À Punt descatalanitza el llibre d’estil
La televisió pública valenciana desnormativitza el model de llengua i promou els castellanismes
À Punt ha ha aprovat un nou llibre d’estil que relaxa la normativitat lingüística, promou l’ús de castellanismes i aposta per un model de llengua que respon a l’objectiu declarat del govern valencià de “descatalanitzar” els mitjans públics. La direcció de la corporació justifica els canvis per la necessitat d’acostar-se a la realitat sociolingüística del País Valencià.
El document, aprovat el dijous passat pel Consell d’Administració de la Corporació Audiovisual de la Comunitat Valenciana (CACVSA), servirà de guia per a tots els professionals d’À Punt i inclou una part lingüística i una altra de deontològica-periodística. En la primera, destaca la intenció de reduir la rigidesa normativa i d’incorporar formes pròpies del valencià col·loquial, així com expressions i lèxic d’ús habitual entre la població, encara que siguin d’origen castellà.
Segons la direcció d’À Punt, el canvi respon a la necessitat de reflectir la diversitat lingüística real de la societat valenciana i de connectar millor amb l’audiència. “El nou llibre d’estil pretén ser la forma en què À Punt veu tota la societat que conforma la Comunitat Valenciana, amb la voluntat clara de construir una veu pròpia, pròxima i coherent amb els principis del servei públic”, ha explicat la cadena.
Una de les novetats més destacades és la flexibilització de criteris a l’hora d’acceptar castellanismes i formes híbrides com aclarar (aclarir), acostumbrar (acostumar), agotar (esgotar), algo (alguna cosa), ambos (tots dos), apoiar (donar suport), adelantar (avançar), ademés (a més), o aconteixement (esdeveniment).
Topònims en castellà
El nou llibre d’estil també estableix que en els textos escrits s’han d’utilitzar les denominacions oficials dels municipis del País Valencià i anomenar en castellà els pobles i ciutats de predomini lingüístic castellà com Orihuela (Oriola), Pilar de la Horadada (El Pilar de la Foradada), Segorbe (Sogorb), Tuéjar (Toixa), Benejúzar (Benejússer) o Torrevieja (Torrevella).
Aquesta decisió ha estat rebuda amb preocupació per sectors que defensen la unitat i la normativitat del valencià, que veuen en aquest gir una “descatalanització” del model lingüístic i una pèrdua de qualitat i prestigi per a la llengua pròpia.
Diverses veus del món acadèmic i associatiu han advertit que el fet de no respectar la norma de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) pot afeblir encara més la presència social del valencià i dificultar la transmissió d’un model de llengua de referència.
