La diversitat lingüística cerca la protecció de l’ONU
El CIEMEN i el Pen Català promouen l’actualització de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics amb l’objectiu que l’adoptin les Nacions Unides
Trenta anys després de la proclamació de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics (DUDL) a Barcelona (1996), la diversitat lingüística està cada cop més amenaçada al món. Segons dades de la Unesco, més de la meitat de les llengües del planeta podrien desaparèixer aquest segle si no es protegeixen de forma efectiva.
Davant aquesta situació, el CIEMEN i el PEN Català han engegat un projecte molt ambiciós, que té com a objectiu protegir la diversitat lingüística “a través dels mecanismes que l’ONU considere més adequats”, segons ha explicat la professora de Dret Constitucional i directora de la càtedra de Drets Lingüístics de la Universitat de València (UV), Vicenta Tasa, en la presentació del projecte a Barcelona.
La declaració de fa trenta anys, a la qual es van adherir una seixantena d’entitats, continua sent una eina útil i, de fet, segons han explicat els promotors del nou text, es fa servir com a referent en la defensa dels drets lingüístics per part, per exemple, dels relators dels drets de les minories. “És un document doctrinal per nosaltres”, ha assenyalat el president del CIEMEN, David Minoves, però necessita actualitzar-se per incorporar nous desafiaments com l’entorn digital, l’impacte de la intel·ligència artificial i altres fenòmens com el desplaçament forçat, les migracions i els conflictes armats.
Drets humans
La declaració de fa trenta anys no té caràcter vinculant i en “l’arquitectura internacional no hi ha un corpus de defensa dels drets lingüístics i la diversitat lingüística”, ha lamentat Minoves, que veu, però, en l’actualització del document, una oportunitat per portar els drets lingüístics al mateix nivell de consideració que tenen altres causes com la del canvi climàtic o la desnuclearització. “Si no hi ha drets lingüístics, els drets humans es devaluen”, ha manifestat Tasa, que ha explicat que miraran de tenir el suport d’un gran nombre d’entitats d’arreu del món per tenir “més legitimitat i més força davant les Nacions Unides” i els donaran la “feina mastegada” perquè aprofitin, si més no, una part del document de treball.
El procés s’anirà desenvolupant de mica en mica i les propostes es podran recollir en un web que es posarà en marxa aquest dimecres i es preveu presentar l’actualització de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics davant dels òrgans de drets humans de l’ONU i de l’Unesco l’any 2028, coincidint amb el vuitantè aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans.
