“Volem augmentar la massa de parlants de català de Barcelona per garantir els drets lingüístics dels catalanoparlants”
Entrevista a Marta Salicrú, comissionada d’Ús Social del Català de l’Ajuntament de Barcelona
Marta Salicrú va assumir la responsabilitat de comissionada d’Ús Social del Català de l’Ajuntament de Barcelona, un càrrec de nova creació, fa poc més de mig any. En aquests sis mesos ha hagut de fer front a polèmiques com la del gag catalanòfob i ha començat a engegar la nova política lingüística de la Casa Gran en un context de fort retrocés de la llengua pròpia de la capital de Catalunya.
Creieu que la situació del català és reversible?
Sí. Soc una persona optimista i si considerés que no hi ha res a fer, no m’hi hauria posat. El que passa és que la millora haurà de ser gradual i és possible que jo no la vegi. Podem millorar la situació, però haurem de tenir paciència perquè és un canvi que no serà ràpid i ens tocarà picar molta pedra fins que puguem començar a veure els canvis. Necessitem creure’ns-ho i mantenir un estat d’ànim prou fort, sobretot les administracions, però també tota la ciutadania per fer l’activisme que ens pertoca per combatre aquesta situació.
Quan us van escollir com a comissionada no van agafar un filòleg ni un sociolingüista. Per què algú amb el vostre perfil?
S’han volgut buscar maneres complementàries, noves maneres de treballar a favor de la producció del català que se sumin a les mesures en què ja estan treballant perfils de la lingüística i de la sociolingüística. Jo crec que s’ha fet una aposta forta pel contingut digital i per això es va buscar algú amb experiència en la promoció de contingut digital en català com jo. Alhora també crec que es vol donar visibilitat al fet que la gent catalanoparlant és molt diversa. No hi ha una única manera de viure la identitat catalana, de fer activisme per la llengua i un perfil com el meu, que ha treballat en un festival de música i en una revista cultural, pot treballar pel català perquè, al final, la llengua és cultura i és transversal: arriba a totes les àrees de la nostra vida.
De fet, una de les mesures que heu impulsat és a la Casa de la Creació Digital en Català.
És un projecte que intentarà donar més visibilitat al contingut digital en català amb l’objectiu que arribi a més gent i inspirar altres creadors i creadores del futur i que vegin que no cal que ho facin en una llengua diferent de la seva, el català, per arribar a més gent. També treballarà per donar eines i mitjans als creadors. En aquest àmbit és molt difícil treure prou rendibilitat econòmica i el projecte de la Casa hi aposta perquè és molt important per influir en l’ús social del català.
Quan vau assumir el càrrec una de les primeres coses amb què us vau trobar va ser la polèmica del gag d’Esas Latinas. Allò va ser una mostra que la gent està cansada de la catalanofòbia?
Sí, és clar, la gent està cansada de la catalanofòbia, de sentir que la seva llengua està en perill perquè és una manera de qüestionar el teu lloc al món. Totes aquestes polèmiques, en realitat, al marge de la seva gravetat, són un indicador del moment actual en què estem, que estem en una situació d’emergència lingüística, no només del català, sinó de totes les llengües que no són les hegemòniques i les que des de les grans corporacions es considera que han de ser les úniques perquè tots els sistemes culturals puguin ser més rendibles. A banda de la situació d’emergència, detectar la disconformitat de la ciutadania davant d’aquesta situació també és un dels revulsius perquè l’Ajuntament de Barcelona creï aquesta nova àrea del català per promoure, per primera vegada, des de l’ens municipals la llengua pròpia.
La gent està cansada de la catalanofòbia, de sentir que la seva llengua està en perill perquè és una manera de qüestionar el teu lloc al món
L’Ajuntament fins ara no tenia un càrrec específic per a la llengua catalana. Estava una mica deixada la llengua?
Pel que estic veient, la creació de regidories de llengua és un fenomen relativament recent. Durant molt de temps s’ha considerat que l’únic ens que tenia competències sobre la política lingüística era la Generalitat de Catalunya i, precisament, un dels indicadors d’aquest moment de revulsiu que estem vivint, de la voluntat de la societat per revertir aquesta situació, és veure com des de la política municipal s’ha fet un pas endavant per fer polítiques lingüístiques de promoció del català.
Heu parlat amb responsables de política lingüística d’altes ajutaments?
