“Ara passa sovint que no m’entenen en català a Andorra”

Entrevista a Maria Cucurull, presidenta de Cultura Activa

Fa uns dies es va presentar al Comú d’Escaldes Cultura Activa, una entitat dedicada a promoure la llengua i la cultura catalana a Andorra. El Diari de la llengua ha parlat amb la seva presidenta, la vallenca Maria Cucurull.

Per què heu posat en marxa aquest projecte?

Doncs perquè pensem que hi havia la necessitat que hi hagués una associació d’aquest tipus perquè, tot i que des de les institucions es fan coses per la llengua, no n’hi ha prou. Aquest darrer any ha arribat una quantitat important de persones de parla hispana i la situació de la llengua a Andorra ha canviat moltíssim. Vam dir que havíem de fer-hi alguna cosa i així va néixer Cultura Activa.

Quin paper hi juga, Òmnium Cultural?

Estem agermanats amb Òmnium pels seus seixanta anys d’experiència en el món de la cultura, de la difusió, la promoció… Per a nosaltres és molt positiu que ens haguem pogut agermanar amb Òmnium perquè hi ha campanyes que ja existeixen i no cal malgastar ni energia ni esforços amb coses que ja funcionen  i que podem aplicar aquí al nostre context andorrà.

Quines accions dureu a terme?

Volem fer poques coses, però ben fetes. La primera cosa que farem és una anàlisi del món de l’esport. Òmnium té una campanya que es diu “L’esport treu la llengua”. Utilitzarem això que ells ja tenen i anirem a veure les federacions i els clubs esportius. L’altre dia vaig anar a una reunió amb Esports del Comú d’Andorra la Vella i em van reconèixer que, a vegades, no troben monitors catalanoparlants. Actualment, els nens, en les seves estones de lleure, quan miren internet només senten castellà i si quan van a un campus també se’ls adrecen en castellà relacionaran el lleure, que és una cosa positiva, amb el castellà.

Amb la nova llei hem fet que la llengua sigui útil, li hem donat el valor que necessitava

Ara s’està tramitant la Llei de la Llengua Oficial. Creieu que això pot canviar el panorama?

Jo penso que sí. De fet, nosaltres, com a Cultura Activa, hem fet reunions amb tots els grups parlamentaris, hem anat a veure el ministre de Cultura, ens van enviar el projecte de llei i hi hem fet esmenes. Ho estan debatent encara i s’hauria d’aprovar aquesta primavera. Penso que serà positiva, tot i que hi ha coses que no aconseguirem, com, per exemple, que aprendre el català sigui igual per a tothom.

Hi ha hagut polèmica perquè s’ha exclòs els youtubers del deure de saber català.

No hi diu enlloc youtubers, però sí que és veritat que parla de residents passius. Hi ha por de molestar els anglesos, que estan jubilats, que viuen a Arinsal, no es relacionen amb ningú i només saben anglès. No volen molestar aquesta gent, que són els que tenen més temps per anar a fer classes de català. L’altre dia, una noia de l’oposició, una consellera, em deia que no se’n sortiran, amb això que la llei sigui igual la llei per a tothom. En tot cas, penso que sí que és un pas molt important. Només pel fet que n’hagi parlat la premsa s’ha notat en la formació d’adults, que són les classes gratuïtes que ofereix el govern.

S’ha disparat el nombre de persones que aprenen català, oi?

S’ha quadruplicat. Fa uns dies es van fer tots els exàmens oficials i hi va haver una allau d’inscripcions. Això és positiu perquè vol dir que el missatge s’ha captat. Hem fet que la llengua sigui útil, li hem donat el valor que necessitava. Ara, l’altre dia vaig anar a un bar a fer un cafè i vaig demanar canyella i em van portar una canya. Fa setze o disset anys que visc a Andorra i, fins l’últim any, mai m’havia passat que no m’entenguessin. Ara passa sovint.

Hi ha hagut una onada migratòria important?

Sí, sobretot de l’Argentina i sembla que hi ha com un cert rebuig a aprendre la llengua.

Aquí no et poden dir “estamos en España”.

No, però sí que et diuen coses. No et diuen “¿qué pone en tu DNI?“,  però sí coses com “si tu m’entens, per què m’has de fer canviar? Tan còmode que estic jo amb aquesta llengua per què he de fer aquest esforç quan tu m’entens?”.

