Repensar la immersió lingüística
El conseller de Política Lingüística proposa millorar la formació dels docents i fer canvis pedagògics per revitalitzar un sistema amb un alt consens al país
L’escola va jugar un paper clau en la recuperació del català després de la dictadura franquista i el coneixement de la llengua es va generalitzar gràcies a l’anomenat model d’immersió lingüística a les escoles. La situació ha canviat molt des d’aleshores i aquell sistema que als anys vuitanta va ser un exemple reconegut a tot el món ha anat perdent perdent eficàcia amb el pas dels anys i els canvis de la societat i cada cop hi ha més veus que reclamen repensar el model per fer front a la davallada de l’ús del català.
Entre aquestes veus hi ha la del conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, que divendres va tancar la segona Jornada de Formació Inicial Docent i Multilingüisme que es va fer a la Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) amb el lema Dels pioners a l’actualitat: els reptes actuals de la immersió lingüística en què es va repassar l’evolució del model de conjunció lingüística des dels inicis fins a l’actualitat per exposar-ne els nous reptes.
Vila va recordar que la societat dels anys vuitanta és molt diferent de l’actual. Per començar, el percentatge de catalanoparlants era força més alt, també entre els mestres, i, acabats de sortir del franquisme, hi havia un compromís molt fort entre els docents amb la recuperació de la llengua catalana. Bona part dels infants catalanoparlants no dominaven tant el castellà com ara i per als castellanoparlants era més fàcil que aprenguessin la llengua pròpia del país dels castellanoparlants.
També és molt important el canvi de model pedagògic a les escoles. Fa uns anys, el mestre era “el centre de gravetat de l’aula”. Explicava la matèria en català i els nens no catalanoparlants s’adreçaven al docent en aquesta llengua. Els treballs dels alumnes en grup, en què la llengua franca és, majoritàriament, el castellà, eren molt menys freqüents que ara.
A partir dels anys 2000, va arribar a Catalunya molta població de l’estranger, en gran mesura de països llatinoamericans de llengua castellana, que van fer guanyar pes al castellà a les aules. Pocs anys després va arribar una crisi econòmica i uns anys de retallades en l’educació que van deixar els docents amb menys recursos i es va produir una revolució tecnològica que va fer que els infants disposessin d’un mòbil que els exposa molt més al castellà, de manera que arriben a l’escola amb una competència superior en aquesta llengua, que guanya encara més terrenys com l’idioma per defecte entre iguals.
Paral·lelament –va exposar Vila– hi va haver un relaxament en l’aplicació de la immersió lingüística perquè “se suposava que tota l’escola generava un domini de la llengua catalana”. Tot allò va coincidir en un moment en què arribaven a les facultats generacions de futurs docents amb un català “finet” i amb menys coneixement del que volia dir treballar en entorns multilingües. El coneixement més baix de la llengua limita, per exemple, “la capacitat de jugar amb els seus registres” i facilita el canvi de llengua amb els alumnes cap al castellà.
“No caure en el pessimisme”
Malgrat tot, el conseller va fer una crida a no “caure ni en el pessimisme ni en la procrastinació” i va exposar diferents aspectes a millorar: la capacitació lingüística dels docents, la formació en tècniques d’immersió, reduir el diferencial de competències entre català i castellà entre els alumnes perquè el català sigui la llengua entre els iguals i fer que els mestres siguin models de llengua.
Vila va recordar que el model d’escola en català va ser “una aposta per la cohesió social i per la igualtat d’oportunitats amb un alt consens al país”, però va assenyalar que perquè “continuï sent un marc efectiu” cal “actualitzar-lo i reforçar-lo amb coneixement, recerca i l’experiència dels professionals”. “Hem de treballar per reconstruir i ampliar els consensos polítics i socials […] perquè el futur no està escrit, el futur el construïm cada dia tots i cadascú de nosaltres i serem capaços de sortir-nos d’una situació que ara mateix és complexa, és delicada, però, tanmateix, és reversible.”
Foto: El rector de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Javier Lafuente, amb el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, en la Jornada de Formació Inicial Docent i Multilingüisme / Departament de Política Lingüística
