Ressorgeix la demanda d’oficialitat de l’asturià
La ministra d’Educació espanyola avisa que no es pot crear l’especialitat de Llengua Asturiana si no s’eleva l’estatus de l’idioma a l’Estatut d’Autonomia
La demanda de l’oficialitat de la llengua asturiana ha ressorgit amb força els darrers dies després que la ministra espanyola d’Educació, Pilar Alegría, hagi avisat la consellera asturiana del ram, Lydia Espina, que cal que l’asturià es converteixi en llengua oficial del Principat per poder crear l’especialitat docent de Llengua Asturiana i Literatura.
Espina va exposar a la ministra, totes dues socialistes, la necessitat de millorar l’ensenyament de l’asturià a l’escola i li va demanar l’establiment de l’especialitat de Llengua Asturiana i Literatura per, entre altres coses, millorar les condicions i l’estabilitat de centenars de docents d’asturià. La comunitat educativa considera que el reconeixement d’aquesta especialitat acadèmica és possible si es modifiquen alguns decrets i que no cal que la llengua sigui oficial com no cal que ho siguin les llengües estrangeres que s’ensenyen a les aules asturianes.
L’Academia de la Llingua Asturiana (ALLA) ha recordat que la titulació universitària que s’exigeix per ensenyar asturià a primària i a secundària està reconeguda per l’Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i Acreditació (ANECA) del govern espanyol, però que més de 400 mestres no poden participar en cap concurs de trasllats, ni convocatòries d’oposicions per optar a la condició de funcionaris docents d’asturià. Per l’ALLA, “aquesta i altres situacions de discriminació lingüística” podrien resoldre’s amb “voluntat política”, però “només hi ha una solució efectiva per acabar amb els problemes de la situació legal de l’asturià i de la llengua eonaviega [gallec-asturià] […] la declaració d’oficialitat a l’Estatut d’Autonomia”.
L’ALLA ha demanat a totes les forces polítiques amb representació parlamentària a la Xunta Xeneral que consensuïn “el model d’oficialitat constitucional que Astúries necessita”. “Després de més de quaranta anys d’autonomia, aquesta demanda no és només una qüestió inexplicablement pendent, sinó una anomalia democràtica que Astúries no es pot permetre. Les forces polítiques democràtiques i constitucionalistes (PSOE, PP, Convocatoria por Asturies, Podemos i Foro) tenen la paraula i, un altre cop, l’oportunitat de no defraudar els asturians i asturianes”, afegeix l’ALLA.
De moment, els grups parlamentaris asturians van acordar dimecres tractar en el pròxim ple la Declaració de Bimenes en defensa de les llengües pròpies d’Astúries a iniciativa del PSOE i de Convocatoria por Asturies. El Consell de la Xarxa de Normalització Lingüística va signar el 20 de febrer passat a Bimenes una declaració institucional en defensa de l’oficialitat de les llengües pròpies d’Astúries, que va ser ratificada per totes les institucions i els ajuntaments presents entre els quals no n’hi havia cap de governat pel PP. El document defensa que cal garantir que “totes les llengües tinguin les mateixes oportunitats d’ús i de desenvolupament” i reclama la declaració d’oficialitat perquè l’asturià tingui “les mateixes condicions que la resta de llengües oficials d’Espanya”.
Foto: Reunió entre la consellera d’Educació d’Astúries, Lydia Espina, i la ministra Pilar Alegría / Conselleria d’Educació d’Astúries
