Es dispara el nombre de topònims en gal·lès
Un estudi del govern de Gal·les constata la tendència de substituir els noms de lloc en anglès per la denominació en la llengua pròpia del país
El nombre de topònims en llengua gal·lesa s’ha disparat els darrers anys, segons una investigació feta pel govern de Gal·les entre els anys 2018 i 2023. La recerca revela que hi ha una clara tendència a recuperar i oficialitzar noms de llocs en llengua gal·lesa en detriment dels noms en anglès que durant dècades, o fins i tot segles, havien substituït la forma original.
Segons l’estudi, les autoritats locals van rebre tres vegades més sol·licituds per posar noms de carrers en gal·lès que no pas en anglès, una dada que demostra la creixent voluntat de visibilitzar el patrimoni lingüístic propi
L’estudi, el primer d’aquest abast, analitza com canvien els noms de propietats, negocis i espais públics arreu del país. Tot i que la majoria de canvis de nom de propietats no impliquen un canvi de llengua, quan sí que es produeix, la probabilitat que sigui de l’anglès cap al gal·lès és almenys tres vegades superior que a la inversa. Aquesta tendència es dona a totes les regions de Gal·les i en cap cas no es detecta una pèrdua significativa de noms gal·lesos en favor de l’anglès.
Els motius que expliquen aquest canvi són diversos. Moltes persones afirmen que tenir un nom de casa en gal·lès els aporta “un sentiment d’orgull, d’arrelament i de nostàlgia”. El fenomen és especialment visible en zones rurals i en nous complexos urbanístics, on la presència de noms gal·lesos és cada cop més habitual, tant en la senyalització com en la documentació oficial.
El govern gal·lès ha impulsat accions per protegir i promoure la toponímia històrica. Una de les més destacades és la creació de la Llista de Noms Històrics de Gal·les, que recull més de 700.000 noms i serveix de referència per a les autoritats locals a l’hora de designar nous carrers, urbanitzacions o equipaments. Aquesta eina, juntament amb la xarxa d’Ambaixadors Culturals, vol garantir que la recuperació de noms gal·lesos no sigui només una moda passatgera, sinó una política de país a llarg termini.
Identitat nacional
El secretari de Llengua Gal·lesa, Mark Drakeford, ha destacat que “els noms de llocs expliquen qui som com a nació” i ha animat els ciutadans a implicar-se en la defensa i promoció del gal·lès. El govern també ha creat cursos en línia per formar ambaixadors culturals, amb mòduls específics sobre la importància dels noms de llocs i la seva història.
Tot i la tendència positiva, l’estudi alerta que encara hi ha zones on la pèrdua de noms gal·lesos és preocupant, sobretot en àrees urbanes o en regions amb pocs parlants de gal·lès. A ciutats com Connah’s Quay, només el 14,6% de les propietats tenen un nom en gal·lès, mentre que el 73,6% el tenen en anglès. No obstant això, fins i tot en aquests llocs es detecta una actitud favorable cap a la recuperació dels noms originals, especialment entre la població més jove i en l’àmbit empresarial.
La revitalització dels noms de llocs en gal·lès s’inscriu en un moviment més ampli de recuperació del patrimoni lingüístic i cultural gal·lès. L’adopció de noms com Yr Wyddfa (en lloc de Snowdon) o Eryri (en lloc de Snowdonia) per part dels parcs nacionals n’és un exemple emblemàtic.
Foto: CC BY-SA 3.0
