Plataforma per la Llengua denuncia la castellanització d’À Punt
L’entitat demana que l’emissora recuperi el seu paper de contribuir a normalitzar i prestigiar el valencià
Plataforma per la Llengua ha denunciat l’ús creixent del castellà als informatius i programes d’À Punt, així com la pèrdua de garanties lingüístiques i de qualitat derivada del nou model d’externalitzacions massives de continguts. L’entitat ha posat com a exemple el cas recent d’una connexió en directe feta íntegrament en castellà per una periodista externa, en què l’entrevistada va haver de preguntar si podia parlar en valencià. “És intolerable que en la radiotelevisió pública valenciana calga demanar permís per a parlar en valencià. El que havia de ser un instrument de normalització lingüística s’està convertint en un espai on el valencià és cada vegada més residual”, ha dit Toni Royo, delegat de Plataforma per la Llengua País Valencià.
L’entitat assenyala que cada vegada són més freqüents els moments humiliants en directe, com el que es va fer viral fa uns mesos, protagonitzat per un reporter a Benidorm: amb un nivell de valencià inacceptable, que va utilitzar expressions com “finalment, va mort” o “desenllaçament”, un fet que Plataforma per la Llengua veu com un símptoma de la dissolució del requisit lingüístic de l’única emissora en obert que pot oferir, de manera continuada, continguts en la llengua pròpia a tot l’àmbit del País Valencià davant una saturació gairebé absoluta de canals en castellà i la manca de reciprocitat amb altres corporacions en català com IB3 i 3Cat. Renunciar al valencià en aquest espai és renunciar al dret dels ciutadans a veure i sentir la seva llengua als mitjans públics, avisa l’entitat.
L’organització recorda que la castellanització de la cadena coincideix amb les denúncies internes de la plantilla, que alerten de manipulació informativa, d’una “privatització brutal de programes de ràdio i televisió sense precedents, amb la consegüent pèrdua de qualitat i d’ús de la llengua” i d’una pèrdua d’autonomia. Els treballadors d’À Punt han protestat contra “la degradació accelerada del servei públic i la destrucció de llocs de treball”, i han exigit estabilitat i transparència en la gestió.
El nou llibre d’estil d’À Punt, afirma l’entitat, a més de banalitzar qüestions ja superades socialment, com la violència de gènere, ha estat aprovat sense el vistiplau de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). El text introdueix nombrosos col·loquialismes impropis del registre periodístic i desvirtua el model lingüístic que havia de garantir la qualitat i la coherència del valencià als mitjans públics. A això s’hi afegeix que la direcció d’informatius ha ignorat el criteri del departament lingüístic, l’òrgan teòricament competent en matèria de llengua, buidant-lo de funcions i autoritat real per imposar directrius internes que limiten l’ús de determinades formes plenament normatives, amb instruccions explícites sobre quines paraules o expressions no s’han d’emprar en antena i que contradiuen els criteris lingüístics establerts per l’autoritat normativa.
Canviar la llei
Plataforma per la Llengua denuncia que la nova Llei 2/2024, de 27 de juny, de la Generalitat Valenciana, de la Corporació Audiovisual de la Comunitat Valenciana, ha eliminat tota referència explícita al valencià com a llengua pròpia, d’ús preferent o de foment, fet que trenca amb l’esperit i la lletra de la norma anterior. Aquesta omissió normativa obre la porta a una interpretació laxa del mandat lingüístic i explica, en part, que l’actual direcció d’À Punt pugui reduir l’ús del valencià sense incomplir formalment la llei. L’entitat veu aquesta regressió com un pas enrere inadmissible en el reconeixement institucional del valencià i n’exigeix la correcció immediata, mitjançant una esmena legal que torni a situar la llengua al centre del servei públic audiovisual.
L’entitat denuncia també que el model actual —basat en la subcontractació d’empreses locals i comarcals— permet eludir els requisits lingüístics exigits al personal propi de la cadena i obre la porta que informacions fetes en castellà o en un valencià interferit arribin als informatius sense control lingüístic, ni editorial.
Plataforma per la Llengua considera urgent que el Consell Rector i la Direcció General d’À Punt adoptin mesures immediates per revertir la deriva actual i garantir el compliment del mandat fundacional de la radiotelevisió pública, que estableix el valencià com a llengua d’ús preferent i com a instrument de cohesió social.
Foto: CACVSA
