Dissabte, abril 13, 2024
ENTREVISTES

“El català és una de les principals llengües del món a internet”

Entrevista a Genís Roca, president de la Fundació .cat

Genís Roca acaba de ser reelegit president de la Fundació .cat per segon mandat consecutiu. Roca exposa al Diari de la llengua els principals objectius de la fundació i analitza la situació del català en el món digital.

Heu estat reelegit president de la Fundació .cat. Quins objectius us heu fixat?

Jo he sigut triat president, però el que ha triat la fundació és tot un equip. Hi ha una presidència, dues vicepresidències, un secretari i un tresorer, que ens vàrem presentar amb un projecte compartit davant el patronat. Un dels objectius és millorar l’impacte social de l’activitat de la fundació. Aquesta fundació és molt rellevant, però, fins ara, tot i que qui la coneix li pot agrair la feina feta bona part de la ciutadania, jo diria que la gent encara no ha percebut gaire la nostra tasca.

Sou molt coneguts pel domini .cat d’internet.

Sí. Això va néixer fa vint anys amb la creació del domini cat, que ens definia culturalment a internet.

Va ser una fita històrica.

Quan es va crear el domini .cat, ara fa gairebé vint anys, va ser la primera vegada que el regulador internacional acceptava el concepte de domini cultural, però ara n’hi ha centenars a tot el món. Hi ha altres comunitats culturals del món que gràcies al precedent català tenen també legitimat el seu domini cultural i aquí tenim l’oportunitat i la responsabilitat d’exercir un lideratge internacional perquè en aquest club de cultures al món digital som una miqueta el germà gran. 

Quants dominis .cat hi ha?

Ara estem a 112.900 i escaig, prop de 113.000. També participem de la gestió del domini .ad d’Andorra, del domini .bcn i del domini .barcelona. Aquesta és la feina de gestor de dominis. Però també estem començant a impulsar projectes que esperem que ens donin aquesta visibilitat social, aquest impacte social que fins ara no hem tingut.

Google no té cap dèria contra el català. Volen atendre de manera personalitzada els clients i la millor manera de fer-ho és atenent-los en la seva llengua

Com ara quins?

Per exemple, estem treballant per identificar i posar en valor els creadors de contingut en català que tenim en aquests nous espais digitals. N’hem identificat prop de 1.300, 1.400. Això ho presentarem en breu. Estem fent diferents projectes, tots en aliança amb actors de l’ecosistema. També estem fent coses amb Softcatalà, amb l’Albert Cuesta…

Dèieu que voleu exercir un lideratge internacional. Hi ha hagut diverses cultures que s’han interessat en el sistema de l’Aliança per la presència digital del català d’anàlisi dels resultats als cercadors, que no sempre ofereixen resultats en català.

Quan nosaltres vàrem detectar el problema amb Google i vàrem començar a parlar amb ells, en lloc de dir-los: “heu fet alguna cosa que perjudica el català”, els vam dir “heu fet alguna cosa que perjudica centenars de llengües al món”. I, és clar, no podien fer veure que no ho havien vist. Quan vam aconseguir resoldre el problema, el blog oficial de Google als Estats Units va publicar una nota de premsa en què anunciava que havia fet millores per corregir aquest problema, va admetre que era un problema que afectava moltes llengües de tot el món i va reconèixer que la solució havia vingut gràcies a la comunitat digital catalana, que som nosaltres.

Una comunitat amb molts actors.

Sí. Al patronat hi tenim l’Institut d’Estudis Catalans, Òmnium Cultural, Viquipèdia… Aquesta entitat social desvinculada de la política dels partits i dels governs és un lloc on ens reunim la societat civil. Ara acabem d’aprovar una ampliació del patronat i hi hem convidat formalment, i ja ens han contestat que accepten, l’Obra Cultural Balear, Acció Cultural del País Valencià i un representant d’Andorra. D’aquesta manera, consolidem la legitimitat territorial que sempre havíem pretès.  

Heu  posat sensors per controlar els resultats als cercadors en diversos llocs del domini lingüístic.

Sí, i fora del domini lingüístic perquè jo també vull saber si un usuari amb el navegador en català i el sistema operatiu en català pot desenvolupar-se en català des de Washington o des de l’Argentina. 

Genís Roca durant l’entrevista amb el Diari de la llengua a Barcelona / R. G. A.

Estan donant resultats aquests sensors?

Sí. Som la primera llengua del món que vigila el tractament que li donen els cercadors, que això és una cosa que també podria fer el castellà, el francès, l’italià. Quan nosaltres vàrem detectar que el català estava perjudicat, tot eren percepcions, era poc científic i ara som la primera llengua del món que podem argumentar tècnicament i científicament si les últimes esmenes que ha fet Google han suposat una millora o una pèrdua del 3%, del 6%, del 9% i aquesta és una manera molt més seriosa de parlar.

El problema no s’ha resolt del tot encara.

No i encara no estem on estàvem ni on volem estar. De tota manera, aquesta és una feina constant i eterna perquè Google està tocant l’algoritme cada quinze dies i nosaltres hem de tenir l’ambició de vigilar que les evolucions de l’algoritme de Google no perjudiquin les llengües. Fins ara ningú ho vigilava i hem agafat aquest rol i és fàcil que les altres llengües mostrin sensibilitat cap a aquest esforç i que s’hi sumin perquè és relativament barat, però, en canvi, té una gran funció social.

És difícil parlar amb els responsables d’empreses com Google?

