Adeu definitiu als accents diacrítics
S’acaba la moratòria de l’IEC per adaptar-se a la nova ortografia
La moratòria que l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va decretar sobre la dràstica reducció d’accents diacrítics feta l’octubre del 2016 s’ha acabat aquest dijous. D’ara endavant, els centres educatius, l’administració i els mitjans de comunicació s’hauran d’adaptar, de forma definitiva, a la nova normativa i mantenir els accents diacrítics més enllà de les quinze paraules indultades per l’IEC serà considerat una falta d’ortografia.
Tot i la moratòria, la immensa majoria dels mitjans de comunicació, editorials i responsables de l’administració van adaptar-se a la nova ortografia des del moment en què va entrar en vigor, un fet que contrasta amb el rebombori i les mostres de resistència que va provocar la dràstica retallada de diacrítics, feta ara fa més de quatre anys.
La purga d’accents diacrítics forma part de la feina que va fer la Secció Filològica de l’IEC per actualitzar l’ortografia de la llengua catalana, que es basa en la de Pompeu Fabra. En l’afany per evitar confusions entre termes, la llista de mots amb accents diacrítics havia augmentat fins arribar als 150. Els acadèmics de l’IEC van considerar que havia arribat el moment de simplificar aquest apartat de l’ortografia.
La mesura de l’IEC va topar amb la resistència d’una part important dels catalanoparlants, lingüistes inclosos, que defensen que la supressió dels diacrítics desposseeix de matisos la llengua i pot portar a equívocs. Un dels accents més reivindicats és el de la paraula ós, que distingia l’animal del component de l’esquelet. L’IEC ha optat, finalment, per mantenir la paraula fora de la llista de mots amb accent diacrític.
En el terreny de l’educació, hi ha mestres que defensen que l’escapçada d’accents diacrítics ajudarà els estudiants a fer menys faltes d’ortografia perquè consideren l’antiga normativa excessivament arbitrària. D’altres, però, creuen que la norma actual comporta un empobriment de la llengua.
Malgrat que s’ha acabat la moratòria, l’acadèmia permet utilitzar accents diacrítics que no són a la llista dels quinze autoritzats en cas que el fet de no posar-lo pugui dur a confusions, un fet que, segons defensen els responsables de l’IEC, ha de passar en comptadíssimes ocasions.
Francament, no veig massa clara aquesta dràstica supressió. Veure, m com acaba tot plegat
i si portarà equívocs importants,
En la meva opinió, les explicacions que cal donar segons en quin context, per exemple entre “os i ós”, “dona i dóna”, “soc i sóc”… són més llargues i cançoneres que el modest i pràctic accent. I la complicació per a l’aprenentatge, em sembla exactament una excusa de mal pagador.
Exactament-
En males mans estam, amb el “personal” del “nostre” Institut, en opinió meva uns manefles ineptes.
L’altra diassa, en una llibreria de Ciutat, vaig veure exposat un llibre que es deia “Ossos al jardí”. Com que no vaig saber si es tractava d’un esquelet que havien trobat al jardí o d’una invasió de plantígrads, no el vaig comprar. La darrera novel·la que m’han publicat duu els diacrítics necessaris, és a dir “els de sempre”. Vaig donar a l’editorial instruccions precises que no manipulassin cap accent i que respectassin la meva voluntat (sóc professor de català per l’Institut d’Estudis Catalans).
Ara els “nostres instituters” suprimran més diacrítics i (ja en parlarem) obriran els portals a una allau de castellanismes.
Tinc pràcticament llest un altre llibre en ell qual no respectaré els “!diacriticides” perquè no s’ho mereixen.
En males mans estam: no solament polítiques ans també en matèria de llengua.