. La literatura és important a dins de la revista com tantes altres coses.

Quants anys fa que sou a la revista?

De directora fa 21 anys, que han passat volant. Vaig entrar al Consell de redacció l’any 1983. Aleshores el director era l’Albert Jané. En Josep Tremoleda va ser un dels fundadors i un dels principals impulsors de Cavall Fort amb quatre o cinc persones més. Ell en va ser el director fins al 1979 i aquell any, l’Albert Jané, que ja hi treballava, el va substituir. L’Albert va plegar al desembre del 97 i jo me’n vaig fer càrrec al 98. Vaig pensar que era una responsabilitat molt gran i ara ja en fa 21 anys.

Com ha evolucionat la revista des que hi vau entrar? Ha canviat gaire el perfil dels lectors?

Hi ha coses que són iguals en tota la història de la humanitat i d’altres que han canviat per força perquè les circumstàncies han canviat. L’oferta que tenia un infant dels anys seixanta era poquíssima i, per tant, la revista era una cosa excepcional. Ara tenen molta més oferta. El temps que tenies als anys seixanta i el temps que tenen ara per fer coses tampoc no té res a veure. Quan jo era petita passava molt de temps al carrer jugant amb altres nens sense cap pauta. Les activitats extraescolars no existien. Hi havia l’escoltisme i altres activitats de cap de setmana, però no hi havia tot el que hi ha ara.

De quina manera us condiciona això?

Hi ha dos aspectes importants de la revista que expliquen una mica que hàgim arribat fins aquí. Una de les coses que va bé és que li van donar una estructura molt flexible i que permet, a cada moment, continuar fent una revista que és reconeixible. Cavall Fort ha canviat molt d’aspecte, però és Cavall Fort. Té una estructura de magazín amb un pes molt important del còmic. Hi ha articles, hi ha contes sempre, hi ha còmic que, més o menys, s’ha mantingut en un 50% de la revista, hi ha jocs, un concurs que hi és des del principi, propostes d’activitats… En aquesta carcassa hi pots posar, a cada moment, coses que poden interessar als nens d’ara.

“L’única manera de fomentar la lectura és publicar coses interessants”

I us n’heu sortit.

Sí. Una de les preocupacions dels fundadors era fer una revista per als nens d’ara. L’any 1961 l’última revista que hi havia infantil en català era En Patufet, que s’havia acabat el 1938. No podia ser un referent. S’havia de fer una revista actual, de qualitat, molt exigent amb els textos, amb la il·lustració… Tot aquest bagatge l’hem mantingut tots aquests anys. Cavall Fort ha estat, d’una banda, una porta oberta a lectors nous, a il·lustradors… i, a més a més, no hi ha hagut mai cap moment de trencament. Tots els canvis han estat molt graduals i sempre mantenint aquest fil. La revista fa la sensació que és que és una revista d’ara.

Feu els textos més curts?

Els canvi d’hàbits lectors i el pes que té la cultura audiovisual actualment fa que la imatge tingui una mica més de pes que no hi havia tingut i els textos, sobretot quan són textos de divulgació, intentem presentar-los de manera molt més atractiva, diferent de com es presentaven abans, que era text seguit, amb quatre titolets. Això fa que la revista tingui un aire més fresc, més abordable.

Com afronteu la competència de les activitats extraescolars, d’internet…?

Jo crec que la revista en paper encara té un espai perquè és una manera diferent d’entreteniment. Nosaltres, per exemple, fem articles de natura. Els reportatges que hi ha actualment, els documentals de National Geographic són fantàstics i et deixen bocabadat. Què pots donar al lector, en dues pàgines o quatre, que sigui interessant? No hem de competir amb això. Hem de fer una altra cosa.

Quina cosa?

En els articles de natura tenim un col·laborador fantàstic, l’Eduard Martorell, que és biòleg i un gran divulgador, i per cada article busca un punt de vista, un fil conductor, una manera de presentar el tema diferent. Els lectors descobreixen maneres de veure les coses diferents que els desvetllen la curiositat. Alguns temes interessaran uns nens, uns altres temes uns altres… És una porta oberta i si els interessa molt ja buscaran més informació. El món actual els dona la possibilitat d’arribar a tenir molta informació.

I amb el mòbil com hi competiu?

