L’afrikaans fa cent anys com a llengua oficial a Sud-àfrica

L’idioma crioll és el tercer amb més parlants del país, però causa controvèrsia pel seu paper durant el règim de l’‘apartheid’

L’afrikaans fa cent anys oficialment com a llengua de l’actual Sud-àfrica, substituint el neerlandès i compartint estatus amb l’anglès en el que llavors era la Unió Sud-africana el 8 de maig de 1925. Cent anys després, la llengua celebra una trajectòria marcada per la influència cultural, la controvèrsia política i la lluita per la supervivència.

L’afrikaans, una llengua criolla amb arrels en el neerlandès, les llengües khoi i san, el malai i altres idiomes dels esclaus, va sorgir al Cap de Bona Esperança al segle XVII. Va ser la llengua dels descendents d’europeus, dels esclaus i de les comunitats locals, tot i que durant bona part del segle XX va ser utilitzada com a instrument de poder i exclusió per part del règim de l’apartheid. Els primers textos escrits en afrikaans, però, van aparèixer a principis del segle XIX, obra d’erudits islàmics que utilitzaven l’alfabet àrab, especialment en les madrasses.

Avui dia, l’afrikaans és una de la dotzena de llengües oficials de Sud-àfrica i és parlat per més de set milions de persones com a primera llengua. És la tercera llengua materna més parlada del país, després del zulu i el xhosa. Si s’hi sumen els parlants com a segona llengua, el nombre s’eleva fins a entre deu i quinze milions, segons les estimacions més recents, i fins i tot es parla de xifres globals que arriben als 17-23 milions si es compten tots els usuaris a escala mundial.

La majoria dels parlants són a Sud-àfrica, on l’afrikaans té estatus oficial, però també hi ha comunitats significatives de parlants a Namíbia, Botswana, Lesotho, Malawi, Swazilàndia i Zimbàbue. A Namíbia, per exemple, és una llengua nacional reconeguda però no oficial.

Els usuaris de l’afrikaans són principalment afrikaners (descendents d’europeus blancs), però també molts sud-africans d’orígens mixtos i una minoria de negres. Tot i la àmplia presència a Sud-àfrica, la llengua ha anat perdent prestigi i usos institucionals en les últimes dècades, especialment després de la fi de l’apartheid, quan moltes institucions van adoptar polítiques lingüístiques que donaven prioritat a l’anglès i a  altres llengües africanes. Aquest canvi ha provocat un debat intens sobre el futur de l’afrikaans i la seva rellevància en una societat que busca superar les divisions del passat.

L’afrikaans va ser protagonista de la vida cultural, política i educativa de Sud-àfrica el segle passat, però el seu paper com a llengua de l’apartheid la va convertir en un símbol de divisió i opressió per a molts sud-africans. Encara ara, la llengua desperta sentiments contradictoris: per a uns, és un element essencial de la identitat afrikaner i de la cultura sud-africana, mentre que per a altres és un record dolorós d’un passat injust.

Herència reivindicada

La professora Anna Otto, de la Universitat Nelson Mandela, explica que “la llengua ha experimentat una evolució durant els últims cent anys”,  en declaracions recollides per SABC News en el marc del centenari de l’oficialitat de l’afrikaans. Otto remarca com l’afrikaans s’ha anat adaptant als canvis socials i comunitats diverses l’han reivindicat com a part de la seva herència, tot i la seva complexa història.

El debat sobre el futur de l’afrikaans continua viu. L’ús de la llengua disminueix entre les generacions més joves i alguns experts alerten que, si no s’inverteix aquesta tendència, la supervivència de la llengua podria estar amenaçada a llarg termini. De moment, però, la seva presència en els mitjans, l’educació i la cultura popular continua sent important.

Foto: Sessió del Parlament de Sud-àfrica del 12 de juny d’aquest any / Assemblea de Sud-àfrica