Per definició no hi ha res fàcil. També és difícil, a vegades, parlar amb un govern de casa nostra. Podem garantir que Google Estats Units no té cap dèria personal contra el català. Més aviat al contrari. Si alguna dèria té aquest tipus d’empreses és atendre de la manera més personalitzada possible els seus clients. Si a tu t’interessa més el cinema que el futbol, intenten ensenyar-te més anuncis de cinema que no pas de futbol perquè la seva obsessió és personalitzar el millor possible i no hi ha res que personalitzi millor que atendre la gent en la seva llengua. Per tant, si ells poden aconseguir un millor servei personalitzat, i aquí la llengua és important, jo crec que ho intentaran. I si tu col·labores amb ells, lleialment, amb noblesa, a millorar aquestes coses, sempre te’ls trobaràs a cara. El que ha sigut una novetat per a Google és trobar-se un conjunt d’institucions organitzades al voltant d’una conversa tècnica, en lloc d’una conversa reivindicativa, posant-los a parir a Twitter o acusant-los de genocidi, que és una tècnica que no descartem si acaben no fent-nos cas. Tenim un repertori de metodologies i eines, però el que ens està funcionant ara és la col·laboració tècnica, més que l’amenaça o el to agressiu.

Del català sempre es diu que té una salut a internet i al món digital molt superior a la que li correspondria per la seva demografia i pel fet de no tenir estat. Això per què passa?

El català és una de les principals llengües del món a internet i ho és per un continuat esforç de la cultura catalana a projectar contingut digital. Per exemple, quan parles amb els responsables de Viquipèdia, que també estan al nostre patronat, et diuen que l’existència del domini .cat va ser determinant perquè Wikipedia mundial acceptés la creació d’una Viquipèdia.cat, la Viquipèdia en català.  El fet que ICANN [l’organització que regula l’aprovació i el control dels dominis d’internet] hagués reconegut que era raonable identificar la cultura catalana a internet va ser determinant perquè Wikipedia acceptés que calia una versió en català de la Wikipedia. Després hi ha hagut una comunitat de persones concretes  impulsant cada dia, encara avui, el desenvolupament de la Viquipèdia en català i estan aconseguint resultats excel·lents.

Molts usuaris que estimen la llengua no en tenen cura quan estan en entorns digitals

Què destacaríeu de la presència del català a internet?

En digital jo destacaria moltíssim l’esforç que està fent Viquipèdia. També s’ha de destacar moltíssim l’esforç que fa Softcatalà, que no para de generar eines que permeten que els catalans puguem generar continguts en català i viure en català a internet. I després, tampoc podem menystenir gens que aquesta llengua és culturalment molt sòlida i no para de generar coneixement i contingut científic, acadèmic, literari i artístic en aquesta llengua. No ara, des de fa segles. Aquesta és una llengua molt potent i, en el cas del català, la llengua a internet encara serveix per identificar una cultura i penso que això pot ser el laboratori perquè Europa descobreixi com defensar cultures a la societat digital. 

I quins punts febles té el català en el món digital? En què s’ha de millorar?

Si n’hagués de destacar un és que molts usuaris que estimen la llengua no en tenen cura quan estan en entorns digitals. La quantitat de gent que honestament estima i defensa la llengua, però té el dispositiu mòbil configurat en castellà o en anglès o fa les cerques en castellà o en anglès és insuportable. I és un mal hàbit perquè és mentida que obtinguin més eficiència o millors resultats. S’han acostumat a fer-ho així, però la qualitat dels resultats de la cerca que obtens en català no té res a envejar a la qualitat de la cerca que has fet en castellà. I aquest canvi d’idioma no té sentit en la majoria de cerques. 

Així no hi ha manera d’educar els cercadors.

Hi ha gent que es queixa que no té resultats en català de Google i té el navegador en castellà o té el sistema operatiu en castellà. Google, en defensa pròpia, podria dir-nos que ha fet cas de la teva configuració a l’hora de presentar-te els resultats. I, davant d’aquest argument, hem de callar. El primer que hem de fer nosaltres és ser més rigorosos a l’hora de viure en català. És l’equivalent digital al mal costum que tenim de contestar en castellà, de canviar d’idioma quan alguns parlen un altre idioma.

I què es pot fer per erradicar aquest hàbit? Campanyes de conscienciació?

Totes les institucions que formem part de l’Aliança ja estem dissenyant i organitzant una jornada concreta, que esperem que tingui molt d’impacte en la ciutadania en aquest sentit. No només s’ha de reclamar a la gent que ho faci, sinó ajudar-la a fer-ho.

D’eines n’hi ha. Softcatalà ofereix moltes eines per catalanitzar els dispositius.

Sí, però segons a quin perfil d’usuari se li fa feixuc. Tenen el telèfon tal com els el van donar i són incapaços de modificar-ho. Per molt que els expliquis que és molt fàcil, els sembla complicat. Llavors, amb molt de gust, acompanyarem i ajudarem.

Quin balanç feu dels vint anys d’història de la Fundació .cat?

Intentem respectar la nostra història, la d’aquests herois que fa vint anys varen enredar algú als Estats Units perquè reconegués una cosa que no era òbvia, però vint anys després hem de fer més coses. Nosaltres tenim el privilegi de ser una institució de la societat civil, autofinançada, que no depenem del pressupost de tercers i que tenim el deure de servir la nostra comunitat cultural, que és la raó per la qual vam néixer. Tothom tenia clar que estàvem en el negoci dels dominis, però potser no estava tan clar què en fèiem, d’aquests guanys, i estem obsessionats a fer que es noti que estem al servei de tots els territoris de parla catalana.

Fotos: R. G. A.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Verified by ExactMetrics