El català s’encalla a la UE
Els 27 tornen a ajornar la votació sobre l’oficialitat de la llengua a les institucions europees
Els ministres d’Exteriors de la Unió Europea han tornat a ajornar la decisió sobre l’oficialitat del català, el gallec i el basc a les institucions europees a causa de les reticències de diversos països com Suècia i Finlàndia, que demanen més informació al govern espanyol, que és qui va fer la proposta d’incorporar les tres llengües al règim lingüístic de la UE.
Tot i el nou endarreriment en la decisió sobre aquesta qüestió, el ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha assegurat que durant la jornada d’aquest dimarts s’ha “avançat decididament” en el camí cap a l’oficialitat dels tres idiomes, que ara és més a prop. La propera reunió del Consell d’Afers Generals dels 27 no es farà, però, fins al 18 de novembre.
El cap de la diplomàcia espanyola ha mirat de donar resposta a les reticències dels seus socis europeus i els ha reiterat la disposició del govern espanyol de fer-se càrrec del cost dels traductors i intèrprets, un personal que ha remarcat que no serà difícil de trobar, a diferència del que va passar amb l’irlandès. Albares ha aportat un element nou per mirar de convèncer els seus col·legues: acotar la reforma del reglament lingüístic al cas de l’Estat espanyol, de manera que altres idiomes no podrien sumar-se a la llista de llengües oficials de la UE si el seu estat no ho aprova. D’aquesta manera, Albares confia a tranquil·litzar els estats que temen que altres llengües minoritzades del seu territori demanin el mateix estatus que el català, el gallec i el basc.
El ministre espanyol ha remarcat, a més, que les tres llengües estan reconegudes a la Constitució, a diferència d’idiomes d’altres estats, i, a més, ara ja es poden fer servir al Congrés dels Diputats i al Senat.
El govern de Catalunya ha celebrat que, com ha destacat Albares, no hi hagi cap estat que veti l’oficialitat del català a la UE, però ha advertit que no acceptarà cap altra cosa que no sigui “la plena oficialitat” de la llengua a les institucions europees. En el mateix sentit s’ha pronunciat Junts per Catalunya, que ha celebrat els “avenços” expressats per Albares, però ha recordat a l’executiu que l’oficialitat del català a la UE és una de les condicions per facilitar la investidura del socialista Pedro Sánchez com a president del govern espanyol.
Plataforma per la Llengua, per la seva part, ha reclamat al govern espanyol que tradueixi les seves paraules en fets i que els pròxims dies doni mostres que s’avança clarament en favor de l’oficialitat del català la Unió Europea per tal que el seu posicionament optimista sigui creïble.
