Clam a Perpinyà en defensa del català

Les llengües minoritzades es mobilitzen contra l’atac del Constitucional francès

Més de 2.000 de persones han participat aquest dissabte a Perpinyà en la manifestació en defensa del català i contra la decisió del Consell Constitucional francès de prohibir articles clau de la Llei de Protecció patrimonial i promoció de les llengües regionals aprovada l’abril passat a l’Assemblea Nacional. L’acte ha estat una demostració de força sense precedents que ha tingut rèpliques arreu de l’Estat francès, on els defensors de l’occità, el basc, el bretó i la resta de llengües minoritzades han omplert els carrers aplegats per la plataforma Perquè Visquin les Nostres Llengües.

A Perpinyà, la marxa ha començat a la plaça de Catalunya, on els manifestants s’han dirigit al Castellet cridant consignes com “Avui i demà, l’escola en català” i han cantat L’estaca a davant de la Prefectura. En l’acte hi havia una important de representació de càrrecs electes nord-catalans i del sud, així com ciutadans d’altres territoris dels Països Catalans.

El president de l’Associació per a l’Ensenyament del Català (Aplec), Alà Baylac-Ferrer, ha celebrat l’èxit de la convocatòria i ha fet una crida a desobeir la mutilació de l’anomenada llei Molac, nom del seu impulsor, el diputat bretó Paul Molac. La manifestació s’ha acabat amb la lectura d’un manifest en què la periodista de Ràdio Arrels Laura Betran ha alertat de “les conseqüències de les reformes educatives” franceses dels darrers anys per a les llengües minoritzades i de “l’atac sense precedents a la diversitat lingüística” que suposa la resolució del Constitucional.

La indignació per la mutilació de la històrica llei de llengües per part del Consell Constitucional ha aplegat milers de persones arreu de l’Estat francès. Els manifestants han sortit al carrer en localitats occitanes com Millau i Carcassona, a Guingamp (Bretanya), Bastia (Còrsega) i Baiona (País Basc).

El rebuig a l’atac de la màxima instància judicial francesa a les llengües minoritzades ha agafat una volada insòlita en un estat tan centralista com França fins al punt que el president francès, Emmanuel Macron, ha hagut de sortir en defensa de l’ensenyament immersiu de les llengües dites regionals, un dels punts prohibits pel Constitucional, juntament amb les grafies pròpies de llengües diferents del francès com els accents a noms catalans com Lluís i Núria i la ñ bretona.

“Les llengües de França són un tresor nacional […] que enriqueix la nostra cultura francesa”, va escriure Macron dimecres en una publicació a Facebook en la qual va demanar que no “es posin traves” a l’ensenyament immersiu en “llengües regionals”. El president francès va citar, de forma explícita, les escoles Bressola, la Calandreta (occità), les Diwan (bretó) i d’altres.

El primer ministre, el catalanoparlant Jean Castex, ha anunciat que rebrà els responsables de les escoles afectades per resoldre la situació i ha encarregat a dos diputats la missió de fer un informe sobre la immersió lingüística i actuar en conseqüència un cop se’n sàpiguen els resultats.

La llei de llengües francesa va ser aprovada a l’Assemblea Nacional gràcies, entre d’altres, als vots dels diputats de La República En Marxa (LREM), el partit de Macron, que van desobeir les consignes d’aquesta formació i, en particular, del ministre d’Educació, Jean-Michel Blanquer, una de les figures més hostils amb les llengües minoritzades. Bona part dels diputats díscols són de territoris on s’hi parla una llengua afectada per la resolució del Consell Constitucional.

La qüestió lingüística és especialment delicada per a molts polítics, que no volen guanyar-se l’antipatia dels ciutadans en vigílies de les eleccions regionals franceses del 20 i 27 de juny. L’any que ve, a més, Macron es juga la reelecció en els comicis presidencials.

Foto de portada: Òmnium Cultural

1 thought on “Clam a Perpinyà en defensa del català

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.