Belfast aprova un projecte de llei “històric” per promoure l’irlandès
El text preveu estendre la llengua en la vida pública, als serveis municipals i en la senyalització
L’Ajuntament de Belfast va aprovar dimecres un projecte de llei “històric” per estendre l’ús de la llengua irlandesa a la ciutat. El text té com a objectiu promoure l’ús de l’irlandès en la vida pública i inclou mesures com incorporar el gaèlic a la senyalització municipal i incloure aquesta llengua, juntament amb l’anglès, als vehicles i als uniformes del personal.
El regidor del Sinn Féin Tomás Ó Néill va qualificar l’aprovació del text de “fita històrica”, mentre que el futur comissionat de la llengua irlandesa i vicepresident de l’organisme transfronterer Foras na Gaeilge, Pól Deeds, va destacar que el projecte de llei és “una oportunitat per arribar als grups i persones de la nostra societat que han sentit, per una raó o una altra, que l’irlandès no era rellevant per a ells”.
El Partit Unionista Democràtic (DUP), en canvi, va qualificar la norma de “bogeria” que “divideix” la societat i va explicar que alguns regidors d’aquesta formació temen per la seva seguretat en algunes parts de la ciutat si tenen escrits bilingües als seus uniformes. De fet, el DUP va proposar que la nova llei no impliqués fer canvis en els uniformes, però la proposta va ser rebutjada.
Drets lingüístics
La principal organització en defensa de la llengua irlandesa, Conradh na Gaeilge, va celebrar el resultat de la votació a l’ajuntament de la capital nord-irlandesa i el seu president, Ciarán Mac Giolla Bhéin, va assegurar que “Belfast es convertirà en un far d’igualtat a tota aquesta illa pel que fa als drets lingüístics i aquesta política reflectirà l’estatus del renaixement en irlandès cada vegada més gran a tota la ciutat”. “L’irlandès està florint a tota la nostra ciutat. Les nostres Gaelscoileanna [escoles en irlandès] estan creixent, el nombre de famílies que eduquen als seus fills en irlandès i el nombre de persones que aprenen irlandès està creixent i tenim una escena cultural vibrant que és la primera del moviment nacional de recuperació de la llengua. Els últims anys, la comunitat lingüística irlandesa ha portat la campanya pels drets lingüístics al centre de les nostres institucions públiques i espais compartits”, va afegir
El projecte de llei va ser aprovat prèviament per un comitè de l’Ajuntament de Belfast al setembre, i va ser ratificada dimecres. Es tracta de la primera norma que es posa en marxa en el marc del pla de política lingüística del consell municipal. Les altres dues línies que ha de desplegar l’ajuntament són la de l’escocès de l’Ulster i la de la llengua de signes (britànica i irlandesa).
Foto: Els regidors del Sinn Féin Natasha Brennan i Séanna Walsh a l’Ajuntament de Belfast / Ajuntament de Belfast
