Plataforma per la Llengua denuncia la no aplicació de la Llei del Cinema

L’entitat critica  que la deixadesa de la Generalitat a l’hora de fer complir la norma deixa la llengua pròpia en una “precarietat absoluta” a les sales

Plataforma per la Llengua ha denunciat aquest dilluns, coincidint amb els quinze anys de  l’aprovació de la Llei 20/2010 del cinema de Catalunya, que el català continua en una situació de precarietat absoluta als cinemes per la no aplicació de la llei i la manca de reglament i sancions. L’entitat recorda que, segons el redactat original de l’article 18 de la llei, almenys el 50 % de les pel·lícules comercials projectades a Catalunya havien de ser en català. Aquesta proporció va ser rebaixada al 25 % per una sentència del Tribunal Constitucional de l’any 2017, però, tot i això, mai s’ha arribat a unes xifres que s’aproximin a aquests percentatges. 

L’entitat recorda que l’any 2011 es va signar un acord entre les principals distribuïdores internacionals –les anomenades majors– i les sales d’exhibició per garantir l’estrena anual de 25 títols doblats al català. D’aleshores ençà, aquest compromís no s’ha complert mai: el màxim històric va ser de 16 pel·lícules el 2012, l’any posterior a l’acord. 

Tot i les dificultats d’accés, el 2024 ha estat un any que ha marcat uns grans registres d’espectadors de cinema en català, especialment en versió original, amb pel·lícules com Casa en flames, El 47 i Wolfgang, fet que reforça la percepció que l’aposta per aquesta fórmula és la que fa créixer el cinema en català, tal com ja va passar amb el fenomen Alcarràs l’any anterior. És per això que Plataforma per la Llengua demana a les administracions que augmentin les dotacions pressupostàries per a aquestes ajudes. 

En l’àmbit del doblatge, però, tot i que es procura centrar els esforços en què les pel·lícules que arribin doblades siguin aquelles que tenen més bona previsió de recaptació a taquilla, això no s’està traduint en una aposta clara de les sales per programar més sessions en català, fet que genera un biaix des de l’accessibilitat a cadascuna de les versions: és molt més fàcil anar al cinema a veure versions doblades al castellà que al català. La programació de les versions en català és molt limitada –molt per sota de les exigències de la llei–, i es concentra majoritàriament en horaris de poca afluència. La poca oferta desapareix a partir de la segona setmana, mentre que les sessions en castellà es mantenen moltes més setmanes, o fins i tot mesos, i mai s’ofereixen en sales amb tecnologia d’alta qualitat tant de vídeo (3D) com d’àudio (Dolby Atmos). 

Un exemple molt clar ha estat el de Com ensinistrar un drac, estrenada el 12 de juny. Aquesta pel·lícula, orientada al públic familiar, ha estat el film més vist en el conjunt de l’Estat durant les dues primeres setmanes que ha estat en cartellera. Com és habitual, veure-la doblada al català ha estat la més complicada de les opcions disponibles.  

Plataforma per la Llengua, a més de reclamar el compliment de la llei del cinema, proposa que s’adoptin també mesures per establir unes condicions que permetin, de manera efectiva, que les sales augmentin l’oferta en català. Per això, l’entitat ha proposat al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya la creació d’un Dia del Cinema en Català: un dia a la setmana amb entrades a preu reduït per a totes aquelles pel·lícules exhibides en llengua catalana, sigui en versió original, doblada o subtitulada. Aquesta mesura no pretén només fomentar l’assistència a les sales, sinó també convertir el català en una opció habitual i atractiva per al públic de totes les edats, i especialment per incentivar a les sales de cinema que programin més sessions en català. 

Es tractaria d’aplicar un model ja conegut pel públic habitual i que sol funcionar per atreure més gent al cinema, com en el cas del Dia de l’Espectador, la Festa del Cine o  la rebaixa en el preu un dia a la setmana per als espectadors majors de 65 anys. Una iniciativa com aquesta podria ajudar a començar a construir un espai fort i permanent que acabi repercutint a l’hora de generar hàbits de consum entre els espectadors a partir d’un canvi en la programació de les sales.

L’entitat fa altres propostes per compensar, temporalment, el problema que suposa la manca de regulació garantista per al català en el món audiovisual. Per exemple, proposa que s’augmentin els imports de la línia de subvenció per als cinemes que programin versions doblades al català, i que actualment, a diferència de les versions subtitulades i en versió original, tenen una dotació ínfima. Alhora, també ha proposat que aquesta dotació sigui creixent a mesura que passen setmanes des de l’estrena, per combatre el problema de les versions en català que duren pocs dies en cartellera en comparació amb la versió en castellà. 

La difusió de les versions doblades al català continua sent molt deficitària, malgrat que les distribuïdores sol·liciten ajuts públics per fer-les possibles. De fet, sovint ignoren completament aquestes versions en les seves campanyes de promoció, tant físiques com digitals, i tota la difusió queda en mans dels canals oficials de la Generalitat de Catalunya i de creadors de contingut que fan activisme del consum d’audiovisual en català. Casos recents com Jurassic World: el renéixer i Com ensinistrar un drac no han tingut cap mena de promoció oficial per part d’Universal Pictures. A les seves xarxes socials, per exemple, tampoc van fer cap publicació amb la versió original de Wolfgang (rodada en català), sinó que només van fer servir fragments de la versió doblada al castellà.  

Ajuts si hi ha promoció

Davant d’aquesta situació, Plataforma per la Llengua reclama que els ajuts públics incloguin com a condició l’obligació de promocionar activament les versions en català i considera urgent que la Generalitat intervingui per establir mesures que reverteixin la situació actual. En conseqüència, l’entitat exigeix coratge al govern de Catalunya perquè venci els retraïments que poden sorgir de les empreses del sector.

Plataforma per la Llengua sosté també que la via de l’acord amb les empreses del sector acostuma a donar resultats molt minsos, tal com demostra també que encara no hi hagi acord amb les plataformes internacionals de vídeo sota demanda com Netflix per augmentar les versions doblades en català, tal com estableix la Llei general de comunicació audiovisual espanyola. 

Pel que fa als fons de catàleg de les plataformes de vídeo sota demanda, tot i que la situació ha millorat els últims anys, encara hi ha productes audiovisuals disponibles que no inclouen versions en català existents. Per detectar i denunciar aquestes absències, Plataforma per la Llengua ha col·laborat estretament amb Goita què fan, ara! en la campanya #goitaquèNOfan, en el marc de la qual l’entitat convida els usuaris a fer-se ressò d’aquells casos en què algunes plataformes inclouen productes audiovisuals i n’exclouen les versions existents en català.

Foto: Tima Miroshnichenko / Pexels