Sí, he tingut reunions amb la regidoria de Vic, amb la regidoria de Terrassa i és una feina que vull continuar fent. Crec que és molt útil posar en comú la feina que fem i m’agradaria que la feina que estem fent des de Barcelona sigui també exportable i serveixi per a altres municipis.
Barcelona és la capital. L’exemple és molt potent.
Exacte. Que Barcelona tingui una àrea específica del català té un valor simbòlic i és un pas endavant que pot empènyer altres municipis a fer el mateix. Ara estem treballant, en col·laboració amb l’Institut d’Estudis Catalans, en un projecte d’observació dels hàbits lingüístics dels joves en l’àmbit de lleure educatiu i en l’esportiu que busca establir una sèrie d’indicacions per augmentar l’ús de català en aquests àmbits específics. L’objectiu d’aquest projecte és que aquestes mesures siguin escalables i que d’aquí en sorgeixi una política pública municipal de promoció del català en l’àmbit del lleure educatiu i de l’esport que sigui útil i es pugui aplicar a altres municipis o a la resta del món perquè la situació d’emergència lingüística no és exclusiva del català.
Una de les mesures que heu dit que prendreu és fer complir el reglament d’ús, que es va aprovar fa molts anys i no s’ha fet servir gaire.
No és ben bé així. Tenim el Reglament d’Usos Lingüístics del Català, que és un dels reglaments que regula l’Ajuntament de Barcelona, i diguem que la seva aplicació és irregular. Pel que fa al funcionament intern de l’administració en general, el reglament se segueix fil per randa. Hi ha altres aspectes en què no se segueix tant. El que m’ha sobtat, però, és constatar que no hi ha una consciència de l’existència d’aquest reglament. És a dir, el català és la llengua vehicular de l’activitat de l’Ajuntament de Barcelona, tot i que poden haver-hi excepcions i persones que no ho segueixin tant, però no hi ha consciència que això sigui perquè s’està seguint un reglament i crec que és necessari que se sàpiga que això no és conseqüència de conviccions personals, ni a una inèrcia, sinó d’un reglament i que complir aquest reglament no és un exercici de llibertat personal, sinó que si no ho fas estàs incomplint una normativa.
Una de les coses que també vau dir fa uns mesos és que us posaríeu a treballar en l’àmbit del comerç i la restauració. Aquí se us gira feina.
Hi ha molta feina i és un àrea en la qual serà difícil d’incidir-hi, però, com que l’àrea de català penja d’alcaldia i és transversal, puc treballar en cada una de les àrees en què vull incidir. En aquest cas, hi estic treballant de la mà de l’àrea de comerç i restauració. Des d’aquesta àrea nova estan creant unes estructures, unes formes de treballar, unes dinàmiques, unes interaccions amb la resta d’àrees i cal temps per fer aquests canvis, per incorporar el català de manera transversal a totes les àrees.
Teniu prou infraestructura, pressupost i personal?
Fa sis mesos que soc al càrrec i les places de l’equip tot just acaben de sortir. Tenim molta pressa perquè estem en una situació que volem revertir de seguida, però els tempos de l’administració són lents i això és una mica frustrant, tot i que jo, que vinc del sector privat, n’estava previnguda. Tot i així, estic en vies de formar equip i hi ha un pressupost destinat a l’àrea de català que permet tirar endavant projectes tan ambiciosos com la Casa de la Creació Digital en Català i que permet també donar continuïtat al conveni amb l’Institut d’Estudis Catalans per treballar el foment del català entre els joves. Dins d’aquest projecte també hi haurà una campanya de comunicació ambiciosa que tindrà lloc durant el 2026 i també hi ha pressupost per finançar una línia de subvencions.
Ja les heu convocat.
Exacte. I també hi ha pressupost per augmentar el nombre de tècnics del Consorci per a la Normalització Lingüística de Barcelona, que ens permetrà augmentar places.
Heu dit que el vostre objectiu és que no hi hagi ningú en llista d’espera per als cursos de català.
Aquest seria l’objectiu, però voldria matisar que el Consorci ens apunta que hi ha una llista d’espera estructural que serà difícil d’eixugar de places que queden buides en horaris o llocs en què no hi ha demanda. De vegades passa que Barcelona, com que és un pol econòmic i d’ocupació, absorbeix estudiants de català d’altres municipis que, com que treballen a Barcelona, fan el curs de català aquí. L’objectiu és que aquesta llista d’espera només sigui estructural i que tingui a veure amb aquestes dificultats d’ajustar places i persones, però aspirem a no tenir manca de places per manca d’efectius, ni personals, ni econòmics ni d’espai.
