El català es posa al dia amb el llenguatge LGTBI

El diccionari normatiu ha adoptat els darrers anys nous termes i ha revisat les seves definicions per reflectir millor l’evolució de la societat

La societat evoluciona amb rapidesa, i de la mateixa manera, també ho fa la llengua. Els darrers anys, la llengua catalana ha incorporat i revisat una sèrie de termes relacionats amb el col·lectiu LGTBI amb l’objectiu de reflectir, de forma més fidel, l’evolució de la societat. 

Coincidint amb el dia de l’Orgull Lèsbic, Gai, Transgènere, Bisexual, Intersexual i Queer (LGTBIQ+), que s’escau el 28 de juny, el Termcat ha proposat, per a l’ocasió, nom sentit com a terme de la setmana. Aquest terme, que també es pot substituir per nom triat, es refereix al nom que escull per a sí una persona transgènere. El nom sentit s’està començant a integrar als formularis de l’Administració i s’està fent lloc entre els diccionaris i les institucions igual que molts altres termes.

Els últims anys i fins a l’actualitat aquests canvis en la llengua, subtils però vitals, han omplert el diccionari de noves paraules. Per començar, el 2020 l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va acceptar al Diccionari de la llengua catalana (DIEC) catorze noves paraules, entre les quals hi ha termes com bifòbia, transgènere o intersexual. D’altra banda, també va actualitzar disset entrades de paraules que ja eren acceptades per eliminar prejudicis o definicions discriminatòries. Trobem aquest canvi en entrades com doneta o gallimarsot.

Més endavant hi ha hagut altres iniciatives per difondre els termes del col·lectiu. El 2021 es va publicar la segona edició del Glossari bàsic de termes LGTBIQ de la Unió General de Treballadors de Catalunya (UGT), que inclou 127 termes. El glossari emfasitza la necessitat de crear un espai inclusiu i segur per al col·lectiu, sobretot en els àmbits del treball, i ho fa proposant una sèrie de clàusules contra la discriminació que fan certes demandes a les empreses i estableixen drets i protocols que protegeixen el col·lectiu.

També s’han creat materials per a infants i joves que fomenten l’educació com a eina per a la creació d’un món divers i inclusiu. És el cas del Vocabulari del col·lectiu LGBT+ per a infants de primària, que compta amb una infografia que explica el qüestions de gènere, orientació sexual i termes propis del col·lectiu als infants, mitjançant dibuixos i altres recursos entretinguts. Aquesta iniciativa va ser el Treball de Final de Grau (TFG) del 2023 de Mariona Amengual Obrador, una estudiant de Llengües aplicades i Traducció i Interpretació de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). 

Més recentment, el 2024, es va presentar l’Avantprojecte de llei integral de reconeixement del dret a la identitat i expressió de gènere, coneguda com la Llei trans catalana, encara pendent d’aprovar, que busca el reconeixement del gènere no-binari en la documentació oficial i fomenta l’ús d’un llenguatge inclusiu i representatiu de totes les identitats i expressions de gènere. Aquesta llei, entre altres coses, preveu ampliar l’atenció sanitària específica per a persones trans i intersexuals per prevenir el desabastiment hormonal o la prohibició de teràpies de conversió o aversió. En l’àmbit de llengua, exigeix el ple reconeixement del gènere no-binari en formularis i documentació de la Generalitat i entitats locals o privades.

Discrepàncies amb l’IEC

Tot i els passos que s’han fet per normalitzar la terminologia del col·lectiu LGTBI, hi ha hagut discrepàncies importants entre els qui demanen que s’acceptin canvis més ràpids i radicals en la normativa i la posició de l’acadèmia. L’Institut d’Estudis Catalans va rebutjar, en un document de la Secció Filològica l’octubre del 2023, l’ús del morfema i per referir-se a persones no-binàries, ja que “és un recurs que contravé les normes internes del català”, una posició molt criticada pels seus impulsors.

En general, però, els últims anys han estat clau per la creació d’una llengua catalana més inclusiva amb el col·lectiu LGTBI, fet celebrat pel col·lectiu, que defensa que, d’aquesta manera, es mostra amb les paraules una visió de la societat més encertada, ja que posar noms a les diferents identitats els dona més visibilitat i oficialitat.

Foto: La bandera LGTBI al balcó de la Generalitat de Catalunya amb motiu del Dia de l’Orgull / Departament d’Igualtat i Feminisme