Els indígenes dels Estats Units es rebel·len contra l’oficialitat de l’anglès
Les comunitats denuncien que la llei aprovada per Trump perjudica la diversitat cultural i els esforços per revitalitzar les llengües autòctones
L’establiment de l’anglès com a única llengua oficial dels Estats Units imposat pel president nord-americà, Donald Trump, ha començat a tenir efectes concrets per a una part de la població del país. A diversos transportistes se’ls ha retirat el permís per treballar als Estats Units per no tenir prou domini de l’anglès i el govern ha denegat visats a treballadors. Diversos col·lectius de població com els hispans i els asiàtics han aixecat la veu contra el que consideren una discriminació i també ho ha fet la població indígena, la que parlava altres llengües abans que els colonitzadors els imposessin l’anglès.
Els líders d’aquestes comunitats han denunciat que la nova norma va contra la diversitat lingüística i cultural, especialment per a les comunitats que han lluitat durant generacions per preservar i revitalitzar les seves llengües autòctones. Els crítics argumenten que aquest moviment margina els parlants de llengües indígenes i altres llengües minoritàries, no només a nivell simbòlic, sinó a efectes pràctics, ja que elimina l’assistència lingüística en àmbits com la sanitat, l’educació i la justícia.
“La imposició de l’anglès com a única llengua oficial no enforteix els Estats Units, sinó que silencia i exclou les primeres veus que li van donar forma”, va denunciar Larry Wright, Jr., director executiu del Congrés Nacional d’Indis Americans, una organització sense afany de lucre que representa més de 500 nacions tribals reconegudes a nivell federal als Estats Units. Wright va recordar que les llengües indígenes van jugar un paper clau en les dues Guerres Mundials, ja que els parlants de llengües indígenes les feien servir per comunicar missatges al front sense que l’enemic els entengués. “Marginar les nostres llengües autòctones trairia aquest llegat, violaria la responsabilitat dels Estats Units i exclouria els pobles nadius de contribuir al futur d’aquesta nació”.
Educació en perill
Les comunitats indígenes adverteixen, a més, que la llei aprovada per Trump pot endarrerir i revertir els avenços en la revitalització de les llengües autòctones, ja que les agències federals ja no estan obligades a proporcionar serveis en llengües diferents de l’anglès. Això afectaria la capacitat de les comunitats indígenes d’educar les generacions més joves en les seves llengües ancestrals, accedir als recursos públics i preservar el patrimoni cultural. Alguns estats, com Hawaii i Alaska reconeixen les llengües indígenes a nivell estatal.
Més enllà de les comunitats indígenes, els defensors dels drets dels immigrants i dels drets civils també han expressat la seva preocupació per l’“intent de discriminar els immigrants” i les minories. Els crítics temen que augmentin les traves a la participació ciutadana, el vot i els esculls a l’hora de dur a terme tasques quotidianes com accedir als sistemes sanitaris o legals. També assenyalen que declarar l’anglès com a única llengua oficial fomenta la divisió i l’homogeneïtzació, en lloc de la unitat.
Foto: Reunió de líders de tribus indígenes dels Estats Units a Washington / National Congress of American Indians (NCAI)