La incapacitat de fer servir el català en tots els àmbits genera frustració a part de la ciutadania
A Barcelona hi ha bosses de població que viuen totalment alienes al català, fins i tot al castellà, on amb l’anglès en tenen prou, els ‘expats’, els nòmades digitals. Es pot fer res perquè adoptin el català aquesta població?
Aquesta és la més complexa d’abordar perquè es plantegen l’estada a Barcelona com una parada transitòria i, per tant, no tenen cap mena d’interès ni d’arrelar-se, ni d’integrar-se, ni tan sols de conèixer la cultura d’acollida. Ara, si aquesta persona, per molt que es plantegi la seva estada a Barcelona com una etapa transitòria, té interès a aprofundir en la cultura i la identitat de la ciutat, detectarà que per poder gaudir Barcelona amb tota la seva plenitud, tota la seva cultura, necessita tenir accés al català també. I, aleshores, treballarem en aliança amb el nou comissionat de Turisme que, precisament, està treballant per contribuir a fer que aquests visitants, siguin més o menys transitoris, entenguin que quan arriben a Barcelona hi ha una cultura pròpia i una llengua pròpia. Aquest missatge que estem treballant per fer arribar als turistes també el farem arribar a aquests ciutadans temporals. Ara, crec que és important que destinem els nostres recursos a la població que sí que té interès a arrelar-se. No ens interessa destinar recursos a una població que després marxarà. El que volem és augmentar la massa de parlants de Barcelona perquè això ens permetrà garantir els drets lingüístics dels ciutadans catalanoparlants de la ciutat, que podran interactuar amb la resta de la ciutadania en català.
Una de les propostes que heu fet és la creació d’una bústia dels drets lingüístics. Com està aquest projecte?
Es dirà la Bústia del català i estem treballant perquè pugui formar part de l’aplicació de Barcelona a la butxaca. Dit això, hi ha molts canals que ja s’estan fent servir perquè la ciutadania pugui expressar queixes lingüístiques. Aquesta bústia serà una via més perquè la ciutadania pugui comunicar-se amb l’àrea del català i expressar les seves queixes per abordar l’arrel d’aquestes queixes. Estem esperant a tenir equip perquè estem en una situació en la qual la incapacitat de fer servir el català en tots els àmbits genera frustració a part de la ciutadania i el que no voldríem és obrir una bústia i que encara no tinguem equip per respondre-la perquè això generaria una frustració afegida.
Teniu previst posar sancions quan no es compleixi la llei?
Pel que fa a l’àrea de consum de l’Ajuntament de Barcelona i l’Agència Catalana de Consum, es va acordar que la inspecció va a càrrec de l’Ajuntament de Barcelona i que les sancions, a càrrec de l’Agència Catalana de Consum. Estic treballant per assegurar que aquesta feina d’inspecció l’assumeixi l’Ajuntament de Barcelona.
Què se n’ha fet de les 68 mesures per impulsar el català que l’Ajuntament va aprovar el 2023?
Es va fer una bona feina de recollida d’idees i, de fet, diverses d’aquestes mesures estan recollides en algunes de les polítiques que estem tirant endavant. La necessitat, per exemple, d’abordar el contingut digital… Va ser una primera feina que es va fer des de l’Ajuntament de Barcelona per exercir la capitalitat del català que Barcelona ha d’exercir. I per tant, les recollim com la feina valuosa que va ser, i de fet diverses d’aquestes mesures estan molt presents també en l’esperit de diversos punts del Pacte Nacional per la Llengua o d’altres polítiques que estan fent a través de municipis.
En quins projectes esteu treballant ara?
Estem treballant en un projecte de foment del català a les escoles bressol conjuntament amb la regidoria d’Educació, l’Institut d’Educació, l’Institut Municipal d’Escoles Bressol i el Consorci per a la Normalització Lingüística, arran d’una queixa d’una família d’una escola bressol que deia que no es feia prou ús del català. S’ha creat un grup de treball que reuneix direccions d’escoles bressol de tots els districtes amb el qual estem elaborant un diagnòstic de l’estat català a les escoles bressol per abordar reptes com les interaccions amb les famílies que no parlen català i donar eines als professionals per afrontar aquestes situacions.
Fotos: Raül G. Aranzueque
