Cau a un mínim històric el percentatge de sentències en català
Jutges i advocats catalans demanen al govern mesures i incentius econòmics per elevar el 6,5% de resolucions judicials en la llengua pròpia
Pol Solà – Guifré Jordan / ACN
El 2024 ha estat l’any amb un percentatge més baix de sentències judicials en català de tot el segle XXI (6,56% del total), segons dades del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya facilitades a l’ACN a través d’una petició de transparència. L’any passat es van redactar 19.385 sentències en llengua catalana, lluny de les xifres del 2004 o 2005, quan es van superar les 40.000 i el percentatge arribava al 20% gràcies a incentius econòmics. La mitjana de sentències en català del segle XXI és de l’11,8%.
Les sentències en català són pràcticament inexistents a l’àrea metropolitana de Barcelona, amb percentatges que no arriben ni a l’1% als partits judicials de L’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Gavà, Esplugues de Llobregat (cap en català), Martorell, Rubí, Sant Boi de Llobregat o Santa Coloma de Gramenet. L’excepció seria Barcelona ciutat, que arriba al 7%, per sobre de la mitjana. A tota la demarcació de Barcelona, sense la capital i l’Hospitalet, el percentatge arriba al 5,65%. A la resta de Catalunya hi ha molta disparitat. Només les comarques gironines arriben al 10% de sentències en català. A Lleida no s’arriba al 9%, a l’Ebre es queden per sota del 7,5%, i a Tarragona, amb prou feines se supera el 3%. En alguns municipis molt catalanoparlants les sentències en llengua catalana són molt habituals. Aquest és el cas de Ripoll (75%), Gandesa (57%) i Berga (40%).
Diversos jutges i advocats consultats per l’ACN coincideixen a dir que la causa principal d’aquesta xifra tan baixa és la falta de formació en català del personal judicial i dels lletrats, i proposen diverses solucions, com, per exemple, tornar a incentivar econòmicament l’ús del català en la justícia. El membre de l’associació de jutges Àgora Judicial i magistrat d’un jutjat social de Barcelona Xavier Gonzàlez de Rivera creu que s’hauria de promoure molt més que el català estigués normalitzat a l’administració de justícia i hauria de ser prioritari que tota la documentació fos bilingüe. Admet que fer que el català sigui un requisit per a jutges i fiscals obligaria a canviar la legislació, però proposa mesures que només dependrien de la voluntat política de la Generalitat.
David Casellas, president de la comissió de llengua del Consell de l’Advocacia de Catalunya, opina que s’hauria d’exigir el coneixement del català als jutges i fiscals que exerceixen a Catalunya, però remarca que el més important és que els lletrats el facin servir sense cap “por” que això els pugui perjudicar. “És una creença que des del Consell de l’Advocacia intentem desterrar perquè sabem perfectament que els advocats que han actuat tota la vida en català acaben obtenint el mateix, és a dir, que el resultat no els ve condicionat segons la llengua que utilitzen”, assegura.
Gonzàlez de Rivera creu que falta formació “real i efectiva” en català tant de jutges, fiscals, lletrats de l’administració de justícia i funcionaris. Però, a més, considera que caldria “estimular” econòmicament l’ús del català als jutjats, com es va fer en els primers anys de segle, quan es va arribar a un 20% d’ús del català en els documents judicials gràcies als incentius econòmics. “Aquests incentius ara no hi són ni se’ls espera”, lamenta, tot i que diversos experts ho han proposat en algunes ocasions. També considera que als jutges els falten més models de documents judicials en català com resolucions o papers de tràmit. Actualment n’hi ha alguns, però no hi ha prou varietat, diu aquest jutge. Els funcionaris sí que tenen tots els documents que han d’omplir en les dues versions, però els jutges no, i els que tenen més dubtes amb el català, acaben optant pel castellà. I el que considera encara més greu és que s’ha reduït i alentit la traducció de lleis espanyoles al català. Fa uns anys el BOE es traduïa gairebé immediatament al català, però ara es fa molt menys i més tard, cosa que pot afectar les actualitzacions de la legislació que consulten els jutges.
