Declara el ciutadà flamenc vexat per la Guàrdia Civil per parlar català

Kris Charlier amb membres de la Plataforma per la Llengua / Foto: Plataforma per la Llengua

El de Charlier és el segon cas de discriminació lingüística investigat per la via penal

El ciutadà flamenc Kris Charlier, que va denunciar dos agents de la Guàrdia Civil el 2019 per haver-lo vexat a l’Aeroport del Prat pel fet de parlar català, ha declarat aquest migdia durant dues hores al jutjat d’instrucció penal del Prat del Llobregat. Segons la Plataforma per la Llengua, que li dona suport legal, el fet que la jutgessa no hagi arxivat el cas és “un fet molt remarcable”, ja que a Catalunya només hi ha un precedent d’episodi de discriminació lingüística que hagi estat investigat per la via penal. Es tracta d’un cas d’un pagès de l’Empordà que va denunciar haver estat vexat per guàrdies civils que va acabar amb l’absolució dels agents.

Els fets van succeir el 9 de desembre del 2019 quan un ciutadà belga originari de Flandes i resident a Catalunya, es disposava a creuar l’arc de seguretat a l’aeroport. El guàrdia de seguretat va notar que Charlier portava alguna cosa a sota de la roba i li va demanar que l’hi mostrés. L’afectat li va explicar, en català, que era una bossa d’estoma, col·locada després d’una operació de còlon, i que no la mostrava ni als seus familiars perquè no era agradable veure els excrements. Segons l’afectat, els agents van fer broma d’aquest fet i un d’aquestes li va exigir que li parlés en castellà.

Charlier  va explicar que sabia parlar neerlandès, anglès, francès i alemany, a més del català, però no castellà, idioma que entenia amb certa dificultat. En aquell moment el guàrdia de seguretat va cridar dos agents de la Guàrdia Civil. Els policies van dir a Charlier de manera poc amable, que tampoc no entenien el català i li van exigir que canviés d’idioma.

L’afectat els va explicar que vivia a Bigues i Riells i que la gent del poble parlava en català, raó per la qual no dominava el castellà. L’explicació va indignar els funcionais, que li van respondre “esto es España y aquí hablamos español”. Tampoc no li van oferir atenció en català, tal com preveu la Llei de l’estatut bàsic de l’empleat públic. 

Finalment, el ciutadà belga va cedir, es va abaixar els pantalons per mostrar la bossa de l’estoma, moment en què la parella d’agents se’l van emportar a una sala petita on, en presència de quatre agents més, van redactar una primera denúncia contra ell per “pertorbació de l’ordre públic”.

Els agents li van escorcollar l’equipatge i li van tornar a demanar on vivia. Ell els va respondre que vivia a Bigues i Riells i com que van escriure “Riels del Fai (sic)”, un poble dins del terme municipal de Bigues i Riells, els va advertir de l’error. La correcció no va agradar als agents, que van posar-li una segona denúncia, en aquest cas per “negar-se a cooperar amb la policia”. Durant l’estona en què va ser present en aquella sala, els agents de la Guàrdia Civil no el van informar dels seus drets bàsics ni de la possibilitat de comptar amb un advocat, ni tampoc van portar cap agent que es pogués comunicar amb ell en una llengua que pogués entendre correctament.

Més tard, quan l’afectat ja era assegut a l’avió, un agent de seguretat va entrar a l’aeronau i va comunicar que la policia li havia prohibit volar i que havia de sortir de l’avió, per la qual cosa en va ser immediatament expulsat. A més, tampoc va poder aconseguir un altre bitllet perquè la companyia Ryanair li va comunicar que els següents vols anaven plens, fet que Charlier va comprovar, per internet, que era falsa. Finalment, l’afectat no va poder volar i va tornar a la seva localitat de residència amb dues denúncies de la policia espanyola. Charlier va denunciar els dos agents per acusar-los d’un delicte contra la integritat moral, que pot comportar una pena d’entre sis mesos i dos anys de presó. 

La directora de la Plataforma per la Llengua, Neus Mestres, ha denunciat, al davant del jutjat, que “les discriminacions i vexacions per motius lingüístics gairebé sempre queden impunes” i ha demanat que el Departament d’Interior aprovi un pla d’investigació, prevenció i tractament de la catalanofòbia i creï una unitat dels Mossos d’Esquadra especialitzada en aquests delictes. “Els tres partits que intenten formar govern s’hi van comprometre”, ha afegit Mestres.

La Plataforma per la Llengua ha recollit entre l’any 2007 i el 2019 68 casos de discriminacions lingüístiques als ciutadans catalanoparlants produïts per la Guàrdia Civil i per la Policia Nacional. L’entitat afirma que en totes les discriminacions hi ha hagut un tracte vexatori i que en un 15% s’ha arribat a l’agressió física cap als ciutadans. La majoria de discriminacions -afegeixen- no tenen cap conseqüència judicial i només en un 3% dels casos s’acaba condemnant els policies.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.