El català deixa de ser la llengua preferent a Calvià
L’OCB recorrerà el nou reglament aprovat per PP i Vox
L’Ajuntament de Calvià ha aprovat aquest dijous que el català deixi de ser la llengua preferent del consistori amb els vots a favor dels dos partits del govern, el Partit Popular i Vox, i els vots en contra de l’oposició socialista. El nou text substitueix el del 1998, que definia el català com la “llengua usual” de l’administració, que tenia, a més, el deure de promoure’l en tots els àmbits.
Les formacions de dreta i d’ultradreta han justificat el canvi en el reglament municipal per la necessitat de “readaptar-se a la realitat d’avui” i al “canvi demogràfic” que hi ha hagut a la població i per “facilitar l’ús de les dues llengües oficials de les Illes de manera lliure”.
Segons el govern municipal, amb el nou text “es garanteix el dret dels ciutadans a ser atesos de forma oral o escrita en les dues llengües oficials”. “Tota la documentació de l’àmbit administratiu de la corporació i de l’equip de govern podrà redactar-se indistintament en les dues llengües oficials. Els rètols, cartells i indicadors exteriors i interiors de totes les dependències municipals seran bilingües. La promoció i difusió de la informació d’interès ciutadà i institucional es durà a terme en les dues llengües oficials”, ha especificat el consistori.
La regidora socialista Nati Francés ha acusat els partits de dreta i ultradreta d’haver trencat el “consens” que hi havia a l’entorn de la llengua i ha recordat que amb el reglament derogat els ciutadans ja podien adreçar-se a l’administració en la llengua que volien i ser contestats en aquesta mateixa llengua. “Els que volen vostès és arraconar el català”, ha manifestat la regidora.
L’Obra Cultural Balear (OCB) ha denunciat que el canvi en el reglament, a banda de trencar “el consens en matèria lingüística”, “és contrari a la Llei de normalització lingüística, a diversos preceptes de la Llei 3/2003 del règim jurídic de la CAIB, i al Decret 49/2018 sobre l’ús de les llengües oficials en l’administració de la CAIB en els aspectes que resulten aplicables a les corporacions municipals”. Per això hi presentarà al·legacions i si l’Ajuntament no les pren en consideració, interposarà un recurs contenciós administratiu contra l’aprovació definitiva d’aquest Reglament “per la seva contradicció amb la legalitat vigent”.
Antoni Llabrés, membre de la junta directiva de l’OCB, ha manifestat que “aquest intent de capgirar els usos lingüístics institucionals i administratius per relegar la llengua catalana en la vida diària municipal suposa un atac al drets lingüístics dels ciutadans del terme de Calvià”. Llabrés ha afegit que la iniciativa “s’emmarca en el context de persecució de la llengua catalana i dels catalanoparlants propiciat pels acords de governabilitat PP-VOX tant a nivell autonòmic, com insular i ara també local”.
