Batalla legal per l’audiovisual en català

Foto: Glenn Carstens Peters / Unsplash

Noves al·legacions de la FOLC i el CAC perquè es garanteixi el plurilingüisme a les plataformes en línia i la televisió

La Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC) i el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) han presentat noves al·legacions a l’Avantprojecte de Llei General de Comunicació Audiovisual del Parlament espanyol, la llei estatal que ha de transposar la directiva europea clau per garantir la presència del català a les plataformes de continguts en línia i a les televisions d’àmbit estatal.

La FOLC assegura, en un comunicat, que la segona versió del text “no ha suposat cap avenç pel que fa a mesures en favor del plurilingüisme de l’Estat espanyol”, mentre que el CAC considera que “si bé s’han clarificat diversos aspectes aportats pel CAC en el seu primer informe, es constata que no s’han tingut en consideració altres aspectes fonamentals destacats en el mateix informe, com ara incorporar previsions específiques per fer efectiu el mandat constitucional de reflectir la diversitat cultural i lingüística en l’audiovisual”.

El Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital (MAETD) va iniciar el 29 de juny un segon tràmit d’audiència i informació pública sobre l’Avantprojecte de llei general de comunicació audiovisual en el qual va incorporar algunes de les aportacions realitzades per diverses organitzacions arran del primer procés d’audiència pública, que es va acabar el desembre de 2020. El període d’al·legacions del segon període ha expirat a les 9 del matí d’aquest dilluns.

Els canvis incorporats en la segona versió del text no han satisfet ni la FOLC ni el CAC. Aquests darrers denuncien que “l’avantprojecte estén la competència estatal en tots els nous i rellevants serveis de comunicació audiovisual i de plataforma d’intercanvi de vídeos, mentre que obvia el nivell autonòmic d’aquest procés d’actualització jurídic”.

El CAC lamenta que no s’hagin “pres en consideració les al·legacions presentades en el primer període, ja que en el nou text no s’observa la introducció de cap percentatge concret de quota d’obra audiovisual en llengües cooficials altres que el castellà”. L’ens reclamava una presència mínima del català en el catàleg de plataformes com Netflix i HBO, però el text actual només demana que es garanteixi una quota mínima del 30% del seu catàleg en obres audiovisuals europees. D’aquesta quota, el 50% haurà de ser en la llengua oficial de l’Estat o en alguna de les llengües de les comunitats autònomes sense especificar cap proporció d’aquestes darreres. El CAC proposa que el 50% sigui per al català, el basc o el gallec “atesa la situació de precarietat d’aquestes llengües en l’àmbit audiovisual, o, com a mínim, un percentatge que es correspongui amb el pes poblacional del conjunt de territoris amb llengües cooficials”. L’organisme demana, a més, que es prevegi que els catàlegs d’aquestes plataformes incorporin les versions ja doblades o subtitulades al català de les seves obres.

La FOLC recorda que la directiva europea que s’ha de transposar assenyala que els Estats poden “imposar obligacions per garantir l’adequada prominència dels continguts d’interès general”, vinculats a “objectius” com “la llibertat d’expressió i la diversitat cultural”. La llei europea afegeix que “qualsevol mesura adoptada pels Estats membres en virtut de la Directiva 2010/13/UE ha de respectar […] la diversitat cultural i lingüística, d’acord amb la Convenció de la Unesco sobre la protecció i promoció de la diversitat de les expressions culturals”. L’entitat recorda que l’article 22 de la Carta dels Drets Fonamentals de la UE esmenta tres pluralismes que cal respectar: el cultural, el religiós i el lingüístic.

Més enllà de les quotes lingüístiques, la FOLC reclama també la reciprocitat entre les televisions de les Illes Balears, el País Valencià i Catalunya. La federació demana que totes les comunitats autonòmes puguin gestionar almenys dos canals múltiplex (MUX) i no pas un de sol com ara i recorda que tant el País Valencià com les Illes Balears disposen de prou espai radioelèctric per disposar de nou d’un segon MUX que permetria que es poguessin veure tots els canals que emeten TV3, À Punt i IB3 en alta definició.

La FOLC manté contactes amb la resta d’entitats en defensa de la llengua catalana, així com la basca i la gallega, per defensar plegats una legislació estatal que promogui el plurilingüisme a internet i la televisió.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.