L’acadèmia italiana rebutja el llenguatge inclusiu al sistema judicial
L’autoritat normativa desestima l’ús de signes com l’asterisc, la e invertida i els desdoblaments
L’Accademia della Crusca, l’autoritat normativa de la llengua italiana, ha rebutjat la possibilitat que el sistema judicial d’Itàlia adopti l’anomenat llenguatge inclusiu i incorpori signes com l’asterisc, la e invertida per marcar la vocal neutra o l’@ en els textos jurídics.
Així ho va expressar en un dictamen de resposta al Comitè d’Igualtat d’Oportunitats del Tribunal de Cassació, que demanava l’opinió de la màxima autoritat acadèmica de la llengua italiana sobre les noves formes del llenguatge, que contravenen la normativa.
“En una llengua com l’italià, amb dos gèneres gramaticals, el masculí i el femení, el millor instrument perquè se sentin representats tots els gèneres i orientacions continua sent el masculí plural no marcat”, diu la Crusca, en un informe emès el 9 de març. La institució rebutja “l’ús de símbols gràfics que no es corresponguin amb la llengua parlada i introduïts de forma artificial per una decisió de grups individuals, per més bones intencions que tinguin”.
La institució rebutja fórmules com posar un asterisc en paraules com car*, amic*, tutt* i quell* per evitar formar el plural amb el masculí genèric, acabat en i (cari, amici, tutti i quelli). També desestima l’ús de la vocal neutra per fer la mateixa funció.
L’acadèmia carrega contra “el desdoblament retòric que implica la doble referència als dos gèneres” i posa exemples com “treballadores i treballadors” i “empleats i empleades”. La institució no veu amb mals ulls “l’ús de formes neutres o genèriques” amb paraules alternatives com personal i recorda que sempre es pot fer servir el masculí genèric.
La Crusca recomana, en canvi, que s’escriguin en femení els noms de les professions i dels càrrecs públics quan els exerceixen dones, una pràctica que no sempre es duu a terme a Itàlia, tal com també passa a França. De fet, aquesta va ser una qüestió que va aixecar molta polèmica quan la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, primera dona cap del govern de la història del país, va demanar que l’anomenessin “el president del govern” quan va assumir el càrrec l’octubre passat.
