Còrsega tindrà autonomia, però la llengua corsa no serà oficial
França i les autoritats corses acorden que es reconegui l’illa com una “comunitat històrica, lingüística i cultural”
El govern francès i els representants de Còrsega han arribat a un acord històric que suposa el primer pas per a l’autonomia de l’illa i que podria dotar aquesta nació d’instruments per promoure la llengua corsa. El ministre d’Interior francès, Gérald Darmanin, ha anunciat que s’ha acordat amb els representants polítics corsos iniciar una reforma de la Constitució que preveurà “el reconeixement d’un estatut d’autonomia per a Còrsega dins de la República, que té en compte els seus interessos propis vinculats a la seva insularitat mediterrània, a la seva comunitat històrica, lingüística, cultural que ha desenvolupat una relació singular amb la seva terra”.
L’acord “respecta les línies vermelles” que havien fixat el president de la República, Emmanuel Macron, i el ministre d’Interior, de manera que no es reconeix l’existència d’un poble cors, com demanaven els nacionalistes, sinó d’una “comunitat cultural” i descarta que la llengua corsa sigui oficial a l’illa, juntament amb el francès.
Les autoritats corses i les franceses s’han enfrontat els darrers mesos per l’ús de la llengua pròpia en les institucions de l’illa. Un tribunal administratiu de Bastia va prohibir el març de l’any passat l’ús de la llengua corsa a l’Assemblea de Còrsega en considerar que l’article 2 de la Constitució francesa només preveu “l’ús del francès” en “l’exercici del servei públic”. El tribunal considerava també una violació de la Carta Magna que les autoritats de l’illa facin referència a “l’existència del poble cors”. La cambra legislativa corsa, però, va desafiar la prohibició i va establir un sistema de traducció simultània per poder dur a terme el ple en cors i en francès.
El pacte amb el govern francès té l’aval de la majoria nacionalista de l’Assemblea de Còrsega, tot i que no satisfà del tot les seves reivindicacions històriques. Així i tot, Còrsega tindrà un “poder normatiu propi”, això sí, condicionat a les lleis estatals a través d’una llei orgànica. Pel cap del govern cors, Gilles Simeoni, l’acord suposa un “pas considerable” que fa “irreversible una Còrsega autònoma en el si de la República”.
La reforma constitucional l’ha d’engegar el president Macron i s’ha de debatre i votar encara a l’Assemblea territorial de Còrsega i, posteriorment, a les dues cambres legislatives franceses, on ha de tenir l’aval de tres cinquenes parts dels diputats. Si és aprovada s’ha de sotmetre al dictamen del Consell d’Estat i, finalment, hi ha de donar el vistiplau el Consell Constitucional.
Foto: Assemblea de Còrsega
