Alemanya condiciona la presència del català a la UE als avenços de la IA
Merz manté el rebuig a l’oficialitat del català i diu a Sánchez que la intel·ligència artificial aviat farà inútil la necessitat de traduccions
El canceller alemany, Friedrich Merz, va tornar a expressar dijous el seu rebuig a l’oficialitat del català, el gallec i el basc a la Unió Europea en la reunió que va mantenir amb el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, a Madrid. Merz va posar com a excusa la “complicació” que suposa la incorporació d’una nova llengua oficial a la UE per la “necessitat de traduccions” i va vincular la presència del català a les institucions comunitàries als avenços de la intel·ligència artificial. “Crec que a mitjà termini hi podria haver una bona solució perquè, gràcies a la intel·ligència artificial, ja no necessitarem intèrprets”, va dir.
El president del govern espanyol va aprofitar la trobada amb el seu homòleg alemany per pressionar-lo perquè desbloquegi l’oficialitat del català, un compromís que va adquirir amb els partits independentistes catalans per a la seva investidura. “Fa quaranta anys que esperem aquest moment”, va dir Sánchez per mirar d’estovar la posició d’Alemanya, que lidera el rebuig d’un grup d’estats europeus al canvi d’estatus del català, el gallec i el basc, juntament amb els Països Baixos, Suècia, Finlàndia i Àustria.
Excuses per al ‘no’
Els estats contraris a l’oficialitat del català a la UE addueixen raons econòmiques i jurídiques, tot i que el govern espanyol ha deixat clar, en diverses ocasions, que Espanya es faria càrrec de les despeses suplementàries d’incorporar tres idiomes més a la llista de llengües oficials.
L’oficialitat del català, el gallec i el basc, tres llengües que no són oficials de l’Estat, sinó oficials al seu territori, juntament amb el castellà, tindria unes implicacions polítiques, simbòliques i legals que van molt més enllà de la possibilitat que els eurodiputats parlin en aquests idiomes a l’Eurocambra. Alguns estats europeus han expressat la por que un pas així pugui servir de precedent per a altres llengües europees dels seus territoris.
Foto: El canceller alemany, Friedrich Merz, i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, dijous a la Moncloa / Borja Puig de la Bellacasa Pool Moncloa – ACN
