Aprendre català xerrant

Posted on Tagged

Els ‘xerraires’ del projecte Xerrem junts en una sessió a l’Ateneu l’Harmonia de Sant Andreu de Palomar / B.G.B

El projecte Xerrem junts de la CAL promou el coneixement de la llengua a través de la conversa

Bernat Garcia i Bassols

La Mar, la Concepció, la Heidi i en Luis es reuneixen una hora un cop a la setmana des de fa tres setmanes a l’Ateneu l’Harmonia, a Sant Andreu de Palomar, per parlar català. Aquest grup és dirigit per la voluntària Pilar Magdalena que ensenya expressions, vocabulari i pronunciació entre d’altres a uns aprenents (ells en diuen xerraires) que no són allà perquè vulguin cap títol ni res, sinó purament per aprendre.

La iniciativa destaca perquè ensenya la llengua oral, com diu la Mar: “Encara que he estudiat català, com que no el faig servir no n’hi havia prou per parlar, per entendre expressions col·loquials”, s’ensenyen coses que “no pots aprendre amb gramàtica”. La Concepció també fa èmfasi en el tema de la llengua oral i diu que va allà a parlar. “Hi ha gent que sap molt de la llengua, però té por de parlar”, afegeix.

Aquest grup és un dels molts que formen part de la iniciativa Xerrem junts, un projecte impulsat per la Coordinadora d’Associacions per la Llengua catalana (CAL), que té l’objectiu de portar el català a la gent que el vol parlar, però no el domina tant com per fer-ho. Els organitzadors destaquen que la diferència d’aquest mètode amb la majoria dels altres llocs on s’ensenya el català és que Xerrem Junts enfoca l’ensenyament únicament cap a la conversa i l’ús social i no cap a la gramàtica. I és que un dels objectius del projecte és crear en aquests espais no només un ambient d’ensenyament, sinó un de confiança on s’hi poden crear vincles únics. “Xerrem junts és un espai social”, afirma Saoka Kingolo, un dels responsables de la iniciativa.

Al Xerrem Junts, al principi hi participava, majoritàriament, gent gran, però, a mesura que han passat els anys, més i més joves s’hi han apuntat. La majoria d’aquests xerraires volen parlar el català amb més fluïdesa per poder-se comunicar millor amb la gent del seu entorn i per integrar-se més fàcilment a la societat, igual que el mateix Saoka, originari de la República del Congo, que va decidir aprendre català als 35 anys i ara fa possible que moltes més persones ho facin.

No totes les persones que participen en el projecte tenen el mateix nivell de català. És per això que els xerraires es divideixen en tres grups segons si en saben més o menys. Les persones que van al primer (el projecte Junts) no saben gens de català i el volen aprendre. El segon grup (el projecte Junts Avançat) és el de les persones que fa temps que són a Catalunya i entenen la llengua, però no la parlen perquè ningú els l’ha ensenyat, “s’estrenen en el català”, tal com diuen ells. Finalment, el tercer i últim grup (el projecte Xerrem) és per a les persones que no només entenen sinó que parlen el català, però volen assolir més fluïdesa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.