‘Crisi climàtica’, ‘gazià’ i ‘vespreig’, entre els candidats a neologisme de l’any
Comença la cursa per votar la nova paraula més representativa del 2025
L’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra, la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), el Termcat i 3Cat, amb el seu portal lingüístic ésAdir, han engegat aquest dimarts la campanya “Las paraula de l’any” per escollir el neologisme del 2025. Les deu candidates són crisi climàtica, dejuni intermitent, gazià/gaziana, IA, influenciador/influenciadora, matxa, neurodivergent, queer, salut mental i vespreig.El període de votació estarà obert fins al dimarts 16 de desembre i, l’endemà, el dimecres 17, es farà públic el resultat. Tothom qui vulgui participar pot votar a través d’aquest enllaç. D’entre aquestes paraules, la que rebi més vots per part dels participants serà declarada guanyadora i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) la valorarà i l’estudiarà amb especial atenció per mirar d’incorporar-la en el diccionari normatiu.
Mitjançant aquesta campanya, que va començar el 2014 per iniciativa de l’Observatori de Neologia de la UPF i la Secció Filològica de l’IEC, es vol promoure l’interès i la participació de la ciutadania amb relació a la llengua catalana i tenir en compte les seves aportacions i punts de vista.
Des dels orígens de la campanya, s’ha multiplicat el nombre de participants. Si en la primera edició (2014) van votar 200 persones, l’any passat ho van fer 10.378. Les paraules guanyadores en edicions anteriors han estat estelada (2014), dron (2015), vegà-ana (2016), cassolada (2017), sororitat (2018), emergència climàtica i animalista (2019), coronavirus (2020), negacionisme (2021), birra (2022), viralitzar i tiet/tieta (2023) i dana (2024).
L’evolució en el nombre de votants mostra que “La paraula de l’any” és una campanya que atreu l’atenció dels ciutadans i que ja està consolidada en el calendari anual. Les entitats organitzadores afirmen que, any rere any, ha anat canviant la percepció social dels neologismes i que, actualment, la majoria dels parlants accepta l’aparició de paraules noves com un fenomen natural i positiu.
Foto: Common Dreams
