El govern espanyol només atorga subvencions si es demanen en castellà

La traducció jurada de l’ajuda sovint és més costosa que l’import al qual s’opta

La Plataforma per la Llengua denuncia que el govern espanyol imposa el castellà a persones, empreses o entitats que vulguin acollir-se a moltes de les seves ajudes, subvencions i bonificacions. L’entitat ha detectat en diferents ocasions que el govern estatal condiciona les ajudes al fet que els documents que s’hi presentin siguin en castellà i que, fins i tot, en alguns casos, el cost de traduir els textos al castellà acaba sent superior a l’import econòmic al qual s’opta. Això desincentiva l’ús del català en documents privats que s’han de presentar públicament, com ara estatuts d’associacions o escriptures d’empreses, i fa que algunes ajudes només siguin útils per als que ja tenen els documents en castellà.

Un dels casos que han estat denunciats al servei de queixes de la Plataforma per la Llengua és el d’una cooperativa d’habitatges i locals socials de Valls, que va demanar una subvenció del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030. La cooperativa tenia els estatuts únicament en català i va rebre un requeriment per incloure a la documentació una traducció jurada dels estatuts al castellà. Com que aquesta exigència no constava a la resolució de la convocatòria ni a les bases reguladores, la cooperativa va protestar perquè presentar una traducció jurada dels estatuts és molt costós. El ministeri no va acceptar les al·legacions i la cooperativa va pagar 1.493,69 euros per satisfer la petició de l’administració. Finalment, els van denegar la subvenció. 

Els tècnics del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030 van justificar la petició de la traducció per l’article 15.1 de la Llei 39/2015, de procediment administratiu comú de les administracions públiques, que diu que “la llengua dels procediments tramitats per l’Administració General de l’Estat serà el castellà” i només admet que els tràmits amb un òrgan de l’administració estatal es facin en una altra llengua oficial en el cas que aquest òrgan tingui seu en una comunitat autònoma en què aquesta altra llengua sigui oficial.

La Plataforma per la Llengua denuncia que “aquesta visió supremacista dels drets lingüístics fricciona amb el principi <<d’especial respecte i protecció>> de <<la riquesa de les diferents modalitats lingüístiques>> que preveu l’article 3.3 de la Constitució espanyola”. També és contrària a la Declaració sobre els drets de les persones pertanyents a minories nacionals o ètniques, religioses i lingüístiques aprovada per l’Assemblea General de l’ONU el 1992, que protegeix el dret de “gaudir de la pròpia cultura, professar i practicar la pròpia religió, i utilitzar l’idioma propi, en privat i en públic” i demana als estats que adoptin mesures per permetre a les minories desenvolupar el seu idioma.

L’entitat va presentar una queixa al Defensor del Pueblo perquè instés el govern espanyol a modificar la Llei 39/2015 per permetre que es puguin tramitar procediments en les altres llengües oficials i perquè les subvencions ho fessin explícit. A més, en el cas de la cooperativa de Valls, l’entitat també volia que s’investigués si el Ministeri de Drets Socials havia actuat en abús de dret. L’oficina del Defensor del Pueblo va respondre que no observava “una actuació de l’Administració que impliqués una infracció de l’ordenament jurídic o una actuació incorrecta que impedeixi o limiti l’exercici d’un dret legítim”.

El servei de queixes de Plataforma per la Llengua també ha rebut altres casos de discriminació lingüística per part del govern espanyol a l’hora d’atorgar ajudes o subvencions com la de l’Agència Estatal d’Investigació, que va exigir aquest gener a un investigador que, per optar a les ajudes per a contractes predoctorals, actualitzés el certificat de notes en una versió en castellà o en anglès. El Ministeri de Ciència i Innovació no va acceptar el certificat acadèmic en català i va exigir a l’estudiant que rectifiqués en un termini de 10 dies per evitar ser exclòs del procediment. L’estudiant va haver de tornar a demanar i pagar el certificat de notes a la universitat.

El mateix ministeri també va obligar una petita empresa de Girona a fer una traducció jurada al castellà de les escriptures per registrar-se com a “PYME Innovadora”. Aquest segell permet a les petites empreses més innovadores combinar incentius fiscals que serien incompatibles i es pot tramitar, habitualment, de manera força senzilla. Tanmateix, en aquest cas, el Ministeri de Ciència i Innovació va al·legar que no tenia seu a Catalunya i que, per tant, l’empresa havia de presentar una traducció jurada de les escriptures al castellà. Aquesta traducció, d’uns 600 euros, era més cara, segons l’empresa, que el cost del tràmit per aconseguir el certificat.

Pel que fa al Ministeri d’Igualtat, convoca des del 2017 uns guardons per reconèixer les millors tesis doctorals sobre violència contra la dona i en aquests guardons obliga a presentar una traducció de la tesi al castellà. La Plataforma per la Llengua diu que la situació ha millorat respecte de quan l’exministra Dolors Montserrat impedia que s’hi presentessin tesis en català, però lamenta que l’actual ministra, Irene Montero, continuï obligant a traduir les tesis al castellà “perquè les persones que integren el jurat puguin valorar-les adequadament”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

LinkedIn
Share