Demanen a Espanya respecte pels drets de les minories lingüístiques al Consell de Drets Humans de l’ONU
Plataforma per la Llengua persuadeix diversos estats perquè reclamin a l’Estat espanyol que persegueixi els delictes d’odi per raó de llengua
Diversos estats de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) han demanat a Espanya que es comprometi a millorar el respecte pels drets de minories lingüístiques com la catalanoparlant i que persegueixi els delictes d’odi per raó de llengua, segons ha informat aquest dimecres Plataforma per la Llengua. Segons l’entitat, que ha explicat la vulneració de drets lingüístics als estats de l’ONU, quatre estats (Àustria, Irlanda, Marshall i Samoa) han demanat, de forma explícita a Espanya respecte per les minories lingüístiques en la sessió d’aquest dimecres al matí en l’Examen Periòdic Universal (EPU) del Consell de Drets Humans de l’ONU, un fet que no es va produir en l’EPU de fa quatre anys i mig.
Plataforma per la Llengua va presentar l’octubre passat un informe que recollia les vulneracions d’aquests drets a l’Estat espanyol i els darrers mesos ha estat en contacte amb representants d’estats perquè assumissin les recomanacions de l’entitat per garantir els drets lingüístics.
En el marc de la sessió d’aquest dimecres, aquests estats han fet quatre recomanacions a l’Estat espanyol: que promogui la diversitat lingüística i protegeixi els drets humans de les minories lingüístiques i que prohibeixi per llei les discriminacions per raó de llengua; que salvaguardi els drets culturals fomentant l’educació i la pràctica de les llengües dels diferents territoris; que reforci els esforços per combatre els delictes d’odi contra les minories nacionals, ètniques, religioses i lingüístiques (també a Internet), i que combati totes les formes de racisme, fent cas a les recomanacions del relator especial de l’ONU per a les minories.
A més, hi ha hagut una trentena més d’estats que també li han demanat que es comprometi a reforçar la persecució de les discriminacions i a millorar la protecció de les minories. En l’última edició de l’EPU, ara fa quatre anys i mig, havien estat només quatre els estats que l’hi havien fet peticions per perseguir les discriminacions contra les minories, i cap havia fet referència explícita a les minories lingüístiques.
Plataforma per la Llengua celebra que, finalment, diversos estats hagin fet cas a algunes de les recomanacions de l’entitat, i s’hagin atrevit a fer-les públiques en el marc de l’EPU, el mecanisme pel qual els estats de l’ONU s’avaluen mútuament per analitzar el grau de respecte als drets humans. Per arribar fins aquí, l’entitat va elaborar un informe amb les vulneracions de drets lingüístics a l’Estat espanyol, i el va traslladar aquest febrer als estats que van assistir a la presessió que organitzava UPR Info, també a la seu de les Nacions Unides a Ginebra. A més, en els darrers mesos ha exposat amb detall les vulneracions de drets lingüístics a l’Estat espanyol en diverses trobades bilaterals amb delegacions estatals.
L’entitat s’ha reunit, després de la sessió de l’EPU, amb el relator especial de l’ONU per a les minories, el suís Nicolas Levrat, en una trobada en què també han participat representants de la xarxa europea ELEN, Òmnium Cultural i A Mesa pola Normalización Lingüística, i que ha permès compartir amb Levrat les principals vulneracions de drets que pateixen els catalanoparlants a l’Estat espanyol i reiterar-li les recomanacions que l’entitat fa a les institucionals internacionals.
Reconeixement dels catalanoparlants com a “grup protegit”
En concret, Plataforma per la Llengua recomana que Espanya prengui mesures per perseguir les discriminacions lingüístiques perpetrades per servidors públics i inclogui la minoria catalanoparlant com a grup protegit en la signatura del Conveni marc per a la protecció de les minories nacionals del Consell d’Europa. També recomana que l’Estat espanyol aprovi una legislació que reconegui els drets dels parlants de les llengües oficials diferents de la castellana perquè puguin fer-les servir amb els treballadors de l’administració general de l’Estat i a la justícia, i que compleixi les recomanacions de Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM) i el relator especial de l’ONU per a les minories. En particular, que canviï l’article 231 de la Llei Orgànica del Poder Judicial, un article que estableix que en els procediments judicials els funcionaris han de fer servir el castellà, i que només es permetran les “llengües minoritàries cooficials” si cap part s’hi oposa. L’entitat també recomana que l’Estat prengui mesures per garantir que els infants puguin ser escolaritzats en català, i que s’investiguin, es persegueixin i se sancionin els discursos d’odi a Internet i a altres mitjans contra els catalanoparlants i la llengua catalana.
Foto: Trobada de Plataforma per la Llengua i altres entitats amb el relator especial de l’ONU per a les minories / Plataforma per la Llengua
