“Ajudeu-nos a parlar català”
Els alumnes del CPNL valoren el paper de la llengua per formar part de la comunitat i demanen als catalanoparlants que no els canviïn al castellà
Milers de persones comencen aquests dies els cursos de català del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL). Són gent de totes les edats i condicions, persones vingudes de tot arreu del món que els catalans de naixement es troben cada dia pel carrer amb fenotips, maneres de vestir i de parlar ben diversos i que, inconscientment, sovint posen a un mateix sac de ciutadans aliens a la societat catalana.
Però la realitat, afortunadament, és molt diferent i al darrere de tots aquests alumnes del Consorci que ara enceten un nou curs hi ha nous parlants de català que no el tenen com a llengua materna, però sí que el fan servir en graus i contextos diversos i contribueixen a sumar parlants. Com s’explica, sinó, que, tot i el baix percentatge de parlants habituals de català, n’hi hagi molts més que utilitzen la llengua en el dia a dia encara que sigui amb menys freqüència?
L’explicació s’ha pogut veure a la Carpa de la Llengua que el Departament de Política Lingüística ha muntat aquest any a la Setmana del Llibre en Català, al passeig de Lluís Companys de Barcelona. Tres alumnes del CPNL han explicat la seva experiència en l’aprenentatge del català en la taula rodona La ventura d’aprendre català, un acte que ha servir per trencar alguns tòpics.
El primer, que els nouvinguts només aprenen català si el necessiten per treballar. De fet, cap dels tres participants en la taula rodona té la necessitat imperiosa de fer servir el català a la feina. La Bárbara, una xilena que fa tres anys que viu a Catalunya, explica que a la seva empresa s’hi parlen diverses llengües com el castellà, l’anglès i l’italià, però no el català, però ella sí que el vol aprendre i, sobretot, practicar-lo. “He de buscar activament on parlar català”, explica la Bárbara, que parla la llengua d’Aitana Bonmatí “al carrer, a les botigues… quan em deixen perquè moltes vegades em canvien de llengua.”
Ha après a tractar els botiguers en català en les sortides per practicar la llengua oral que fan al Consorci i que els posen en situacions que es troben “a la vida real” i ara ja s’atreveix a parlar en català amb el metge. En realitat, no li caldria. Al CAP, com a tot arreu, la poden atendre en la seva llengua materna, la que més domina. Però la Bárbara vol “sentir-se part de la societat catalana” i veu en la llengua pròpia una eina clau per aconseguir-ho.
El mateix li passa a en José Antonio, un mexicà que viu a Catalunya des de fa tres anys i va començar a aprendre català “per entendre els jugadors del Barça”. Ara n’aprèn perquè li “aporta identitat” i “orgull de ser part de la comunitat catalana”. “És la millor decisió que he pres”, diu en José Antonio sobre el dia que va decidir apuntar-se als cursos de català del Consorci, tot i que admet que l’han fet suar. “El que més m’ha costat és l’accentuació, això de posar accents tancats i oberts perquè en castellà només en tenim de tancats”, confessa.
La creu de l’Adriana, una argentina que fa tres anys que estudia català, són els exàmens. “Passats els cinquanta em posa nerviosa enfrontar-me a un examen. Quan en tenia 25 no em passava”, relata l’Adriana. Amb tot, assistir als cursos del CPNL compensa, amb escreix, el tràngol dels exàmens gràcies al “nivell humà que hi ha a les escoles”. “Sempre estan disponibles per a tu”, diu. I gràcies, també, al Salvador, la seva parella lingüística, que, a més de les trobades que fan, té la paciència de corregir-li els àudios de cinc minuts que li envia cada dia.
L’altra creu, per a tots tres, és la mania dels catalanoparlants de canviar al castellà tan bon punt detecten unes faccions una mica diferents de les seves o la fonètica que correspon a qui està aprenent una llengua. “Pel meu aspecte i accent es nota que no soc d’aquí i em contesten en castellà encara que jo parli català. És molt fort! M’esforço a parlar català, però és molt difícil que no em canviïn de llengua”, lamenta l’Adriana.
Nous catalanoparlants
“Si ens canvien al castellà, pensem que ho estem fent malament”, afegeix en José Antonio, i, és clar, això alimenta la inseguretat del parlant. En el mateix sentit s’expressa la Bárbara: “Tens una sensació dolenta quan no et contesten en català perquè estàs fent un esforç per aprende’n. No té res a veure amb el respecte. Necessitem que ens ajudin a parlar català”. L’Adriana demana, a més, un canvi de mirada per part dels catalans: “És important que ens vegin com a nous catalanoparlants i no només com a aprenents.”
El Consorci per a la Normalització Lingüística va anunciar el mes passat que oferirà prop de 40.000 places per a un total de 1.700 cursos de català en un trimestre, una xifra rècord amb què es vol complir l’objectiu d’estendre el coneixement del català, fixat en el Pacte Nacional per la Llengua. Ara falta que els catalanoparlants estiguin a l’alçada de les circumstàncies i atenguin el prec dels nouvinguts d’ajudar-los a parlar català i no canviar-los la llengua.
Foto: Taula rodona ‘La ventura d’aprendre català’ a la Carpa de la Llengua de la Setmana del Llibre en Català / Raül G. Aranzueque