Com a revista no hem de mirar internet, les xarxes, tot això, com la competència. No hi competim. Compartim un espai. El temps i l’espai que té el nostre públic és el que és i l’hem de compartir. Si t’ho planteges com una competició ho tenim perdut. Per tant, has de veure com pots convèncer el lector que si dedica un espai a Cavall Fort també s’ho passarà bé, també hi trobarà coses interessants. Si anem amb la mentalitat que llegir és bo i jugar amb els videojocs, dolent no anem bé.

“Hi ha moltes subbscripcions que han passat de pares a fills”

Us heu plantejat el format digital?

És una història que tinc al cap i a sobre de la taula fa molts anys, però hi ha un parell de coses que tinc molt clares. Una és que no té sentit fer un Cavall Fort, tal com és ara, en format digital. Si es fa una aplicació s’ha de pensar una altra cosa que agafi l’esperit de Cavall Fort, però s’ha de fer que això sigui rendible. És un pas que hem de fer, però hem de treballar-hi per trobar el què.hg

Fa uns anys vau posar en marxa El Tatano, per als més petits. Us heu plantejat mai fer un producte per als adolescents? Es diu que hi ha poca oferta en català per a ells.

No ens ho hem plantejat. El Tatano, independitzat, el vam fer el 2006 i ja feia temps que el fèiem com a suplement. Teníem clar que era important arribar als lectors quan comencen. El món adolescent és molt complex i estaria molt bé que algú fes coses i ja hi ha iniciatives, però a nosaltres, amb l’equip que som, és una cosa que se’ns escapa molt. No tenim mitjans ni manera de fer-ho. En el món adolescent, on realment convindria fer més feina és a internet, les xarxes, però aquí pesa molt la cosa de fer diners. Els youtubers fan servir una llengua que arriba a molta més gent. Calen iniciatives que els adolescents vegin que no els venen imposades perquè estan començant a marcar distàncies amb els adults i a fer-se el seu entorn.

Sou autora de novel·la juvenil. És veritat que els nens, cap als dotze anys, perden el gust per la lectura? El tornen a recuperar?hgf

Allò que, mentalment, era el pas de la infància a l’adolescència, que es feia als 13-14 anys, ara es fa als 11-12. Quan va començar l’ESO es va produir un trencament molt fort i hi va haver col·leccions que eren per a la franja alta de primària que van haver de canviar de disseny perquè, si no, el lector que ja feia ESO ho veia de criatures. Potser hi ha molts lectors que, de fet, no són tan lectors i quan arriben als dotze anys deixen de tenir aquesta pressió per la lectura que tenien a la primària. Identifiquen la lectura amb la cosa escolar.

I l’abandonen?

Quan arribes a l’adolescència hi ha coses que tenen molta més importància. Tenim tants estímuls que, fins i tot als adults, ens costa trobar estona per llegir. De vegades sembla que abans vivíem en un món ideal i això no és veritat. Ara llegim molt més, però no hem assolit els nivells de lectura de països com Alemanya o França. Venim d’un coixí més petit i quan a l’adolescència es desenganxa un nombre important de lectors ens fa patir i no saps quants d’aquests tornaran a llegir. L’única manera de fomentar la lectura és publicar coses interessants. Forçant les coses no fas res i, encara menys, amb un adolescent. D’altra banda, hi ha youtubers que fomenten la lectura, els booktubers, que són molt entusiastes. Jo em nego a ser gaire negativa en aquest sentit. S’han de trobar maneres d’incrementar l’interès dels adolescents pels llibres.

Teniu molts casos de gent a qui els seus pares van fer subscriptors de Cavall Fort i ara n’han subscrit els fills?

Sí. Moltíssims. Hi ha moltes subscripcions que han passat de pares a fills, nets… Ja som a la tercera generació de lectors. Quan vaig començar a fer de directora de Cavall Fort hi havia qui em deia que la revista es mantenia pels subscriptors fidels, amb voluntat de servei al país i a la llengua i que al nen d’ara Cavall Fort ja no li interessava. Jo sempre els deia que és veritat que tenim subscricptors molt fidels que han mantingut la subscripció, però també en tenim molts de nous cada any. Nosaltres fem una revista infantil. Cada any tenim mil baixes i hem de fer mil altes si ens volem mantenir i aquestes no les fas amb el subscriptor antic. Si un pare subscriu el fill i el nen no s’hi interessa gens, al cap d’un any cancel·la la subscripció. El pas d’una generació a una altra es fa, realment, perquè s’estima la revista i no per ajudar la cultura i la llengua.