Els ‘pesats’ del català a internet
Els activistes posen en valor la tasca de la societat civil per la normalització de la llengua al món digital en el 25è aniversari de WICCAC
De tant en tant, el país necessita recordar-se les coses ben fetes que es fan, que en són moltes, enmig del pessimisme generalitzat per la situació de l’ús social del català i això és el que es va fer dilluns en l’acte de commemoració del 25è aniversari de Webmàsters Independents en Català, de Cultura i d’Àmbits Cívics, WICCAC per als amics. Una petita injecció d’autoestima entre tant de desànim per celebrar la posició privilegiada que té el català a internet i el món digital en relació al nombre de parlants.
“A internet s’ha vist el millor del país, el país que podem arribar a ser, el país que ha fet possible coses en què els polítics i les empreses no hi creien”, va dir el director de Vilaweb, Vicent Partal, un dels pioners en això d’internet, durant l’acte en què es va reconèixer la tasca del WICCAC a favor de la normalització del català a internet des del 2001, any en el qual una colla de webmàsters es van aplegar per millorar els seus webs i promoure la llengua pròpia en el món digital.
Han estat 25 anys de feina persistent en els quals el cofundador Joan Soler no ha faltat mai a la cita mensual amb el Baròmetre de l’ús del català a internet, el termòmetre que analitza la presència de la llengua als webs dels Països Catalans, que ha passat del 38,75% del 2002 al 66,94% del gener passat. Deu ser que Soler no es posa mai malalt, diuen. Ell ho nega. No és que tingui una salut de ferro. És la voluntat de lluitar pel català, el que té de ferro.
Com la d’Albert Cuesta, el “pesat” del català, com el coneixen els responsables de les empreses tecnològiques de tot el món, segons el va definir Soler i va assentir l’al·ludit. El coordinador de l’Aliança per la presència digital del català, artífex, entre altres coses, de la inclusió del català a Twitter, quan en aquella xarxa encara hi habitava un ocellet blau, és temut pels directius de les big tech per la seva insistència a reclamar la inclusió del català als principals webs i aplicacions. Cuesta va ser qui va liderar la creació de l’Aliança i la resposta de les entitats a la invisibilització del català a les cerques de Google que la multinacional nord-americana va resoldre, cosa de la qual es va beneficiar el català i un munt de llengües més.
El coordinador de l’Aliança és optimista sobre la situació del català al món digital. “El català està bé a internet, hi ha webs molt importants en català”, diu Cuesta. Però, és clar, també hi ha moltes coses a millorar en camps com el de l’automoció, on el català és testimonial, afegeix. L’avantatge és que hi ha moltes coses que depenen del que faci la comunitat catalanoparlant: de l’administració, que ha d’exigir a les empreses que compleixin les clàusules lingüístiques per optar a les subvencions; i dels consumidors, que han de demostrar a Google i companyia que volem viure digitalment en català. “Si les empreses no observen una demanda de català no actuaran”, alerta Cuesta, que recorda que als territoris de parla catalana hi ha entre 25 i 30 milions de dispositius i només entre 5 i 6 milions estan configurats en català, un de cada cinc. És per això que s’ha posat en marxa la campanya Configura.cat, d’Accent Obert, Plataforma per la Llengua, Òmnium Cultural i Softcatalà, que promou la configuració dels dispositius electrònics en català.
Societat mobilitzada
S’ha de ser pesat, com Albert Cuesta i com Xavier Dengra, coordinador d’Empreses de Plataforma per la Llengua, que va aconseguir que la marca Ebro incorporés el català al sistema d’infoentreteniment, a l’aplicació i a la documentació d’oferta comercial i contractes de compravenda després d’haver denunciat l’empresa a la direcció general d’Indústria de la Generalitat de Catalunya per no complir les obligacions que tenia amb el català per optar a la subvenció. El marc jurídic hostil amb el català no ajuda a normalitzar la llengua, diu Dengra, però cal aprofitar l’actual “moment àlgid de la societat que es mobilitza per exigir serveis” per avançar. “Els drets lingüístics estan aterrant també en el món digital”, afirma el responsable de Plataforma per la Llengua.
Roger Serra, director general de Política Lingüística en els àmbits tecnològic i audiovisual, escoltava atentament des de primera fila. Ell mateix, tal com va recordar Joan Soler, va estar implicat en la creació de l’Aliança abans d’assumir el càrrec actual i coneix el terreny. “El català té una presència molt important a internet perquè des dels inicis es va fer molt per conquerir espais per a la llengua” amb iniciatives com el WICCAC, la Viquipèdia, Softcatalà i tantes altres, però “encara hi ha molt camí a fer”, va assenyalar Serra. Un camí que s’ha de fer de l’administració i des de la societat civil, els “pesats” de sempre.
Foto: Acte de commemoració del 25è aniversari de WICCAC / R. G. A.