Pel que fa al nombre de peticions de traducció de tota mena de documentació, cada cop n’hi ha menys del català al castellà. El 2011 en van ser 3.043, un 40% del total de traduccions de totes les llengües, mentre que el 2023 se’n van fer 2.484, el 32% del total. Del castellà al català les xifres han estat més estables però també a la baixa, amb unes 1.600 el 2011 i 1.263 el 2024, gairebé el mínim des que hi ha registres, amb 4.300 el 2017, la xifra més alta des del 2006. A banda, el 2023 es van demanar gairebé 40.000 traduccions d’actes orals del català o castellà a 69 idiomes diferents. També hi va haver traduccions a la llengua de signes catalanes i no hi ha registres de traduccions orals del català al castellà.
Gonzàlez de Rivera defensa que s’hauria de tornar a pagar un plus perquè més jutges fessin sentències en català, però creu que els jutges acabaran fent servir la llengua que els resulti més còmoda i que han de ser les parts les que utilitzin el català sense neguit de cap mena si ho volen. “El que hauria de ser preocupant és que persones catalanoparlants no exigim les traduccions de les sentències”, opina. També recorda que la llei preveu que si un jutge, fiscal, advocat, acusat o testimoni no entén el català o el castellà durant una vista oral, qualsevol persona allà present, com un funcionari o un procurador, pot fer d’intèrpret, un recurs que no se sol utilitzar. Justament, Gonzàlez de Rivera explica que a vegades ell mateix com a jutge ha fet de traductor per a advocats de fora de Catalunya que no entenen el català.
El magistrat recorda que la llei no exigeix un traductor jurat per als actes orals, sinó simplement algú neutral que totes les parts acceptin que faci la interpretació. En aquest sentit, lamenta que molts advocats que de manera informal parlen en català al jutge o fins i tot interroguen en català, quan han de fer un informe o exposició llarga, la fan en castellà. El motiu, segons el jutge, és que han tingut la formació en dret en castellà, majoritàriament, i que se senten més segurs en aquesta llengua, amb la qual han preparat el judici. Gonzàlez de Rivera diu que la immensa majoria dels jutges respecten els drets lingüístics, però admet que molts advocats ja coneixen la llengua del jutge i s’hi dirigeixen en castellà si és castellanoparlant.
Sobre els escrits judicials, el jutge recorda que al País Basc la documentació de tramitació dels casos es fa de forma bilingüe en tot moment i només les sentències es dicten en la llengua que tria el jutge o alguna de les parts. Per això, considera que amb les eines informàtiques actuals no costaria gaire que tota la documentació fos en les dues llengües sempre. Per fer-ho, no caldria modificar cap llei, diu, sinó només voluntat política, ordres administratives i pressupost. Fins i tot les sentències es podrien traduir automàticament amb eines informàtiques. Per últim, reclama que en tots els procediments on intervinguin administracions públiques catalanes aquestes facin servir el català, cosa que sovint ara no passa.
Pla del Departament de Justícia
El Departament de Justícia té, des de fa anys, un pla per fomentar el català en les actuacions dels advocats del torn d’ofici i paga un extra als que fan servir el català, que actualment són gairebé 1.500, una quarta part dels 6.000 advocats d’ofici de tot Catalunya. Es va posar en marxa el 2017, però va quedar suspès el 2018 per l’aplicació de l’article 155 de la Constitució i la intervenció de la Generalitat per part del govern espanyol. Fins a l’any 2021 no es va recuperar el pla. El primer any, la Generalitat hi va dedicar 144.000 euros, mentre que el 2024 es van superar els 400.000.
Les actuacions en català en el torn d’ofici van arribar a les 15.348 el 2024, xifra pendent d’oficialitzar del tot. Això suposa un 21,45% més que el 2023, i un 61,3% més que el 2017. Casellas aposta perquè es mantinguin i s’incrementin aquests incentius econòmics.
Per la seva banda, el Departament de Justícia ha explicat a l’ACN que està preparant diverses mesures per fomentar el català a l’administració de justícia que, previsiblement, presentarà públicament en les pròximes setmanes.
Foto: Àlex Recolons / ACN
