El castellà desplaça el català en les revistes científiques de comunicació catalanes
La primacia de l’anglès dels idiomes més grans i la manca de recursos perjudiquen la recerca en la llengua pròpia del país
El castellà desplaça el català, més que no pas l’anglès, com a llengua de les recerques a les revistes científiques d’àmbit català corresponents a diferents disciplines de la comunicació, segons un estudi de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Aquestes revistes, que poden difondre cada recerca en una o més llengües, publiquen el 69,7% dels seus articles en castellà, un 25,1% en anglès i un 8,7% en català.
Els criteris dels índexs internacionals per classificar les revistes científiques per grups (o quartils) determinen la seva reputació i prestigi i, alhora, contribueixen a explicar el predomini de l’anglès enfront d’altres llengües. Així, publicar en anglès pot comportar un impacte científic més gran i afavorir la millora de la revista en aquests índexs. En canvi, publicar en català pot arribar a ser contraproduent dins dels canals de validació acadèmica internacional, segons expliquen els autors de l’estudi.
Segons la recerca, les polítiques d’acreditació del personal docent i investigador d’organismes com l’ANECA (Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i Acreditació), valoren més les publicacions en les revistes més ben posicionades, fet que porta a un ús residual del català en els articles científics.
Tots aquests factors anteriors explicarien més el predomini de l’anglès que el del castellà sobre el català, però hi ha diverses raons que expliquen la primacia del castellà sobre el català com ara l’ús per defecte del castellà -una vegada s’ha renunciat a la publicació de revistes internacionals en anglès- també emprat en l’àmbit llatinoamericà; la manca de recursos de què és objecte la recerca en català i els equips editorials de les revistes analitzades i la desvinculació progressiva de les revistes acadèmiques dels entorns universitaris, territorials i culturals que les acullen, en un entorn científic marcat per la competitivitat.
Davant d’aquesta situació, l’estudi aposta per fer canvis en les polítiques d’acreditació, destinar més recursos per a la recerca en català i donar més suport institucional a les investigacions que aborden les particularitats i temàtiques pròpies dels territoris de parla catalana. Com a escenari de futur, la recerca també planteja que les revistes d’àmbit català podrien esdevenir espais de resistència davant de les tendències hegemòniques de la ciència global.
La recerca parteix d’una mostra de 23 publicacions nascudes en una institució d’entorn lingüístic català (Catalunya, Catalunya Nord, Illes Balears o País Valencià) o amb un consell editorial integrat almenys per un 50% de persones vinculades a institucions d’aquests territoris. Concretament, s’ha fet l’anàlisi de contingut de 1.721 dels articles que s’hi han publicat entre 2019 i 2023, a més de fer set entrevistes en profunditat a representants dels seus equips editorials. De les 23 revistes analitzades, n’hi ha 6 que no accepten textos en català i cap d’elles publica alhora en els tres idiomes habituals de la comunitat acadèmica a Catalunya (català, castellà i anglès). Pel que fa a la classificació als principals índexs de publicacions acadèmiques (com Scopus o Web of Science), únicament una de les revistes analitzades (Anàlisi) consta al Quartil 1 (si bé del rànquing Scopus, en la categoria d’Estudis culturals). La resta se situen als quartils 2,3 i 4 d’un o altre rànquing.
Marc Hérnandez-Ruiz (UPF), coautor de l’article, remarca que, cada vegada més, els investigadors novells “ja detecten que les publicacions en català no estan tan prestigiades i, sempre que poden, acaben publicant articles fora”. “Les revistes més properes a l’entorn dels investigadors catalans, que haurien de ser el seu espai d’aprenentatge, acaben publicant més articles d’investigadors estrangers, sobretot llatinoamericans i, sovint, amb un perfil més sènior. Hi ha una dispersió d’articles que no ajuda a consolidar el marc local de la recerca”, afegeix Hernández-Ruiz.
Per reforçar la presència del català en revistes científiques, Joan-Francesc Fondevila-Gascón (SCC-IEC) considera que cal combinar el component de compromís personal de cada investigador (i del conjunt de cada equip de recerca) i un suport estructural i institucional no només a les zones de parla catalana, sinó també a la resta. “En el primer cas, animo a apostar, en l’àmbit científic, pel català amb un toc de romanticisme, sense cercar necessàriament cap contrapartida a canvi. En el segon cas, caldria més flexibilitat i una adaptació de les polítiques d’acreditació, que haurien de valorar com a mèrit afegit el fet de publicar en llengües minoritàries (entenent el sacrifici que això representa en termes d’impacte científic) o sobre objectes d’estudi que analitzin singularitats dels territoris de parla catalana”, assegura.