L’agost passat es va fer públic una enquesta que deia que tres de quatre andorrans canvien de llengua quan no els parlen en català. No hi ha prou consciència lingüística?

No, jo crec que hi ha molta més consciència a Catalunya. A Andorra no n’hi ha gens. De fet, el Servei de Política Lingüística ha fet aquest novembre una campanya per no canviar de llengua. Ha sigut una campanya que, segons el meu parer, ha passat sense pena ni glòria. L’han fet a les xarxes per arribar als joves, però jo, que fins fa un mes era professora, ho havia preguntat a l’aula i cap dels cent alumnes que tenia havia vist l’anunci. El caràcter andorrà també hi fa molt. Hi ha una frase feta, que és la de fer l’andorrà, que és part de la idiosincràsia de les persones d’aquí: sempre neutres, no es volen mullar, no busquen mai l’enfrontament amb ningú ni res. En el tema de la llengua no volen molestar perquè som un país turístic i tu el que vols és que qui vingui estigui bé el país, que esquiï, que compri, que vagi a sopar fora, que deixi uns quants dinerots i torni cap a casa content amb Andorra. A més a més, el sistema educatiu de l’escola andorrana és trilingüe també perquè tothom estigui content, perquè els francesos estiguin contents i els espanyols també.

A Andorra també s’ha espatllat l’ascensor social del català

La líder del Reagrupament Nacional francès, Marine Le Pen, es va queixar l’altre dia de la suposada marginació del francès a Andorra.

Sí, i és una ingerència posar-te amb el que fa un altre país encara que hi hagi un copríncep que n’és un dels caps d’Estat. En tot cas, m’agradaria dir-li que els francesos que viuen a Andorra el que fan és aprendre castellà i si el francès està en perill és en pro del castellà i no pas del català. Si vens 24 hores a Andorra, te n’adones.

Andorra ara està treballant en un acord d’associació amb la Unió Europea. Això podria fer que el català, ja que la qüestió està encallada per la via espanyola, pogués entrar com a llengua oficial a la UE per la via andorrana?

Quan ho hem demanat, els polítics diuen que no s’hi pot fer res simplement perquè els acords són econòmics i, en cap cas, s’està parlant de llengua. També diuen que l’única manera que el català fos oficial seria que Andorra fos país un país membre de la UE. Cultura Activa hem nascut amb la idea de fer una mica de pressió amb aquestes coses, no fer l’andorrà, sinó intentar posar el dit a la llaga. Sense anar a buscar la confrontació perquè sabem que aquí aquestes coses no funcionen, però sí fer el recordatori. Com a mínim, que hi hagi un debat públic.

En la presentació de la Cultura Activa vau dir que volíeu fer possible viure plenament en català a Andorra. Això, a hores d’ara, és impossible?

Doncs al sector serveis no és possible. No puc anar al súper, no puc anar a buscar l’esmorzar i que em parlin en català. Hi ha molts llocs on m’entenen, és puntual que no t’entenguin, però sí que és veritat que es parla castellà com si fos una cosa habitual. La majoria de gent et diu que treballa moltes hores, que no poden estudiar català. Llavors, com que el catalanoparlant de seguida canvia de llengua, li aplanes el camí. Hauria d’aprendre’l i no li cal.

En la sanitat també deu passar. El govern ha fet alguna campanya específica en què demana als sanitaris que, almenys d’entrada, parlin català.

En la sanitat també passa i és molt fort perquè era un d’aquests llocs intocables. Hi havia un seguit de llocs que semblava que allò de l’ascensor social funcionava. El Pau Vidal diu que a Catalunya està espatllat, doncs a Andorra també s’ha espatllat l’ascensor social del català perquè hi ha necessitat de metges. Llavors hi ha gent que fa allò tan demagog de dir: “tu què vols, un metge bo o un metge que et parli en català?”. L’any passat vaig haver d’anar a urgències i l’hospital públic de Meritxell em va donar el diagnòstic en castellà. Ara és veritat que hi ha un reglament que obliga els metges a acreditar un nivell B2, però no els qui ja hi són. Hi ha hagut moltes queixes perquè truques per demanar hora i et responien en castellà i s’hi han posat una mica més. Això abans era impensable.

Foto de portada: Marina Castillo